Resultats de la cerca
Es mostren 221 resultats
Stil Novo
Escola poètica el nom de la qual fou emprat per Dant en el Purgatori per a descriure l’estil d’un grup de poetes italians dels s. XIII i XIV.
Guido Guinizzelli n'és considerat normalment el capdavanter, i els seus representants més brillants són Guido Cavalcanti i el mateix Dant en les seves obres líriques Altres poetes foren Cino da Pistoia, Lapo Gianni, Dino Frescobaldi, etc En tots ells són paleses les influències de la poesia cortesana provençal, del misticisme i la simplicitat franciscanes i de l’escola siciliana Quant a les característiques personals, cal destacar la delicadesa d’estil de Guinizzelli, del qual és un clar exemple el poema Al cor gentil ripara sempre amore , el llenguatge sensible i…
Club de Vela Sant Antoni

Sortida del Campionat d’Espanya de patí de vela del 1997, organitzat pel Club de Vela Sant Antoni
Club de Vela Sant Antoni
Vela
Club de vela de Sant Antoni de Calonge.
Fundat l’any 1972, nasqué per iniciativa de Guido Depoorter Lodewyckx Especialitzat en el patí de vela, organitzà dos Campionats d’Espanya, una Copa d’Espanya i tres Campionats de Catalunya d’aquesta especialitat També organitza el trofeu Guido Depoorter, d’àmbit internacional Fou campió d’Europa de patí de vela dos anys consecutius 2005, 2006 Els seus regatistes també guanyaren diversos Campionats d’Espanya i una trentena de Campionats de Catalunya en diferents categories, entre els quals destaquen Jordi Sabater, Joost Depoorter i Adrià Gabarró També practica altres…
Històries troianes
Literatura catalana
Traducció catalana medieval de la Historia destructionis Troiae (1287) de Guido delle Colonne, elaborada entre el 1367 i el 1374 per Jaume Conesa, protonotari de la cancelleria reial durant el regnat de Pere el Cerimoniós.
L’obra L’obra, dividida en trenta-cinc llibres i coneguda també com Lo Troià , conta, seguint la línia cronològica dels esdeveniments, tots els fets relacionats amb la destrucció de la ciutat de Troia S’inicia a Tessàlia, on el rei Peleu Pèlies, segons la tradició, amb l’esperança d’evitar perdre el tron, envia el seu nebot Jàson a buscar el velló d’or a la Còlquida Jàson aconsegueix el velló gràcies a l’ajuda de Medea, però durant el viatge els argonautes entren en el territori de Troia, domini del rei Laomedont, la qual cosa origina l’enfrontament amb els grecs, que conclou amb una primera…
mi
Música
Tercera nota de l’escala musical diatònica.
El seu nom procedeix de l’escala de Guido d’Arezzo La terminologia germànica i dels països anglosaxons la indica amb la lletra E
do

Diferents posicions de la nota do3 en les claus de sol en segona línia, de fa en quarta i de do en tercera
© fototeca.cat
Música
Nom de nota de l’escala musical diatònica.
El nom original, en l’escala hexacòrdica de Guido d’Arezzo, era ut , encara emprat en francès En els països no llatins s’indica amb la lletra C
Agostino di Giovanni
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor italià, deixeble de Giovanni Pisano.
Autor de la tomba del bisbe Guido Tarlati 1330 a la catedral d’Arezzo Toscana, juntament amb Agnolo di Ventura Fou mestre d’obres de la catedral de Florència 1338-48
Bartomeu Rubí
Filosofia
Cristianisme
Franciscà, estudiós i defensor de l’obra de Ramon Llull.
Anà a Magúncia a estudiar lullisme amb Guido Salzinger A Mallorca tingué diversos càrrecs dintre l’orde És autor de tres obres filosòfiques i d’algunes de polèmiques, entre elles una refutació a les crítiques contra Llull del dominicà Sebastià Rubí
Starhemberg
Llinatge noble de l’Alta Àustria, l’estirp del qual és Gundakar de Stainpach (1130), batlliu de Garsten, el net del qual, Gundakar de Storchenberg, bastí prop de Haag, vers el 1240, el castell de Storchenberg, dit després de Starhemberg.
Per enllaç matrimonial 1530 adquirí el comtat de Schaumberg ara Schaumburg i els seus membres foren comtes des del 1643 i prínceps del Sacre Imperi des del 1765 cal esmentar-ne el comte Guido von Starhemberg i el príncep Ernst Rüdiger von Starhemberg
Joshua Angrist

Joshua Angrist
© National Bureau of Economic Research
Economia
Economista nord-americà.
Llicenciat en economia per l’Oberlin College d’Ohio 1982 i doctor en economia 1989 per la Universitat de Princeton Ha estat professor a les universitats de Harvard fins el 1991 i Jerusalem 1991-96 i, des del 1998, és professor d’economia al Massachusetts Institute of Technology MIT de Boston, on imparteix econometria i economia laboral És membre del National Bureau of Economic Research, l’IZA - Institute of Labor Economics, l’American Academy of Arts and Sciences, l’American Economics Association, l’American Statistical Association i l’Ecometric Society Ha estat editor de les revistes…