Resultats de la cerca

Es formà a Llotja Ha conreat especialment l’aquarella Dedicat a la restauració, amplià estudis a França pensionat per l’ajuntament de Barcelona i, per la Junta de Museus, a Itàlia Director dels tallers de restauració de l’Exposició Internacional de Barcelona 1929, cap del mateix servei als Museus de Barcelona, restaurador del Patrimonio Nacional i professor de la seva especialitat a l’escola de Belles Arts de Sant Jordi Ha restaurat les obres d’El Greco d’El Cau Ferrat, una bona part dels murals de Sert a la catedral de Vic i els frescs de Goya a San Antonio de la Florida

Derivada de la pròtesi i del diakonikón de les primitives esglésies cristianes, anà adquirint importància major, sobretot a l’època del Renaixement i del Barroc, en què esdevingueren sovint un element arquitectònic separat En la majoria dels casos es tracta d’una sala rectangular, voltada de calaixeres i armaris de grans dimensions, decorada amb quadres, frescs i mosaics de gran valor artístic Són famoses la de Florència, obra de Brunelleschi i de Miquel Àngel, la de Sant Marc de Venècia, adornada de mosaics bizantins, i la de la catedral de Toledo, que conté una sèrie d'…

Format a Llotja, amb els Vallmitjana, i a París 1873-76, al taller de Carpeaux Es dedicà molt a la decoració d’interiors Com a escultor assolí força prestigi i es caracteritzà per un virtuosisme anecdotista molt de l’època, amb influència clara del seu mestre francès El 1890, obtingué primera medalla a Madrid per La violinista De la seva obra sobresurten el Gerro amb nens del parc de la Ciutadella de Barcelona, el relleu Barcelona rep les nacions 1887, Arc del Triomf, Barcelona, el monument a El Greco 1897 a Sitges i diverses obres de colleccionisme, estàtues i mausoleus El seu…

És autor de pintura religiosa i retratista Travessà una etapa manierista, en la qual establí relació amb El Greco Fou influït per la pintura flamenca i per Ticià, per Tintoretto i pel Veronese Bé que de temàtica religiosa, les seves obres constitueixen veritables escenes campestres i casolanes Centrà el seu interès, més que en el tema de l’obra, en els components de l’acció i en allò de més quotidià i no transcendent que hi figura La seva pintura canvià i eixamplà la temàtica pictòrica de l’època, i constitueix una fita de l’evolució del realisme en la pintura Tècnicament superà…

Estudià a la Universitat de Barcelona i feu el doctorat a Madrid Professor de la Universitat de Barcelona Entre les seves obres sobresurten diversos volums de la sèrie Guías artísticas de España , els capítols dedicats a la pintura catalana del 1500 al 1850 de la Historia de la pintura en Cataluña , la seva tesi doctoral sobre La pintura en Barcelona en el siglo XVIII , Història de l’Art Català 1983, El Greco 1991 i Catalunya-Europa L’art català dins Europa 2003 Participà també en les enciclopèdies de la història de l’art de l’editorial Carroggio Ars Hispaniae i Historia del Arte…

Un informe del Grup d’Estats contra la Corrupció del Consell d’Europa GRECO constata el baix incompliment per part de l’Estat espanyol de les recomanacions d’aquest organisme europeu en matèria d’independència del poder judicial i de corrupció En el primer d’aquests aspectes, assenyala que caldria eliminar el paper que les autoritats polítiques espanyoles tenen en la selecció dels jutges, i remarca que, dels vint-i-vuit estats de la UE, Espanya és el vint-i-cinquè en percepció d’independència judicial En matèria de corrupció, indica que Espanya no ha adoptat un codi de conducta ni és prou…

Pertanyia a una família basca d’artistes vinculada a Madrid des del s XVIII A Madrid, el 1886, ja féu còpies de Velázquez i d’El Greco al Museo del Prado Treballà a Roma 1889 i a París 1890, on visqué amb Santiago Rusiñol, Josep MJordà i Pablo Uranga, i intervingué en l’adquisició dels quadres d’El Greco que foren installats al Cau Ferrat També amb Rusiñol, viatjà a Itàlia el 1893 Treballà a Andalusia 1895-98 —on practicà a més la tauromàquia— i a Segòvia 1898 Des del 1899 portà a terme una gran carrera pictòrica internacional presentà obres a París, Venècia,…

Publicà la “Revue Hispanique” i edità estudis erudits i reimpressions d’obres rares i interessants El 1986 tenia 400 membres té una biblioteca amb uns 200000 manuscrits, 18000 llibres editats abans de 1701 que inclouen uns 250 incunables i diversos llibres sobre art, història i literatura d’Espanya, Portugal i Hispanoamèrica El seu museu té una important collecció d’obres d’art de la península Ibèrica escultures, dibuixos, ceràmica, orfebreria, mobiliari i, principalment, pintures des del segle XIII fins al segle XX N'hi ha de L Morales, El Greco Sagrada Família , DVelázquez El…

Fou catedràtic a les universitats de Salamanca, Saragossa i Madrid i director de la Fundación Lázaro Galdiano Pertangué a diverses acadèmies Com a historiador de l’art tractà aspectes molt diversos però sempre sota una perspectiva englobadora S'interessà per l’art espanyol del Renaixement, al qual dedicà diversos volums de la Summa Artis —en la direcció de la qual succeí Josep Pijoan— És també l’autor de monografies d’El Greco, Velázquez, Miquel Àngel, i pòstumament, Goya Altrament, és autor d’edicions de texts i de l’obra Picasso y el cubismo 1956 Escriví també poesia, novella i…

Participà en les activitats teatrals universitàries com a director i actor La seva novella Los bravos 1954 s’insereix en el realisme social Posteriorment es decantà cap a una narrativa de temàtica més intimista, centrada en l’exploració del món interior dels personatges D’entre els seus llibres de narracions es destaquen Cabeza rapada 1958, Las catedrales 1970, A orillas de una vieja dama 1979 i Las puertas del edén 1981 D’entre les seves novelles cal citar En la hoguera 1957, La que no tiene nombre 1977, Extramuros 1979, Cabrera 1981, Jaque a la dama 1982 i El griego 1985 Ha dirigit diversos…