Resultats de la cerca

Aquests tres darrers grups abandonaren l’AUN per discrepàncies amb el líder, que des de 1997 esdevingué el partit dels seguidors de Sáenz de Ynestrillas, amb reduïda presència a Catalunya Defensa un ideari catòlic, ultranacionalista espanyol oposat a les autonomies i als acords de Maastricht i reclama la pena de mort per delictes de terrorisme En les eleccions europees de 1999 obtingué 1571 vots a Catalunya Premsa Destino

Signant, com a delegat d’un dels sindicats de Barcelona, de la crida als obrers de Catalunya del desembre del 1868, participà en el congrés d’aquell any D’ideari inicialment federalista, evolucionà cap a posicions sindicalistes fou membre de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona, delegat al congrés de Saragossa 1872 i directiu de Les Tres Classes de Vapor i, més tard, de la Unió Manufacturera

De família camperola, de molt jove s’afilià a Estat Català Es traslladà a Barcelona el 1925 Escriví a “Estat Català” i a “La Nació Catalana” Publicà Catalunya poble dissortat 1933, en collaboració amb JCasals i Freixes, Catalunya, Pi i Margall i el catalanisme 1934 i, amb el pseudònim de Ramon de les Borges Blanques, La solució Cambó 1946, escrits en els quals mostra el seu ideari catalanista radical

Hi collaboraren, entre d’altres, Manuel de Lasarte, Gonçal Serraclara, Rafael Boet, Baldomer Lostau, Antoni Feliu i Codina, Josep Anselm Clavé i Josep Lluís Pellicer Es proposava la difusió de l’ideari federalista i la implantació de la república federal per la convicció i no per la violència S'oposà al centralisme de la Junta Revolucionaria de Madrid El 15 d’abril de 1873 es dissolgué i es transformà en Estat Català

D’ideari higienista, prioritzà la divulgació de temes tècnics i de cultura física a la ressenya de la informació esportiva Hi collaboraren, entre d’altres, JA Trabal en temes d’higiene i alimentació i Rossend Calvet en la secció de didàctica dels esports Hi intervingueren els dibuixants Ele, A Mestres i Passarell i tingué la redacció a la impremta Millà De periodicitat quinzenal, cada número tenia setze pàgines, però tingué una vida efímera

D’ideari regeneracionista, tractava tots els esports No pertanyia a cap empresa periodística i estava oberta a la collaboració de les firmes més prestigioses del periodisme esportiu, com José L de Orduña, Lluís Meléndez, Lunio, Josep Torrents, Josep Anton Trabal i Isidre Corbinos També hi collaborà el ninotaire Passarell Es mostrà crítica amb institucions com el Comitè Olímpic Espanyol De periodicitat setmanal Se’n publicaren com a mínim tretze números i algun d’extraordinari

Fill de Giovanni Signorini, pintor del gran duc Fou l’animador de les tertúlies del cafè Michelangiolo de Florència, seu de I macchiaioli, i fou un dels primers de la seva generació a pintar la natura D’ideari proudhonià, es destacà pels seus temes realistes Il vecchio mercato di Firenze , Milà, collecció particular i rebé una matisada influència de l’impressionisme francès Dels seus freqüents viatges a la Gran Bretanya, n'han quedat notables vistes ambientals i urbanes d’un sobri tipisme

Dirigida per Antoni Aran Horts, seguí l’ideari regeneracionista de l’època, fomentava la pràctica de l’esport per al millorament de la raça Tractava tots els esports, des dels campionats estatals fins a les curses d’esport populars de Barcelona i rodalia Figuren entre els redactors Rossend Calvet, Eduard Feliu, Rastraps i Stterling La part gràfica tingué la participació del dibuixant Mallol De periodicitat setmanal, sortia els dilluns i l’endemà d’algun esdeveniment especial Se’n publicaren pocs números

El Partit per la Independència celebra un congrés extraordinari a Barcelona per a decidir la seva continuïtat després del fracàs en les eleccions municipals del 13 de juny, en què només va assolir 12000 vots a tot Catalunya El 72% dels delegats del congrés ratifica la dissolució del PI proposada pels diputats de la formació, Àngel Colom, Pilar Rahola, Benet Tugues i Xavier Bosch Amb vista al futur, Colom convocarà els simpatitzants a crear una fundació o moviment per a fomentar l’ideari independentista

Prengué cos entorn de la revista del mateix nom Promogut inicialment per universitaris, s’hi uniren els artistes plàstics Sassu, Birolli, Guttuso, i gent del cinema Lattuada, de la filosofia Antonio Banfi i de les lletres Quasimodo L’ideari de conjunt pot ésser caracteritzat per la llibertat d’expressió, que admetia tots els formalismes mentre anessin lligats als problemes de la vida concreta i quotidiana El moviment es fongué amb el Fronte Nuovo delle Arti, d’on, més endavant, sorgiren les revistes “Realismo” i “Il’45”