Resultats de la cerca

El 1973 s’incorporà al Futbol Club Barcelona procedent del Municipal de Lima 1968-73 peruà Formà parella d’estrangers amb Johan Cruyff i jugà un total de 108 partits, en els quals marcà 31 gols, durant quatre temporades 1973-77 En la seva primera temporada fou campió de Lliga, però l’arribada de Johan Neeskens i la necessitat d’alliberar una plaça d’estranger en la plantilla el deixà un any en blanc En abandonar el club fitxà per l’Alianza de Lima Internacional amb el Perú, guanyà una Copa Amèrica 1975 i disputà dos Mundials 1970, 1978

Vida Rebé les primeres classes de música del seu pare, Philipp Wolf, un bon músic aficionat descendent d’una família alemanya installada a Eslovènia, en aquell temps part de l’imperi austrohongarès El seu mestre a l’escola, Sebastian Weixler, li proporcionà les nocions bàsiques de teoria L’any 1868 pogué assistir per primera vegada a la representació d’una òpera, fet que el marcà profundament Els seus estudis secundaris a Graz acabaren en un fracàs acadèmic, del qual sols se salvà l’assignatura de música En 1871-73 aprengué orgue a l’abadia de Sankt Paul i del 1873 al 1875 fou alumne de l’…

Professor a la Universitat de Mont-real, posà de manifest en diverses obres The Stress of Life , 1956, i altres d’anteriors, i, sobretot, Stress Without Distress , 1974 les característiques comunes de la resposta orgànica a les agressions de l’ambient descàrrega de les hormones hipofisàries ACTH i STH, hipertròfia del còrtex suprarenal, etc, síndrome coneguda amb el nom d’estrès

Probablement estudià amb Giovanni Legrenzi a Venècia Fou organista a l’església de Sant Andreu a Düsseldorf el 1692, vicemestre de capella de la cort el 1696 i mestre de capella el 1703 Posteriorment es traslladà a Heidelberg i el 1720 a Mannheim, on exercí la tasca de codirector musical de la cort Wilderer compongué òperes, oratoris, cantates i música sacra Les seves òperes mostren una considerable influència de l’estil venecià del final del segle XVII i també hi són presents elements de l’òpera francesa Moltes de les seves àries són acompanyades per una orquestració colorista a la manera de…

Per la seva contribució a l’aïllament de les flavoproteïnes i per altres estudis sobre ferments respiratoris li fou concedit el premi Nobel de medicina l’any 1955

La seva producció, plenament de temàtica religiosa, presenta, però, al costat d’un cert misticisme, el gust per la sensibilitat, que es manifesta en el trencament de les figures i en la precisió en la descripció de tota mena de detalls i d’elements La seva obra més important és el tríptic de l' Adoració dels Pastors 1474-75, realitzat a Bruges per encàrrec de Tommaso Portinari La part central, l’adoració, segueix una composició basada en les fonts literàries de les Revelacions de santa Brígida de Suècia A les portes, hi ha representats els donants Aquesta obra, installada a l’església…

Vida Estudià dret, filologia i filosofia a les universitats de Berlín i Tübingen, i des del 1871 es dedicà de ple a l’estudi de la música Assistí al Conservatori de Leipzig, on fou alumne de S Jadassohn i C Reinecke, i a la Universitat de Leipzig, on tingué com a mestre O Paul Després que la seva tesi fos rebutjada a Leipzig, es doctorà a la Universitat de Göttingen el 1873 Entre el 1876 i el 1895 exercí la docència a Bielefeld, Leipzig, Bromberg, Hamburg, Sondershausen i Wiesbaden i fou mestre d’alguns dels pianistes, compositors i musicòlegs més importants de la generació següent Els seus…

De la família dels barons d’Ayerbe, era fill d’Hugo Jordán de Urríes i net de Felipe Jordán de Urríes mort el 1453 Estigué més de cinquanta anys al servei de Joan II de Catalunya-Aragó, de qui fou conseller, coper i ambaixador a Anglaterra el 1466, i aconseguí una aliança amb Eduard IV d’Anglaterra contra el rei de França El 1474 hi tornà i anà també a Bretanya, Borgonya i Alemanya A Bruges traduí del francès al castellà el llibre de Valeri Màxim que fou imprès per P Hurus a Saragossa el 1495

L’escriptor romàntic francès Victor Hugo publica Els miserables

L’exmilitar Hugo Chávez, que el 1992 va protagonitzar un intent fallit de cop d’estat, aconsegueix una clara victòria en les eleccions presidencials de Veneçuela Chávez, que al llarg de la campanya ha exposat un missatge populista, obté el 56% dels vots, mentre que Henrique Salas Römer, candidat dels dos grans partits veneçolans, COPEI i Acción Democrática, en rep el 39% Irene Sáez, antiga Miss Veneçuela, que es va presentar com a candidata independent, aconsegueix el 3,4% dels sufragis