Resultats de la cerca

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1875 i fou jutge interí de primera instància i fiscal municipal de Vic Fou secretari i president electe del Círcol Literari de Vic Participà en l’homenatge a Josep Giró i Torà amb un estudi biogràfic José Giró y Torá Su vida pública , 1882 i donà a conèixer un estudi de numismàtica 1884 En deixà inacabat un de Numismática vicense i contribuí als fons del Museu Episcopal amb la seva collecció de monedes Fou collaborador, amb poemes i narracions, de La Veu del Montserrat i “La Plana de Vic” Llegats literaris 1893 recollí…

S'especialitzà en l’estudi de la història dels estats cristians peninsulars en llurs períodes més reculats Publicà un gran nombre de treballs, documents, estudis i cròniques sobre els regnes de Navarra 1900-06 i de Lleó 1903-07, i del d’Astúries del 718 al 910 1919-21 En collaboració amb Raymond Foulché-Delbosc, el 1920 i el 1925 publicà dos volums del Manuel de l’hispanisant, inacabat Fou secretari de redacció i director de la “Revue des Bibliothèques” i, des del 1925, bibliotecari de la Sorbona Amb relació temes catalans estudià a fons els Gesta comitum Barcinonensium El 1925…

Estudià a la seva ciutat natal La seva obra, eminentment social, reflecteix el sofriment causat per les injustícies El gegantisme i la dimensió mural, així com els personatges crispats, contorts i agitats, caracteritzen la seva producció, sovint estructurada en sèries Huacayñán , La edad de la ira , Los condenados de la tierra , etc També realitzà grans murals seu de la UNESCO a París, parlament de l’Equador, etc El 1995 començà a Quito, amb el suport de la UNESCO, La Capilla del Hombre, un monumental complex cultural que deixà inacabat a la seva mort, i que no fou inaugurat…

Són escasses les notícies sobre la seva vida De família noble, però mancat de recursos, viatjà per Francònia, Suàbia i Estíria i residí a la cort del comte Hermann de Turíngia, on conegué Walter von der Vogelweide Considerat com un dels grans poetes èpics cortesans, plasmà els ideals del cavaller en la seva obra cabdal, Parzival escrita entre el 1200 i el 1210, amb influències de Chrétien de Troyes, que tracta també del problema de la reconciliació del món amb Déu En Willehalm escrit cap al 1210, que restà inacabat, es basa en les llegendes sobre Guillem I d’Aquitània Una tercera…

De família de propietaris rurals, feu estudis de dret a Barcelona, on residí i exercí d’advocat Fou membre a la Ciutat Comtal de La Jove Catalunya, fundador de la primera revista La Llar  1871, dedicada a la instrucció i educació de la dona, i cofundador de La Gramalla , en què publicà articles d’opinió, a vegades amb el pseudònim Albert Palomeras , poemes i, en fulletó, un poema patriòtic llarg, inacabat, La morta viva Collaborà amb poemes, narracions i articles entre els quals algun sobre temes sociolingüístics i una necrologia de Roca i Cornet a La Renaixença , i amb poemes a La Barretina…

Centre del Carcí, situada en una plana agrícola cereals, vinya i ramadera ovelles és un petit nucli industrial tabac, alimentació Conserva el seu nucli medieval, del qual sobresurten la catedral de Sant Esteve, iniciada al segle XII, amb un notable portal romànic el Palau del Rei residència dels senescals del Carcí i un palau inacabat fet bastir pel papa Joan XXII ambdós del segle XIV l’església de Sant Urcís segles XII-XIII, part de les muralles i el notable pont Valentré, fortificat 1308-1380 Fou la capital dels cadurcs Divona , i des del segle III tingué bisbat Pertangué als…

Fill i deixeble de Vicent López Acadèmic de mèrit de San Fernando Pensionat a Roma per Ferran VII 1830, el 1834 es traslladà a París, on es casà amb Virginia Mewill, i hi residí catorze anys Concorregué a les exposicions nacionals Madrid dels anys 1851, 1852 i 1860 i a la de París del 1855 Malgrat gaudir del favor reial i malgrat els honors i els càrrecs rebuts, fou un pintor convencional en les composicions, mancat de personalitat i incorrecte en el dibuix Té obres a l’església de San Martín d’Aranjuez, frescs a les voltes del Palacio Real de Madrid, el retrat de Dolors Caldés València,…

Estudià a l’Academia de San Fernando de Madrid 1794, a París 1799, on també féu pràctiques de dissecció a fi d’aprofundir l’estudi de l’anatomia, i a Roma 1804-23, on féu la major part de la seva obra Contrari a la invasió napoleònica d’Espanya, fou empresonat i, després, alliberat, gràcies a l’amistat de l’escultor Antonio Canova Ferran VII el nomenà primer escultor de cambra l’any 1823, però no retornà definitivament fins el 1826 Entre la seva producció sobresurt l' Apolino Museo de Arte Moderno, Madrid, el Morfeo hermafrodític Museo de San Telmo, Sant Sebastià, diverses estàtues sedents i…

Inicialment treballà en pintura, però més endavant arribà a negar-la perquè la considerava un llenguatge inacabat, i adoptà una postura molt crítica amb l’art del seu moment, palesa en el pamflet Per al descobriment d’una zona d’imatges , on la provocació esdevé una arma contra el sistema establert Així, ell mateix es convertí en objecte artístic Corpo d’aria , en què venia el seu alè, etc L’any 1957 rebutjava el color en la sèrie Achromes L’any 1959 creà, amb E Castellani, una galeria d’art i la revista Azimut , i el 1960, amb d’altres artistes —E Castellani, H Mack, O Peine…

Consta de 9 896 hexàmetres, distribuïts en dotze cants Vari i Tuca l’editaren després de la mort de Virgili per ordre d’August i contra la darrera voluntat del poeta El poema recull la llegenda, d’origen grec i coneguda pels romans, dels viatges d’Enees des que fugí de Troia, amb el seu pare i el seu fill, Ascani, fins que s’establí al Laci L’ennobliment dels orígens de Roma, la lloança de les virtuts romanes i la glorificació de la família Júlia, que pretenia de descendir d’Ascani o Julus, feren de l' Eneida l’epopeia nacional que féu oblidar l’èpica anterior Els seus models són Homer i Enni…