Resultats de la cerca

A la Grècia antiga, la pinacoteca designava pròpiament el lloc que atresorava πίνακεέ o tauletes pintades de caràcter votiu Hom té notícia de l’existència de la pinacoteca d’Atenes, vasta sala precedida d’un vestíbul, situada a l’ala esquerra dels Propileus de l’Acròpolis Probablement, tots els santuaris grecs posseïren colleccions de tauletes similars A l’època hellenística i romana, les pinacoteques començaren a atresorar colleccions més de caràcter artístic que no pas religioses, i d’aquí procedeix l’ús actual del terme, que designa els edificis, que, de fet, són museus museu, destinats a…

Bé que hom en coneix exemples molt antics, com el pòrtic del temple-palau hitita de Tall Halaf ~segle XI aC, el seu ús fou més estès a partir dels grecs, als tresors de Delfos segle VI aC i a l’Erectèon d’Atenes segle V aC Perduraren en època romana i hellenística, i durant el Renaixement foren utilitzades de nou, bé que modificades lliurement cariàtides de Jean Goujon, al Musée du Louvre, París, ~1550, així com en arquitectura barroca i neoclàssica Entre els exemples modernistes hi ha la cariàtide del parc Güell, de Gaudí Foren també anomenades canèfores o kórai

Capital del regne de Lídia, fou destruïda pels cimmeris al s VII aC reconstruïda pels grecs, fou, més tard, seu de la satrapia persa de Lídia Conquerida per Alexandre, passà als Antigònides, a Lisímac i, el 287 aC, als selèucides Encara formà part del regne de Pèrgam 189 aC i de l’imperi Romà 133 aC Un terratrèmol la destruí 17 dC, però fou novament edificada i tingué una importància religiosa pel temple d’Àrtemis i econòmica notable El cristianisme hi arrelà aviat Sardes és una de les 7 esglésies de l’Apocalipsi Són importants les restes del temple d’Àrtemis, d’època hellenística

S'hi establiren colònies gregues fundades per colonitzadors de Mègara al s VI aC posteriorment formà part de l’imperi Persa amb Ciros, i durant l’època hellenística, en desmembrar-se l’Anatòlia selèucida, es constituí regne independent 279 aC, amb capital a Nicomèdia, regit per una dinastia de reis anomenats Nicomedes o Prúsies Nicomedes IV, que en fou l’últim, deixà en testament el país a Roma 74 aC, sense que l’oposició del rei Mitridates del Pont reeixís a impedir-ho Des d’aleshores fou província romana fou coneguda als primers segles de l’Església pels concilis de Nicea i de Calcedònia…

Té una constitució volcànica que li proporciona un sòl molt fèrtil El relleu és pronunciat, i les costes són retallades La població viu de la pesca i de l’agricultura, que ofereix els productes típics de la Mediterrània Habitada per una població d’origen traci, acollí els membres d’una població tirrena, amb una civilització afí a la dels etruscs A partir del s VI aC fou colonitzada per Atenes, i a l’època hellenística fou dominada per Roma Caiguda a mans dels turcs el 1456, esdevingué definitivament un territori grec el 1913 Conserva vestigis importants de les diverses cultures i…

Pertanyia al grup dialectal jonicoàtic, però presentava alguns trets característics i, sobretot, arcaismes, com la conservació del nombre dual L’àtic esdevingué llengua literària a l’època de l’hegemonia atenesa dels ss V i IV aC des d’aleshores fou el dialecte propi dels gèneres literaris típicament atenesos la tragèdia amb influències jòniques, la comèdia i, sobretot, la retòrica amb Tucídides i, més tard, amb Xenofont, l’àtic substituí el jònic en la historiografia, i amb Plató i Aristòtil, en la filosofia Substituït en la literatura hellenística per la koiné, retornà a les obres dels…

Fill i successor d’Àtal I Ajudà Roma contra Grècia i contra Antíoc III de Síria, cosa que, després de la batalla de Magnèsia 190 aC, li proporcionà gairebé la totalitat de l’Àsia Menor, les illes de l’Egea i el Quersonès traci Per tal de mantenir l’hegemonia a l’Àsia, lluità contra Prúsies I de Bitínia, Fàrnaces I del Pont i els gàlates Afavorí les arts i les lletres fundà la biblioteca de Pèrgam A la seva època Pèrgam esdevingué un dels principals focus de la cultura hellenística El succeí el seu germà Àtal II 159-138 aC, que continuà la seva política filoromana i culturalista

Anà a Roma 1785-88, on fou molt influït per Il Correggio, per Leonardo da Vinci i per la pintura alexandrina hellenística Establert a París 1796, adquirí renom amb La Saviesa i la Veritat descendint sobre la terra 1799 Rebé encàrrecs de Napoleó I Les allegories com La justícia i la venjança perseguint el crim, El rapte de Psique ambdues del 1808, Musée du Louvre, París i Venus i Adonis 1812, Wallace Collection, Londres li donaren gran fama Amb la Restauració es consagrà al retrat Constance Mayer , la seva companya, i a la pintura religiosa Crist a la creu 1822, Musée du Louvre La…

Els testimonis gràfics musicals de l’Egipte antic són abundosos instruments, danses rituals, músics, etc Llevat del sistre, però, els instruments emprats provenien de Síria, Mesopotàmia o Babilònia La màxima esplendor sembla haver coincidit amb el Baix Imperi i l’etapa hellenística Al principi de l’era cristiana, Alexandria fou un centre notable de música litúrgica La dominació àrab retornà la música egípcia a l’òrbita oriental, fins que decaigué amb la invasió turca Al segle XIX la cort introduí la música europea el 1870 fou inaugurada l’Òpera del Caire, i l’any següent hi fou estrenada Aïda…

Fill d’un advocat, estudià el batxillerat a Reus i començà la carrera de lleis a Barcelona, que abandonà tot seguit Estigué en contacte amb l’escultor Llimona i amb Gaudí, i viatjà a París a completar la seva formació Fou l’introductor a Reus de la boxa, la gimnàstica i un dels de l’excursionisme científic Conreà la caricatura, de la qual arribà a fer exposicions, juntament amb el seu germà Ramon Vidiella i Simó , signant respectivament Vidi & Verre Fou catedràtic de dibuix a l’institut de Reus Com a escultor és d’obra més aviat escassa La seva peça més popular és la font del Nen de les…