Resultats de la cerca

En aquest indret se situa el  poblat ibèric del Puig d’en Rovira o  de la Creueta És un poblat ibèric de tipus oppidum , datat entre els segles VI i II aC i utilitzat en època romana entre els segles I i II dC Conserva restes de les antigues muralles, que s’adapten a la forma del terreny 

Al vessant septentrional, dins el terme d’Albaida, hi ha les restes del poblat ibèric de la Covalta , excavat per Isidre Ballester i Tormo vers el 1920, els materials del qual es conserven al Museu de Prehistòria de València Fou el primer poblat ibèric excavat del País Valencià, tot i que encara no ha estat publicat detalladament Correspon al s IV aC

L’element fonamental és una gran terrassa, de 8 m d’amplada i més de 80 m de longitud, amb una obertura central accessible per una escala flanquejada per dos lleons Al costat de la porta, hi havia una plataforma elevada coronada per un grup escultòric que representava la lluita d’un personatge masculí contra un llop, la qual cosa fa pensar que es tractava d’un santuari dedicat a un heroi Probablement era un element de senyalització del límit del territori controlat per l’assentament d’Úbeda la Vieja durant la primera meitat del s IV aC

Ha proporcionat un conjunt de més de 250 escultures de pedra, de caràcter votiu, masculines, femenines i animalístiques Són molt interessants les escultures de dones oferents, assegudes o dempeus, vestides amb vestits complicats i joies recarregades, entre les quals sobresurt la Gran Dama Oferent Cronològicament cal situar-les als segles V, IV i part del II aC

Es doctorà a la Universitat de Barcelona 1982, de la qual és docent des de l’any 1974, i on imparteix història antiga Ha participat en diversos treballs d’excavació, i des del 1978 dirigeix les excavacions arqueològiques del poblat ibèric de Montbarbat Lloret de Mar-Maçanet de la Selva, la Selva És autora de nombrosos estudis centrats en l’arqueologia del món ibèric, entre els quals cal fer esment de La ciudad romana de Blandae carta arqueológica de la comarca de la Selva 1983 i Montbarbat, 1978-1986 1996, en collaboració

El linx pardina o ibèric L pardina és de color terrós, més o menys grisenc, amb taques negres sovint allargassades i un floc de pèls en forma de polsera a cada banda de la cara Habita a les muntanyes i als boscs de la península Ibèrica El linx boreal L lynx, que té les taques molt difuminades, és el fèlid més gros d’Europa, i habita al NE del continent El linx àrtic L canadiensis i el linx roig L rufus són endèmics de l’Amèrica del Nord L’any 2000 el linx ibèric entrà a la llista roja d’espècies amenaçades perquè de les 48 poblacions amb què comptava deu anys enrere, ja…

Consisteix en un recinte fortificat integrat per onze unitats domèstiques, tres forns, una cisterna i un elaborat sistema d’evacuació de les aigües pluvials Fou ocupat durant un període de temps relativament curt 250/240-215/210 aC per una comunitat ibèrica dedicada a les activitats familiars i domèstiques sempre subordinades, com la mateixa construcció del poblat, a l’aspecte defensiu Descobert el 1968, el jaciment fou excavat sistemàticament des del 1975 fins al 1986 per un equip dirigit per EPons

És situat al cim del pujol d’en Figueres 297 m, enfront del castell de Subirats Els primers estudis indiquen que aquest poblat, que podria ocupar entre 1 ha i 2 ha d’extensió, fou habitat des del segle VI fins a l’inici del segle II aC La troballa més destacada tingué lloc el 2019 quan fou descoberta una muralla de 2 m d’alçària molt ben conservada que avalaria la hipòtesi que aquest poblat podria ser una fortificació o oppidum iber que actuaria com a punt estratègic de control del territori i del comerç, ja que des d’aquesta posició es pot veure la vall de l’Anoia i l’antiga Via Augusta Al…

Bé que notícies més antigues sembla que li atribueixen la major part del territori valencià, durant el s III aC i les primeres fases de l’ocupació romana s II i I aC n'ocupava la part central El límit nord podia correspondre a la serra d’Almenara, puix que Sagunt era dels edetans, i la Plana, dels ilercavons El límit meridional corresponia al curs final del Xúquer, atès que Xàtiva pertanyia als contestans La frontera interior és incerta Sovint ha estat suposat que s’estenien també, a través del Maestrat i dels Ports, a la zona de l’Ebre mitjà, cap a Saragossa, però es tracta d’una confusió…

Hom suposa que és una transcripció diferent del nom dels ilergets