Resultats de la cerca
Es mostren 3587 resultats
bàlsam tranquil
Farmàcia
Preparat galènic obtingut per decocció en oli de fulles de belladona, estramoni, tabac i cascalls.
Hom obté el líquid esprement les fulles i afegint-hi essència de fonoll, de menta i d’altres plantes aromàtiques juntament amb alcohol de 95° És emprat externament com a sedant anodí local
pi
Pi pinyer
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbres perennifolis, de la família de les pinàcies, de fulles aciculars (agulles), reunides en grups de 2 a 5, sobre un braquiblast.
Són monoics, amb flors estrobiliformes Les flors femenines en madurar es lignifiquen i constitueixen cons o estròbils pseudocàrpics les pinyes Els cons dels pins tenen les esquames tectrius atrofiades i es componen solament d’esquames seminíferes lignificades i terminades en una apòfisi sovint prominent, cadascuna de les quals duu dues llavors pinyons El pollen de pi, dispersat pel vent i produït esponerosament, té els grans amb dues vesícules aeríferes El gènere comprèn més de 100 espècies, distribuïdes per l’hemisferi nord, de les quals només sis es fan espontàniament als Països Catalans…
foliocel·losi
Fitopatologia
Malaltia dels cítrics que es manifesta per una variegació característica de les fulles en zones cloròtiques internervials.
Les fulles i els fruits assoleixen una grandària inferior a la normal, i el nombre de borrons augmenta fins a trenta per axilla foliar
escurçonera
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, generalment perennes, de la família de les compostes, de fulles sovint enteres i lanceolades o linears, i de capítols cilíndrics, ordinàriament grocs.
Creixen sobretot en vores de camins, erms, camps pedregosos i prats de l’Europa meridional L' escurçonera hispànica Shispanica fa de 30 a 100 cm d’alt i té fulles lanceolades, i l' escurçonera laciniada o cuixabarba Slaciniata és biennal, ateny una alçària de 10 a 45 cm i té fulles pinnatipartides
fullat | fullada
Heràldica
Dit de l’arbre, la planta o la flor amb les fulles d’un esmalt diferent del del tronc.
Si les fulles són poques, cal indicar-ne el nombre
te

Te gelat
© Corel
Alimentació
Economia
Producte obtingut per preparació amb fermentació o sense de fulles joves i gemmes o brots de te.
La qualitat del te depèn del lloc de producció, l’època de collita, la part de la planta i el mètode d’elaboració Segons aquest darrer, pot ésser verd no fermentat, negre fermentat i oolong semifermentat El te verd és obtingut per enrotllament i dessecació de les fulles després d’haver-ne inactivat els enzims per escaldament amb vapor d’aigua, amb posterior escalfament fins que adquireix un color verd fosc eventualment és aromatitzat amb flors camèlies o magnòlies L’elaboració del te negre el més corrent als Països Catalans comprèn les següents operacions emmusteïment de les fulles,…
begònia

Begònia ( Begònia elatior )
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les begoniàcies, carnoses, de fulles alternes, més o menys irregulars i flors unisexuades sense corol·la, proveïdes de quatre sèpals petaloides, de color vistós.
Comprèn unes 800 espècies, gairebé totes tropicals, sud-americanes, de les quals hom ha obtingut un nombre enorme de varietats i d’híbrids flors grosses, o dobles, o molt nombroses conreats en jardins i hivernacles i com a plantes d’interior Tradicionalment, tenint en compte l’estructura de les arrels, hom les classificava en quatre grups bulboses, rizomatoses, tuberoses i fibroses, sistemàtica que resulta inadequada a causa de les nombroses excepcions Avui, les begònies es classifiquen en vuit grups d’ales d’àngel, de cistell, hirsutes, d’arrels fibroses, rex, rizomatoses, semperflorens o…
uncària
Etnologia
Botànica
Tecnologia
Liana amb circells uncinats, de la família de les rubiàcies, de fulles simples, oposades i el·líptiques, de flors amb un llarg tub corol·lí, disposades en umbel·les, i de fruits alats.
Es troba, espontània i en conreu, a Indonèsia i Malàisia Forneix un taní que és molt usat Les fulles són molt emprades com a masticatori, juntament amb fulles de bètel i nous d’areca, als països que voregen l’oceà Índic
nervi

Nervis foliars de l’afelandra
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Cadascun dels feixos vasculars que hi ha en el limbe de les fulles i en altres òrgans de natura foliar.
Els nervis de les fulles sovint són perceptibles, i es distribueixen d’una manera característica
sensitiva
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les mimosàcies, de fulles pinnaticompostes, de flors purpúries i de fruits en llegum.
Originària del Brasil, és naturalitzada en moltes altres regions tropicals Les fulles es retreuen en tocar-les nàstia