Resultats de la cerca
Es mostren 79 resultats
autoinjectable
Farmàcia
Injectable que pot ésser aplicat parenteralment sense el concurs d’una xeringa hipodèrmica gràcies a la pressió que dins l’ampul·la que el conté exerceix un gas inert lleugerament comprimit.
Els autoinjectables són envasats en ampulles de vidre unides mitjançant un tub de goma a una agulla d’injeccions duen també un filtre per tal d’evitar el pas d’alguna partícula de vidre produïda en escapçar l’ampulla en el moment d’iniciar la injecció Hom recorre generalment a aquest sistema d’injecció en l’administració de solucions o sèrums per a restablir l’equilibri hídric, i també en certs medicaments d’urgència
llana de roca
Agronomia
Material inorgànic obtingut a partir de la mescla de dolerita (60%), roca calcària (20%) i carbó (20%), fosa a 1 600°C. És molt inert i hom l’empra com a substrat..
Les formes comercials tenen una gran gamma d’aplicacions, una de les quals és la d’aïllant tèrmic o acústic En agricultura, la seva utilització començà a Dinamarca el 1969 i després fou introduïda a Holanda, primer a poc a poc, però cap al 1980 la seva utilització fou massiva En un primer moment es feu servir en sistemes hidropònics oberts Es presenta en forma granulada, de densitat aparent baixa, i ofereix la possibilitat d’una gran aireig per al conreu malgrat això, és poc reutilitzable Té un gran poder de retenció de l’aigua a tensions baixes i, a més, l’aigua retinguda s’incrementa…
combustió
Física
Química
Reacció d’oxidació que és acompanyada de despreniment de llum i calor, amb flama (combustió viva) o sense (combustió lenta).
En aquest darrer cas no hi ha emissió apreciable de llum ni de calor Ja els grecs havien considerat la combustió com un procés de desintegració en el qual el combustible perd els elements ignis Per a Aristòtil, consistia en la separació del foc del cos que es cremava Aquesta interpretació durà fins l’any 1630, que Jean Rey féu notar l’augment de pes experimentat pel plom o l’estany calcinats en un vas obert L’any 1674, Mayow destrià en l’aire una matèria idònia i una altra d’impròpia per a mantenir les combustions Tot i que aquestes experiències assenyalaren el camí cap a una correcta…
blanc de titani
Química
Pigment blanc de gran poder cobrent, molt sòlid a la llum i químicament inert, constituït per diòxid de titani, del qual existeixen dues varietats cristal·lines emprades industrialment: el rútil i l’anatasa.
La primera és emprada principalment en pintures per a exteriors, i la segona, en pintures i vernissos, en aprests de paper i de tèxtils, en la coloració de cautxú, linòleum, tintes d’impremta, etc Hom el troba en el comerç en qualitats diverses que depenen de la proporció de sulfat de bari que contenen Les excellents propietats cobrents d’aquest pigment provenen de les seves dimensions de gra, que té un diàmetre de l’ordre de 0,3 a 0,4 μm, pròxim a l’òptim donat pel càlcul per a obtenir una màxima opacitat És el pigment blanc de màxima qualitat i és emprat cada dia en major grau, malgrat el…
soldadura

Soldadura : a) per arc amb protecció gasosa creada pel revestiment; b)per arc en atmosfera de plasma d’hidrogen; c) contínua per resistència elèctrica
© Fototeca.cat
Tecnologia
Unió de dues peces, d’igual o diferent material, mitjançant l’aplicació d’escalfor (sovint fins a la temperatura de fusió de les peces) o, eventualment, de pressió.
En la soldadura, el punt, la línia o la zona d’unió formen un tot homogeni amb les dues zones laterals més pròximes La soldadura permet d’efectuar construccions rígides més lleugeres i més econòmiques, en cost i en temps, que la rebladura Cal distingir la soldadura pròpiament dita, per fusió o per pressió, de l’anomenada falsa soldadura , en la qual la unió no és aconseguida per la fusió del metall, sinó per la interposició d’un altre metall fos La falsa soldadura és anomenada soldadura blana quan el metall interposat és de baix punt de fusió, com és ara l’estany, i, per tant, les parts…
pindolació
Agronomia
Tècnica consistent a recobrir les llavors amb un material inert que n’uniformitza la mida, la forma i el pes, amb la finalitat de facilitar-ne la manipulació i l’ús en la sembra mecànica.
neu marina
Ecologia
Mena de flocs que es formen, a grans fondàries, mitjançant l’aglomeració de restes de plàncton amb material detrític inert, com ara fibres procedents de paper, mucílag i petites fibres col·loidals de pocs nanòmetres de llargada.
En aigües summament quietes, a gran profunditat, l’aglomeració es pot produir simplement per forces físiques entre partícules que passen a prop les unes de les altres o es toquen Les partícules més grosses que en resulten sembla que augmenten la velocitat de sedimentació d’aquests materials Tot i que aquests flocs es disgreguen amb la mínima agitació de l’aigua, han pogut ésser fotografiats i fins i tot s’han vist des d’aparells tripulats
reacció de Reformatsky
Química
Variant de la condensació aldòlica que hom efectua per tractament amb zinc d’un α-bromoèster en un solvent inert en presència d’un compost carbonílic per a formar un β-hidroxièster, d’acord amb l’esquema:
L’ús del α-bromoèster i el zinc en la reacció de Reformatsky té la finalitat de produir una gran població de l’enolat intermedi, la qual cosa permet la realització, en condicions avantatjoses, d’un gran nombre de condensacions altrament difícils de portar a terme a partir d’èsters inactivats D’altra banda, és l’única de les condensacions aldòliques que permet l’aïllament de l’aldol inicialment format
bor
Química
Element no metàl·lic pertanyent al grup III A de la taula periòdica, de valència 3, i que només s’enllaça per covalència; hom en coneix dos isòtops naturals estables de nombre de massa 10 i 11.
Propietats del bor La impossibilitat inicial d’obtenir-lo pur feu que hom discrepés quant a les seves propietats físiques i àdhuc químiques Hom en coneix dues formes principals l’ amorfa , pólvores de color marró i de densitat variable, i la cristallina , de color marró grisenc, amb llustre metàllic Fou descobert per Gay-Lussac, Thenard i Davy el 1808 i, bé que H Moissan n’aïllà alguns composts, no fou fins el 1909 que el científic nord-americà E Weintraub l’obtingué pur, a partir d’una mescla de clorur de bor i hidrogen, sotmesa a l’alta temperatura aconseguida en un arc elèctric Hom calcula…
fíl·ler
Construcció i obres públiques
Matèria mineral formada per àrids o per qualsevol producte additiu en grans molt petits que, pel seu coeficient de forma, no es comporta només com a element inert, sinó que té influència reològica en la fabricació del material en què intervé.
En l’aplicació als conglomerats asfàltics, hom considera filler l’àrid que passa pel tamís 80 µm