Resultats de la cerca
Es mostren 388 resultats
Šot’a Rust‘aveli
Literatura
Poeta georgià.
Tresorer de la cort de la reina T'amar, és famós pel seu poema èpic Vepkhis Tkaossani ‘L’embolcallat amb pell de pantera’, compost de més de 1 500 estrofes, que es convertí en poema nacional càntic a l’esperit cavalleresc i a les virtuts humanes, reflecteix molt bé la Geòrgia medieval, del qual hom extreia frases i aforismes, a manera de la Bíblia Imprès per primera vegada a Tbilisi el 1712, el poema ha estat traduït a diverses llengües europees
Ricard Suñé i Álvarez
Periodisme
Periodista.
Estudià dibuix i fotografia amb el seu oncle, Samuel Suñé i Farando Fou redactor d' El Correo Catalán , on publicà una sèrie d’articles titulats Estampas populares publicats en dos volums, 1943 i 1944 en els quals introduïa frases en català en una època en què aquesta llengua era totalment bandejada de la premsa Publicà també Albert Llanas, el Quevedo catalán 1946 i Nueva crónica de Barcelona 1945-46, aplec de dades històriques sobre els carrers de Barcelona, que restà interrompuda
juxtaposició
Lingüística i sociolingüística
Unió asindètica de dos elements lingüístics, sovint de dues frases.
frasejar
Llegir, dir, destacant bé les frases i els seus membres.
bahuvrīhi
Lingüística i sociolingüística
Terme amb què hom designa el tipus de compost que exemplifica, o sigui, tal que en aparença hauria d’ésser un nom, però fa la funció d’un adjectiu referit a un nom que té alguna relació amb la cosa que el compost significa.
És anomenat també compost exocèntric i compost possessiu Bahuvrīhi és un mot compost sànscrit que, separant-ne els elements, significa “molt d’arròs”, però que no designa una gran quantitat d’arròs, sinó una persona rica per les seves possessions d’arròs En definitiva, es tracta, doncs, de la transformació de dues frases, com és ara “l’arròs és copiós” i “aquest arròs és de tal persona” En català, els composts bahuvrīhi no abunden, però en són exemples nets formes com capgròs i poca-solta
asíndeton
Lingüística i sociolingüística
Supressió de les còpules, o dels elements d’unió, que podrien ésser nexe, o que caldria que ho fossin, entre dos o més termes: Rèiem, discutíem, parlàvem
.
L’ús tan freqüent de l’asíndeton en el llenguatge literari ha fet que fos considerat com a figura retòrica L’omissió de conjuncions que suposa dóna sempre un caràcter estilístic especial les frases o les proposicions asindètiques tenen un ritme més accelerat, pel fet mateix que prescindeixen d’uns lligams gramaticals L’asíndeton no té, en l’entonació, la típica inflexió descendent que anuncia el final d’un període L’asíndeton pertany més al camp de l’estilística que al pròpiament gramatical Rep també el nom de disjunció , i s’oposa a la polisíndeton
Gautier d’Espinal
Música
Trobador francès.
Sembla que era membre de la família dels senyors d’Épinal Se n’han conservat setze cançons que posen de manifest la seva notable habilitat tècnica en el gènere de la chanson courtoise La major part de les estrofes són isomètriques, amb predomini dels versos de deu síllabes Les melodies solen estar estructurades, i la seva característica principal és la utilització de més d’un pol d’atracció tonal No són susceptibles d’interpretació rítmica, i generalment s’hi aprecia una activitat més gran cap al final de les frases
Josep Galan i Castany
Literatura catalana
Narrador, lingüista i animador cultural.
Llicenciat en filologia hispànica i mestre a Santa Margarida de Montbui, és autor de la novella breu ambientada a Fraga Mort a l’Almodí 1983 Com a estudiós de la llengua i la cultura popular de Fraga publicà els opuscles Estudis lèxics de la parla de Fraga I 1985 i II i III 1987, i les monografies Refranyer fragatí 1987, Les cançons de la nostra gent 1993, Estudi descriptiu de la llengua de Fraga 1995, Lèxic esmorteït de la parla de Fraga 1997 i Modismes i frases fetes de la parla de Fraga 2003
modes rítmics
Música
Sistema ritmicomètric propi de la música del segle XIII, molt especialment la de l’Escola de Notre-Dame, descrit per alguns teòrics de l’època, en especial per Joan de Garlàndia (De mensurabili musica, ~1250).
Modes rítmics © Fototecacat/ Jesús Alises Consta de sis modes, cadascun caracteritzat per un patró format per una combinació particular de valors breus i llargs, proporcionals entre ells, repetit un nombre determinat de vegades Tot i que en un primer moment no reberen cap nom concret, posteriorment alguns autors els donaren els noms dels peus mètrics de la poesia grega malgrat no derivar -almenys clarament- d’aquests Els valors bàsics del sistema són la longa recta i la brevis recta representats aquí amb les figures de la negra i la corxera, la proporció entre els quals és 21 una longa val el…