Resultats de la cerca
Es mostren 770 resultats
ad libitum
Música
Indicació que significa ’al gust de l’intèrpret'.
En el títol d’una obra i referint-se a un instrument o part, indica, per oposició a obbligato , que aquell instrument o part pot ometre’s En la partitura dona llibertat a l’intèrpret per a improvisar, ornamentar i també per a desviar-se d’un metre i tempo estrictes
longitud de ruptura
Indústria tèxtil
Longitud de fil necessària perquè, en posició vertical i suspès per un cap, el fil es trenqui pel seu propi pes.
Això dóna una indicació sobre la resistència d’una classe de fil, amb independència del seu gruix
allargando
Música
Alentiment progressiu del tempo.
En una partitura, indicació que hom utilitza per a aconseguir aquest efecte ritardando i rallentando en són termes sinònims
rallentando
Música
Alentiment progressiu del tempo.
En una partitura, indicació que hom utilitza per a aconseguir aquest efecte Allargando i ritardando en són termes sinònims S’abreuja rall
accompagnato
Música
Forma abreujada de recitativo accompagnato (recitatiu acompanyat).
Com a indicació de tempo , prescriu una certa llibertat o fluctuació en la interpretació d’aquest, com sol ser habitual en el recitatiu
resectoscòpia
Resecció de la pròstata a través de la uretra mitjançant un resectoscopi.
L’operació té com a indicació la hipertròfia benigna o adenoma de pròstata, a fi d’extirpar la part de la pròstata que envolta i comprimeix la uretra
opus
Música
Terme emprat per molts compositors, des del s. XVII, per a indicar, juntament amb una xifra, la posició cronològica de cada obra musical dins llur producció.
Així, la quarta simfonia de Brahms duu la indicació opus 98 Als s XVII i XVIII solen indicar l’ordre de publicació i són sovint erronis i contradictoris
ritenuto
Música
Alentiment sobtat i, generalment, momentani del tempo.
En una partitura, indicació que hom utilitza per a aconseguir aquest efecte No s’ha de confondre amb l’alentiment progressiu del tempo , que normalment s’indica amb el terme ritardando S’abreuja riten
per cola et commata
Escriptura i paleografia
Dit d’una forma d’escriptura ajustada a unitats mètriques en poetes grecs i llatins, ja des del segle I, o en incisos de sentit complet, en els manuscrits bíblics, àdhuc en prosa, per tal de facilitar la lectura pública a lectors inexperts.
Jeroni és el primer llatí cristià que s’hi refereix a “nova forma d’escriure” La indicació d’unitats mètriques emprà després els punts alts, a fi d’estalviar espai, fins als segles XII-XIII
proposició afirmativa
Gramàtica
Proposició o frase que anuncia alguna cosa afirmativa.
Aquest tipus de proposició entra, pel seu caràcter, dins les enunciatives La proposició afirmativa és anomenada també asseverativa, enunciativa i declarativa Gramaticalment, no porta cap indicació especial, enfront de la proposició negativa, que ha de portar un adverbi