Resultats de la cerca
Es mostren 748 resultats
Ricard II de Càpua
Història
Príncep de Càpua i Aversa (1090-98).
Fill de Jordà I de Càpua i Aversa, el succeí menor d’edat, sota la regència materna El 1091 una revolta l’obligà a fugir amb la seva família Tornà al principat el 1098, mercès a l’ajut de Roger de Pulla i de Roger II de Sicília, als quals cedí els seus drets com a sobirà
Leopold II de Toscana
Història
Gran duc de Toscana (1824-48 i 1849-59).
Net de l’emperador Leopold II i fill de Ferran III, fou el més liberal dels sobirans d’Itàlia de l’època, i acordà una constitució als seus súbdits El 1848 hagué de fugir, puix que s’instaurà un govern provisional republicà Restablert el seu poder amb l’ajut d’Àustria, fou expulsat definitivament el 1859
Pere d’Antist
Esgrima
Història
Mestre d’esgrima d’Alfons el Benigne, de Pere el Cerimoniós i dels fills d’aquest, Joan i Martí; fou també porter reial.
El 1336 fou enviat pel rei Pere a Utiel amb altres consellers seus a fi de parlamentar amb el noble rebel Pere de Xèrica els missatgers foren empresonats per aquest, tret d’Antist, que pogué fugir i avisar el rei de la trampa preparada contra ell mentre esperava, desprevingut, en terres de Pere de Xèrica, llur retorn
Giuseppe d’Alessi
Història
Cap de la insurrecció antivirregnal de Palerm.
Present a Nàpols a la revolta de Masaniello, en retornà a Palerm organitzà 1647 una revolta similar contra el virrei de Sicília, marquès de Los Vélez —que hagué de fugir—, i es proclamà capità general de l’illa Intentà de reformar l’administració i de limitar el poder de la noblesa però, sufocada la revolta, fou assassinat pels mateixos sicilians
Eduard IV d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra (1461-83), fill de Ricard, duc de York, cap de la casa de York durant la guerra de les Dues Roses
.
Continuà oposant-se a la casa de Lancaster, i després de la victòria de Towton 1461 fou elegit rei Durant la seva minoritat fou regent el comte de Warwick, que el 1970 l’obligà a fugir als Països Baixos Protegit per Carles el Temerari, vencé Warwick a la batalla de Barnet 1471 Molt mediatitzat pel parlament, en morir ell esclatà la guerra civil
William Walker
Geografia
Història
Aventurer nord-americà.
El 1853 s’apoderà de la Baixa Califòrnia, però fou derrotat pels mexicans Intervingué després en la guerra civil de Nicaragua i es proclamà president d’aquest país 1856, però en fou expulsat per Costa Rica 1857 El 1860 ocupà Trujillo Hondures, però hagué de fugir, i fou capturat per la marina britànica i lliurat al govern hondureny, que el féu afusellar
Execució de l’assassí del president fundador de Bangladesh
Abdul Majed, detingut el 7 d’abril i condemnat a mort per l’assassinat l’any 1975 del primer president de Bangladesh, Mujibur Rahman, és penjat a Dacca després de ser-li denegada la petició de clemència Majed, exoficial de l'exèrcit, va fugir del país després que la filla de Rahman i actual primera ministra, Sheikh Hasina, fos elegida per primera vegada 1996
canyissat
Pesca
Art d’encerclament emprat per a pescar llísseres, constituït per dues menes de xarxes: la peça de soltes
, xarxa rectangular armada amb suros i ploms, d’uns 250 m de llarg per uns 20 m d’alt, i la saltada
o canyissat
, tremall sense armadura, llarg com la peça de soltes i ample d’uns 2 o 3 m, proveït de canyes travesseres disposades paral·lelament cada 50-90 cm.
Hom cala de primer la peça de soltes tot al voltant d’una mola de peix, i després la saltada o canyissat, arran de superfície, perpendicularment a la peça de soltes amb la qual hom la uneix Les llísseres cenyides per la peça de soltes, per tal de fugir, boten fora de l’aigua per damunt dels suros, i, en caure, resten mallades a la saltada
Jean-Étienne Portalis
Història del dret
Jurista.
Defensor dels protestants, tingué una important intervenció moderada en la Revolució Francesa presidint el Conseil des Cinq-Cents 1796, per la qual cosa hagué de fugir Tornà posteriorment per ocupar un càrrec al Conseil d’État i en la redacció del Codi de Napoleó , on defensà el dret escrit i les institucions occitanes dret occità Collaborà activament amb Napoleó, de qui fou ministre de cultes 1804
Gabriel Verd i Torrelló
Història del dret
Jurista.
Es doctorà en ambdós drets Durant la guerra de Successió es mostrà partidari de Felip V, fet pel qual el 1714 hagué de fugir i refugiar-se a Menorca Felip V el recompensà amb el càrrec d’assessor togat i jutge ordinari d’Eivissa 1724-43 Passà més tard a Madrid, on morí abans de prendre possessió del càrrec d’oïdor de l’audiència de València