Resultats de la cerca

Residí força temps a la península Ibèrica, a València, on s’interessà pel lullisme collaborà en les edicions, a ell adreçades i pagades per ell, de Jaume Gener i Alfons de Proaza 1506-15 Al començament del s XVI compongué uns Canti , d’imitació de Dant en els quals Ramon Llull acompanya el poeta en el seu viatge pel cel Divuit sonets seus figuren al Cancionero general d’Hernando del Castillo a partir de l’edició del 1520

Practicà a Roma i fou metge del papa Juli II La seva obra Practica in arte chirurgica copiosa 1514 fou el tractat de cirurgia més complet de l’època Escriví també De morbo gallico 1518

Coneixedor de la literatura italiana i sobretot de Dant, introduí l’hendecasíllab en la poesia castellana Es destacà en la composició de poesia didàctica Decir a las siete virtudes i Visión de los siete planetas

Marquès i, després, duc de Grimaldi Ambaixador de Carles III d’Espanya, signà el Tercer Pacte de Família 1761 i participà en l’expulsió dels jesuïtes després del fracàs de l’expedició al nord d’Àfrica per a eliminar la pirateria barbaresca 1775, els seguidors d’Aranda aconseguiren la seva dimissió 1776 Fou ambaixador a Roma 1777

Amic de Mazzini, fou condemnat a mort per contumàcia 1833 i visqué molts anys exiliat a Anglaterra Escriví moltes novelles en anglès les més conegudes, Lorenzo Benoni 1853 i Il dottor Antonio 1855, són una crònica sobre la vida dels joves patriotes italians del Risorgimento És autor també del llibret del Don Pasquale 1842 de Donizetti

Seguí la línia de Galileu, amb qui mantingué correspondència Fou un dels primers a distingir clarament massa i pes

Estudià violí amb Restano i poc després, amb tan sols sis anys, feu la seva primera aparició en públic El 1823 fou presentat a N Paganini, que quedà gratament impressionat per les capacitats del jove Sivori, al qual dedicà algunes composicions totes elles perdudes Paganini el recomanà al seu antic mestre G Costa, amb qui estudià del 1824 al 1827 A partir de llavors continuà la seva formació amb A Dellepiane, amb qui feu una reeixida gira de concerts de divuit mesos que el portà fins a París i Londres El 1829 tornà a Gènova, on ocupà el lloc de primer violí en l’orquestra del…

Capdavanter de l’anomenada microhistòria, que tracta de conciliar etnologia i història, fou professor d’història moderna i contemporània de la Universitat de Gènova i membre de la direcció de la revista Quaderni Storici Estudiós de la història cultural i del territori, encetà una recerca històrica renovadora, sobretot a partir del 1976, en què a Itàlia s’intensificaren les discussions sobre la construcció de la investigació, els criteris de prova i els mètodes estilístics Publicà diversos articles i llibres, entre els quals destaquen Introduzione alla storia moderna della…

Estudià a la Universitat de Gènova L’any 1967 definí el terme arte povera que cal no confondre amb l’ art pobre en ocasió de la mostra “Arte povera in spazio” Fou l’impulsor d’aquesta tendència, representada per artistes com Janis Kounellis i Michelangelo Pistoletto, que explicà i impulsà a través d’escrits i exposicions de les quals fou comissari, entre les quals destaquen “L’identité italienne” al Centre Pompidou de París l’any 1981, “Del arte povera a 1985” al palau de Velázquez de Madrid 1985 i l’exposició sobre Piero Manzoni presentada a la Fundació “la Caixa” el 1991 El…

És considerat un precedent de la pintura rococó Se'n conserven obres a Gènova, Roma i París