Resultats de la cerca
Es mostren 277 resultats
Josep Lozano i Lerma
© Carolina Latorre Canet
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Es llicencià en lletres modernes a la Universitat de París 1976, i es doctorà per la Universitat de València 2008 Començà l’activitat literària en l’àmbit de la poesia amb la publicació de Poemes Home-Terra 1972 i altres composicions que foren incloses en antologies, com ara Carn fresca 1970 i Els darrers 1973 Posteriorment es dedicà a la narrativa El 1979 guanyà el premi Andròmina de narrativa amb la novella Crim de Germania també premi Crítica Serra d’Or 1981 i de la Crítica del País Valencià 1980, que constituí una veritable fita dins la narrativa moderna al País Valencià Ha…
,
ducat de Francònia
©
Història
Territori feudal constituït l’any 840 pel testament de l’emperador Lluís I el Piadós.
Aquest fet provocà una llarga lluita per la seva possessió entre els leopoldins i els conradins , guanyada per aquests L’any 906 el futur Conrad I de Germània prengué possessió del ducat, que passà al seu germà Eberard 918 En rebellar-se aquest contra el rei de Germània Otó I el Gran, duc de Saxònia 936, i ésser mort a Andernach 939, el rei s’apropià del ducat i després en repartí una bona part entre els bisbes de Würzburg, que portaren el títol de ducs de Francònia des del 1168, i Bamberg i l’abadia de Fulda la resta fou dividida en dos ducats, l’oriental i l’…
Angelí Castanyer i Fons
Literatura catalana
Poeta.
De família valenciana i establert a València, milità en el valencianisme polític progressista i collaborà a “Germania” i a “Taula de Lletres Valencianes”, entre altres publicacions Exiliat a París, publicà el recull poètic Miratge 1954
Antoni Joan Llambies
Cronologia
Cronista.
Dominicà, arxiver del convent de la ciutat de Mallorca Autor d’un breu Memorial 1522, manuscrit, en català, sobre els inicis de la Germania a Mallorca publicat per ACampaner el 1881 És una de les poques relacions conservades d’aquesta revolta
Frederic I de Saxònia
Història
Elector de Saxònia, duc de Saxònia-Wittenberg i burggravi de Magdeburg (1423-28), marcgravi de Mísnia (Frederic IV) (1407-28), de Landsberg (o Marca Oriental) i de la Baixa Lusàcia i burggravi d’Altenburg (1381-1428).
Fill i hereu del marcgravi Frederic III Ajudà, des del 1420, el rei Segimon I de Bohèmia contra els hussites El 1423 Segimon, que també era rei de Germània, li conferí l’electorat de Saxònia amb el ducat de Saxònia-Wittenberg
Zacaries
Cristianisme
Papa (741-752).
Successor de Gregori III, procurà la independència del ducat romà amb relació a Bizanci i els longobards Afavorí l’evangelització de Germània i la reforma de l’església franca, amb l’ajut de Pipí La seva festa se celebra el 15 de març
Gregori II
Cristianisme
Papa (715-731).
Afavorí l’evangelització iniciada per sant Bonifaci, i el consagrà bisbe de Germània 723 En les lluites iconoclastes, resistí el longobard Luitprand i obtingué la donació de Sutri, primer nucli dels estats pontificis La seva festa se celebra el 13 de febrer
Conrad Celtis
Filosofia
Nom amb què era conegut l’humanista alemany Konrad Bickel.
Al llarg dels seus nombrosos viatges conegué els cercles erudits d’Alemanya i d’Itàlia Descobrí i publicà Hrosvita de Gandersheim Opera Roswithae, 1501 Horacià, escriví en llatí Ludus Dianae 1501, Amores 1502 i Odae 1513 El 1491 inicià la compilació enciclopèdica Germania illustrata
Nòric
Història
Nom antic de la regió montuosa situada entre el Danubi, al N, i la Rètia, a l’W.
Constituí una de les províncies Noricum de la Germània romana Rica en mines de ferro i d’or, era habitada per poblacions cèltiques Sotmesa a Roma el 15 aC, fou dividida en dues províncies Noricum ripense , a tocar del Danubi, i Noricum mediterraneum , vers el S després del regnat de Dioclecià