Resultats de la cerca
Es mostren 437 resultats
crèdit
Economia
Intercanvi no simultani entre la prestació i contraprestació de béns, diners o serveis.
En l’acompliment de qualsevol acte creditici intervé el temps com a element constitutiu, i la confiança com a condició La principal funció del crèdit és de finançament de la producció abans de la demanda, és a dir, la unió de la propietat dels recursos productius amb les demandes dels seus productors El mecanisme de crèdit estalvia l’ús del diner, permet una planificació més flexible de les despeses i canalitza els petits estalvis de la societat Una superexpansió de crèdit pot produir inflació, i per a evitar-ho hi ha mesures econòmiques, com és ara l’elevació dels costs i la…
Cristòfor Massó i Escofet
Economia
Economista.
Conseller i directiu de la Societat Productora de Forces Motrius 1917-39, fou professor a l’Escola Industrial de Barcelona 1923 i a l’Escola d’Alts Estudis Comercials de la Mancomunitat, posteriorment, de la Generalitat, i presidí la Societat d’Estudis Econòmics de Barcelona 1927 Puig i Cadafalch li encarregà 1922 un estudi sobre la contribució de Catalunya a l’Estat espanyol Milità en Acció Catalana, fou acadèmic de mèrit de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya 1936 i soci fundador del Centre Excursionista de Catalunya També estigué vinculat al departament de cultura de la…
Surinam 2017
Estat
L’arribada dels ajuts de l’FMI i l’apaivagament dels efectes de les devaluacions monetàries van augurar un cert restabliment en la malmesa economia del país, però el desgast econòmic va persistir i per tercer any consecutiu l’evolució va ser negativa, encara que en aquesta ocasió la davallada del PIB va ser de l’1% Mentrestant, la inflació va continuar desbocada i va provocar manifestacions per demanar augments salarials i impedir la pèrdua del poder adquisitiu Tanmateix, el Govern es va mantenir ferm perquè està obligat a complir les condicions de préstec que imposà l’FMI, i va…
Sudan 2018
Estat
Les manifestacions de protesta contra la pujada del preu del pa, registrades en diverses ciutats del país al desembre, van afeblir el president Umar al-Baixir, criticat pel principal dirigent opositor, al-Sadiq al-Mahdí, per haver utilitzat l’exèrcit en la repressió de les protestes L’oposició va denunciar més de vint morts en l’anomenada “revolta del pa”, un producte fonamental en la dieta sudanesa que va triplicar el seu preu Per a fer front a la greu crisi econòmica, amb una devaluació de la lliura i una inflació de més del 70%, Al-Baixir va canviar tot el Govern al setembre…
Pla d’estabilització
Economia
Nom que rep el conjunt de mesures adoptades per l’Estat espanyol de liberalització i d’internacionalització de l’economia espanyola.
Representà la fi del règim d’autarquia i intervencionisme del primer franquisme Alhora, contribuí decisivament a superar una crisi resultat de l’estancament del creixement, i a frenar uns elevats nivells d’inflació, de dèficit i de deute públic Dissenyat per l’economista Joan Sardà , entrà en vigor el juliol del 1959 i rebé el suport d’institucions financeres internacionals de l’aleshores món capitalista, especialment del Fons Monetari Internacional i l’OCDE Entre les mesures aplicades s’incloïen un sostre de despesa pública, la reducció del dèficit públic, la fonamentació del…
arbitrisme
Economia
Corrent de pensament politicoeconòmic, sorgit a Castella a la darreria del s XV i que tingué vigència fins al començament del s XVIII.
Proposava uns mitjans únics i senzills per a superar l’etapa de decadència econòmica Els projectes foren molt nombrosos durant la gran crisi castellana del 1598 al 1620, que havia d’esdevenir europea, i mantingueren un cert realisme quant a la demografia, a la producció i al treball Des del 1626, prengueren més aviat un caire místic i utòpic Les idees arbitristes foren el resultat de la desillusió que comportà aquesta crisi en una societat que havia viscut de les riqueses de les Índies i de la inflació Entre els arbitristes destaquen els noms de González de Cellorigo, Valle y de la Cerda,…
Trinitat i Tobago 2010
Estat
En l’àmbit polític, es va produir un canvi de cicle arran del resultat de les eleccions legislatives, que van posar fi al Govern de Patrick Manning, en el poder durant una dècada continuada Una coalició de partits opositors liderada per Kamla Persad-Bissessar, anomenada People’s Partnership Coalition PPC, va obtenir 29 dels 41 escons del Parlament, mentre que el People’s National Movement PNM, liderat per l’anterior primer ministre Manning, només en va aconseguir 12 Després d’aquesta desfeta Manning es va retirar de la política i Persad-Bissessar es va convertir en la primera dona en el…
Brunei 2011
Estat
La vida política del país va estar marcada un any més pel domini del soldà, que al juliol, en el discurs de celebració del seu 65è aniversari, va anunciar un augment de les taxes d’electricitat a partir del gener del 2012 per a promoure l’estalvi energètic Al mateix mes, el Govern va anunciar també l’aprovació d’una nova llei per a combatre el terrorisme d’acord amb les normes internacionals, amb una definició més àmplia del terrorisme, un estricte sistema per a controlar-ne el finançament i unes sancions més dures per als responsables d’actes terroristes L’aprovació d’aquesta llei, la van…
Timor Oriental 2014
Estat
L’alta despesa del Govern en els sectors no energètics va suposar un gran estímul per a l’economia de Timor Oriental l’any 2014, que va créixer un 8%, tot i l’alentiment del sector del petroli i el gas, el principal motor de l’economia El país va mostrar la taxa d’inflació més baixa en tres anys, un 3%, seguint la tendència mundial en els preus dels aliments L’any va estar marcat pel litigi fiscal entre el Govern i l’empresa americana ConocoPhillips, perquè la justícia va resoldre a favor de l’empresa petroliera Arran de la sentència, l’executiu va decidir l’expulsió de cinc…
pactes de la Moncloa
Política
Acords signats el 25 d’octubre de 1977 al palau de la Moncloa, seu de la presidència del govern espanyol, pel govern espanyol i representants de partits polítics, sindicats i empresaris per fer front al moment crític de l’Estat espanyol durant la Transició.
El pacte presentava dos vessants econòmic i polític En l’ecònomic, la difícil situació d’Espanya, amb una inflació i un deute preocupants afavorits per la crisi del petroli, comportà l’acceptació de l’acomiadament lliure de fins a un 5% del personal de les empreses i l’establiment d’un límit als increments salarials del 22% S’acordà també frenar la devaluació de la pesseta i s’acceptà el dret d’associació sindical En el terreny polític, la censura fou derogada, es declarà illegal i es penalitzà la tortura, es reconegueren la llibertat d’expressió i les de reunió i associació…