Resultats de la cerca

La capital és Lieja Comprèn diverses regions naturals la comarca d’Herve, al NE, d’hàbitat dispers i economia ramadera bovins, la Hesbaye, al NW, formada per plataformes calcàries, amb poblament agrupat i economia agrícola bleda-rave sucrera, cereals, i el sector meridional, comprès en gran part en el massís de les Ardenes, que culmina a Les Hautes Fagnes 694 m, i amb relleus allargats, sobretot al Condroz, tallats per valls encaixades i coberts de masses forestals És travessada pels rius Mosa, Amblève, Ourthe i Vesdre Comprèn dues àrees industrials destacades la situada entorn de Lieja, que…

En acabar els estudis a l’École des Chartes de París, el 1874, entrà a la Bibliothèque Nationale i hi catalogà manuscrits Més endavant ensenyà literatures estrangeres a Alger i al Collège de France Des del 1885 fou secretari tresorer de l’École des Chartes fins el 1907 Fou també director adjunt i director d’estudis de l’École Practique des Hautes Études Molt influent entre els hispanistes francesos, publicà un gran nombre de treballs sobre llengua i literatura catalana i castellana, i mantingué relació epistolar i personal, entre altres filòlegs i erudits, amb Manuel Milà i…

Vida Format a l’École Normale Supérieure 1886-89, amplià els seus estudis a Roma Es doctorà en musicologia a la Sorbona amb la dissertació Les origines du téâtre lyrique moderne 1895 Fou professor d’història de l’art en diferents escoles a París i organitzà el primer congrés d’història de la música a la capital francesa 1900 Membre fundador de la "Revue d’histoire et de critique musicales" 1901, fou director de l’École des Hautes Études Sociales 1902-11 i primer catedràtic d’història de la música a la Sorbona 1903 Entre els seus alumnes destaquen Henry Prunières, Paul-Marie…

Des del 1889 seguí com a oient les classes d’orgue de C Franck i de ChM Widor al Conservatori de París, mentre estudiava dret a la universitat i feia d’organista i mestre de capella al College Stanislas L’any 1907 es doctorà en lletres a la Universitat de la Sorbona amb una dissertació sobre l’estètica de JS Bach Fou professor a la Schola Cantorum des de la seva fundació, el 1894, a l’École des Hautes Études Sociales 1904-14 i a la Sorbona 1912-37, centre aquest darrer on fundà el primer seminari musicològic de França Considerat pioner en la musicologia francesa moderna, estudià…

Es graduà en matemàtiques a l’École Normale Supérieure de París i és doctor en econòmiques per l'École des Hautes Études en Sciences Sociales EHESS i la London School of Economics and Political Science Docent al Massachusetts Institute of Technology MIT 1993-95, membre del Centre National de la Recherche Scientifique CNRS 1995-2000 i director de l’EHESS 2000, des del 2007 és professor a la Paris School of Economics El 2013 publicà el controvertit estudi Le Capital au XXIe siècle , que a través d’una enorme acumulació de dades al llarg de 300 anys desafia l’assumpció que…

Estudià a Lió i, a París, a l’École Pratique des Hautes Études, a la Sorbona i a l’École des Chartes en aquesta darrera la seva preparació fou interrompuda per la Segona Guerra Mundial, en la qual fou ferit Es dedicà al periodisme en el diari Le Roussillon i, amb Marcel Durliat, fundà la revista Études Roussillonnaises 1951-57, d’història i arqueologia mediterrànies Fou conservador oficial d’antiguitats i objectes d’art del Rosselló des del 1962 i, des del 1967, del Palau dels Reis de Mallorca Membre de la comissió diocesana d’art sagrat i president fundador de l’Associació per a…

Fill d’un empresari d’assegurances, es graduà en economia a la Universitat de Mont-real, es llicencià en ciències econòmiques a París i es doctorà a la London Economics School Professor de l’École d’Hautes Études Commerciales de Mont-real, s’inicià políticament al costat del federalista Daniel Johnson, però posteriorment passà a les files del Parti Québécois , fundat el 1968 per René Levesque , i que arribà al poder el 1976 Fou ministre de finances 1976-84 en els dos governs de Levesque, i defensà el primer referèndum sobre la independència 1980 El 1987 aconseguí la presidència…

Graduat per l’École des Hautes Études Comerciales HEC, a París, per l’Institut d’Études Politiques IEP i per l’École Nationale d’Administration ENA Inicià la seva carrera en l’àmbit públic a la Inspecció General de Finances i a la Direcció General del Tresor Posteriorment, fou assessor del ministre de finances, Jacques Delors, i del primer ministre, Pierre Mauroy Entre el 1985 i el 1994 fou cap del gabinet del president de la Comissió Europea, Jacques Delors Formà part de l’equip encarregat de rescatar Crédit Lyonnais, entitat de la qual després fou director general Entre el 1999…

Establert a Itàlia el 1908 amb la seva família, Ghisi estudià contrapunt i harmonia amb C Gatti al Conservatori de Música de Milà i més tard es traslladà a Torí Allà compaginà la professió de farmacèutic amb els estudis de música i el 1932 obtingué el títol de composició al Conservatori de Música de Torí El 1932 es traslladà a Florència, on començà a estudiar història de la música i es convertí en una de les màximes autoritats en polifonia secular renaixentista Impartí classes a les universitats de Florència, Perusa i Pisa i a l’Institut des Hautes Études de Brusselles També oferí nombroses…

Llicenciat en teologia per la Universitat Gregoriana de Roma i en filosofia per la Universitat de València, es diplomà en filosofia medieval per l’École Pratique des Hautes Études de París i es doctorà en filosofia per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre Ramon Sibiuda Ha estat secretari de direcció de les Edicions Catalanes de París 1970-77, secretari particular del president Tarradellas 1974-82 i membre de la Secretaria General de la Generalitat de Catalunya 1977-80 Ha dirigit la Secció Tècnica de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i la Biblioteca de Catalunya…