Resultats de la cerca
Es mostren 2349 resultats
home de Denisova
Tipus humà que visqué durant el Paleolític mitjà.
Fou descobert a la cova de Denisova, a la serralada d’Altai, a Sibèria, a partir d’un fragment d’os d’un dit d’una femella jove que visqué fa uns 41000 anys, i es donà a conèixer el 2010 L’anàlisi del seu ADN mitocondrial indicava que tenien un origen comú amb els homes de Neandertal, i el de l’ADN nuclear revelava que es van aparellar de manera restringida amb alguns humans moderns, bàsicament amb poblacions asiàtiques avantpassades dels actuals melanesis i aborígens australians, als quals van transmetre alguns dels seus gens, entre el 2% i el 7% del genoma, com determinats gens implicats en…
esquelet

Parts davantera i posterior de l’esquelet humà
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Ossada de l’home o de qualsevol altre animal vertebrat; endoesquelet.
urèter

Situació dels urèters en l’aparell excretor humà
© fototeca.cat
Anatomia animal
Conducte fibromuscular cilíndric, estret, parió, d’uns 27 cm de longitud, que comença a nivell de la pelvis renal, per una porció anomenada infundíbul, i acaba a la part posterior i inferior de la bufeta.
A través seu l’orina és conduïda del ronyó a la bufeta
bestialitat
Psicologia
Relació sexual d’un ésser humà amb una bèstia.
En l’antiguitat els pobles egipcis, els cananeus i possiblement també els babilonis, consideraven la bestialitat com una pràctica perversa El poble d’Israel la castigava amb la mort de la persona i de l’animal Per contra, en algunes tribus antigues de l’India les relacions sexuals amb animals domèstics i de caça constituïen un ritu de fertilitat La bestialitat restà reflectida en la mitologia hindú, en la literatura sànscrita i en l’escultura Pagoda Negra de Konarak, alguns temples de Bhuvaneshvar Actualment, i des del punt de vista psiquiàtric, és considerada una perversió pròpia de…
aparell circulatori

Principals artèries i venes de l’aparell circulatori humà
© Fototeca.cat
Fisiologia
Conjunt de conductes o vasos, òrgans impel·lents, etc., pels quals circula la sang.
En la majoria d’ invertebrats consta d’una sèrie de vasos contràctils, un dels quals, dorsal, actua com a òrgan impellent de la sang el conjunt no forma un sistema tancat, sinó que els vasos van a parar a llacunes, en les quals banyen els òrgans Només els anèllids, dins els invertebrats, tenen un aparell circulatori tancat, amb un vas dorsal per on la sang circula cap endavant i un de ventral per on circula cap endarrere ambdós vasos són reunits per vasos transversals En els vertebrats , d’una manera general, hom anomena cor l’òrgan impellent, venes i vènules els conductes o vasos que hi…
espermatozoide

Part anterior d’un espermatozoide humà vist de costat
© Fototeca.cat
Biologia
Cèl·lula sexual masculina.
En les plantes, els espermatozoides solen ésser anomenats anterozoides i només són típicament lliures en les plantes inferiors En els animals, els espermatozoides són produïts en l’aparell reproductor a partir dels espermatogonis per un procés d'espermatogènesi Un espermatozoide es compon d’un cap, en el qual hi ha el nucli, que conté el material cromosòmic hereditari, i d’un flagel o cua, que actua com a aparell propulsor Segons les espècies hom pot observar diferències morfològiques sobre la forma del cap o la llargària de la cua En l’home el cap té una forma oval, i mesura de 4 a 5 μ de…
alu
Biologia
Família de seqüències d’ADN presents en múltiples còpies en el genoma humà.
Els membres de la família alu, presents també en altres mamífers, tenen una longitud de 200 a 300 parells de bases Es troben repetides de 700 000 a 900 000 vegades per genoma, cosa que representa el 10% del genoma humà Se'n desconeix la funció Són emparentades amb els retrotransposons, cosa que les capacita a moure's pel genoma
múscul

Músculs de les cares anterior i posterior del cos humà
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Nom dels òrgans carnosos que, amb llur contractilitat, són els instruments immediats per a produir o contrarestar els moviments.
Poden ésser estriats que són de contracció voluntària o llisos Els estriats recobreixen l’esquelet els llisos es troben en els vasos, en el tub digestiu, en les vies respiratòries, en l’aparell urinari, etc Les contraccions de la musculatura estriada, i en alguns músculs llisos, són determinades per impulsos nerviosos transmesos a través de la placa motora
el Renaixement

Estudi del cos humà, de Leonardo da Vinci (1452-1519)
CC0
Art del Renaixement
Literatura
Nom que designa el període històric europeu, tradicionalment fixat entre mitjan segle XV i mitjan segle XVI, en el qual hom assistí a un refloriment de la civilització, de les arts, dels estudis i també de qualsevol altra activitat humana.
Concepte i abast del Renaixement Tant els extrems cronològics com la mateixa essència històrica d’aquest període són, encara a l’actualitat, objectes de moltes discussions D’entrada, hom pot afirmar que el concepte de Renaixement és correlatiu al concepte d’edat mitjana neix com una oposició que es disposa a edificar una nova civilització, forta i poderosa, que pretén de substituir els segles de barbàrie transcorreguts des de la caiguda de l’imperi Romà Hom mira d’establir novament una ben determinada “classicitat'' que cal imitar i prendre com a model, per tal de fer sorgir, en la història…
vacuna
Limfa provinent d’algun animal afectat del vaccí i que, injectada en l’organisme humà, l’immunitza contra la verola.
Hom la pot extreure també d’algun ésser humà infectat pel “mal de les vaques”