Resultats de la cerca

En el 80% dels casos afecta nens de cinc anys d’edat i la màxima incidència de la malaltia es dona al Japó No queda clara la seva etiologia infecciosa ni tampoc la transmissió d’una persona a una altra S'especula amb la possibilitat que un o diversos agents infecciosos actuïn damunt d’un hoste genèticament predisposat per a explicar-ne la incidència estacional, l’agrupament geogràfic i el quadre clínic de febre i exantema similar al d’altres malalties infeccioses el fet que la població desenvolupi immunitat enfront de la malaltia podria ser la causa que per damunt dels cinc anys la incidència…

És un agent nerviós tòxic d’efecte ràpid Inodor i incolor, actua reduint els nivells de colinesterasa, l’enzim que inhibeix els neurotransmissors després d’activar un múscul, una glàndula, etc Provoca ofegament, espasmes i descontrol en les funcions motores, i la mort sol produir-se per asfíxia Fou desenvolupat originàriament com a pesticida a Alemanya, vers el 1937, però no fou utilitzat com a arma química  durant la Segona Guerra Mundial Fou conegut sobretot pels atacs terroristes al metro de Tòquio perpetrats per la secta religiosa Aum Shinrikyō l’any 1994, que causaren 13…

Bloqueja les seves reaccions enzimàtiques normals en entrar-hi en competició per tal d’ocupar les posicions actives dels enzims Alguns antibiòtics, p ex, actuen com a antimetabòlits dels bacteris Tenen una gran importància en el tractament general de les neoplàsies

Per bé que el mode d’acció concret de l’interferó no és conegut, hom sap que no actua directament sobre el virus, tal com s’esdevé en el cas dels anticossos, sinó que actua indirectament, modificant certes propietats de la cèllula que impedeixen la reproducció del virus al seu interior Totes les cèllules dels vertebrats infectades per virus poden produir interferó, si bé d’altres agents sense cap relació amb els virus com certs antígens i mitògens poden també induir la síntesi d’interferons a les cèllules del sistema immunitari, per un mecanisme desconegut De més a més, els…

Hom ha identificat nou ciclosporines diferents, anomenades de la A a la I, però per llur importància destaquen la ciclosporina C C 6 2 H 1 1 1 N 1 1 O 1 3 i sobretot la ciclosporina A C 6 2 H 1 1 1 N 1 1 O 1 2 , dos oligopèptids cíclics no-polars amb activitat immunosupressora, antifúngica i antiinflamatòria La ciclosporina A és una droga immunodepressora específica dels limfòcits T-4 donat que n'inhibeix l’activació i la divisió cellular, però no pertorba globalment la resposta immunitària Fou descoberta incidentalment per l’immunòleg francès JF Borel 1972, el qual la isolà i n…

En són conegudes les dues formes isòmeres cis i trans Té un efecte directe sobre l’envelliment, l’abscisió i la floració Les giberellines contraresten la seva acció