Resultats de la cerca
Es mostren 321 resultats
fenolftaleïna

La fenolftaleïna en forma de lactona (incolora) vira cap a la fenolftaleïna en forma quinoïdea (vermella) en presència d’àlcalis; el procés invers es realitza en presència d’àcids
©
Química
Substància del grup de les ftaleïnes, obtinguda per condensació del fenol amb anhídrid ftàlic.
És molt emprada com a indicador de neutralització El seu interval de viratge és entre uns pH 8 incolora, forma lactona i 9,6 rosada, forma quinoide També és emprada en medicina, com a laxant, i en la indústria de colorants, com a intermediari
anhídrid maleic
Química
Anhídrid corresponent a l’àcid maleic.
És una substància cristallina que es fon a 52,8°C i bull a 202°C És soluble en aigua, amb formació d’àcid maleic Hom l’empra en la síntesi de diens, en les reaccions de copolimerització i com a intermediari en l’obtenció de productes farmacèutics
botriocefalosi
Patologia humana
Helmintiasi provocada per la presència del botriocèfal en l’intestí.
És una malaltia freqüent en zones lacustres, atès que l’hoste intermediari del cuc és un peix d’aigua dolça produeix trastorns digestius i nerviosos i pot aparèixer també una anèmia del tipus megaloblàstic per consum de la vitamina B 1 2 per part del verm
canvi de marxes

Secció i esquema de funcionament d’un canvi de marxes manual
© Fototeca.cat
Transports
Dispositiu constituït per dos eixos —un d’entrada (primari) i un de sortida (secundari)— connectats entre si per un sistema que permet de variar la velocitat de l’un respecte a la de l’altre.
S'utilitza primordialment com a element de la transmissió en els vehicles automòbils —muntat entre el motor i les rodes— per a adaptar els règims de velocitat més favorables del motor el règim de parell màxim a les variables condicions de resistència a l’avanç amb què el vehicle es troba Aquesta adaptació pot ésser feta de manera gairebé contínua, sense salts canvis de marxa automàtics amb convertidor de parell, amb embragatge hidràulic o amb variador continu de velocitat, o de manera discontínua, amb salts, o sigui amb el pas d’una marxa a una altra canvis de marxa manuals En tot canvi…
pulegona

fototeca.cat
©
Química
Cetona insaturada monocíclica terpènica, que ocorre en l’essència de poliol.
És un líquid incolor, d’olor agradable, immiscible amb l’aigua i miscible amb alcohol, èter i dissolvents clorats, que bull a 224°C És òpticament activa i presenta una rotació específica α 2 ° D = +23,4° Troba aplicació com a compost intermediari de síntesi i com a aromatitzant
diòxid d’urani
Química
Cristalls negres, insolubles en aigua i solubles en els àcids oxidants, d’una gran densitat (10,96 g/cm3), que es fonen a 2 500°C.
Hom l’obté per reducció del triòxid, UO 3 , o de l’uranat amònic, NH 4 2 UO 4 , amb hidrogen És emprat com a intermediari en l’obtenció del metall, com a recobriment de les barres de combustible nuclear, en ceràmica i en la preparació de pigments
etilamina
Química
Amina primària que deriva formalment de l’amoníac per substitució d’un hidrogen per un radical etil.
És un líquid inflamable, dólor d’amoníac i reacció fortament alcalina, que bull a 16,6°C Hom l’obté per reacció de l’etanol amb amoníac És emprada com a estabilitzador de gomes elàstiques i com a intermediari en la fabricació de colorants i medicines i en síntesi orgànica
òxid de propilè
Química
Líquid incolor, d’olor etèria, que bull a 34°C.
És soluble en l’aigua, l’alcohol i l’èter Hom l’obté per acció dels àlcalis sobre la clorhidrina propilènica i per oxidació del propè Gaudeix d’una gran importància industrial i és emprat en la preparació del propilenglicol, de polièters, tensioactius i detergents i com a intermediari de síntesi
clorobenzè
Química
Derivat halogenat del benzè, de fórmula C 6
H 5
Cl.
És un líquid incolor, volàtil i molt inflamable És insoluble en aigua i miscible en totes les proporcions amb els dissolvents orgànics S'obté per cloració del benzè en presència d’un catalitzador S'utilitza com a dissolvent i com a intermediari en la síntesi del fenol, anilina, DDT i altres compostos orgànics
benzidina

Benzidina
©
Química
Compost bàsic, que es presenta en forma de pólvores blanques o lleugerament vermelloses.
És obtinguda a partir de l’hidrazobenzè en presència d’àcids minerals mitjançant la transposició benzidínica Fon a 115-120ºC És emprada com a producte intermediari en la fabricació de colorants azoics, i en la caracterització i en la determinació d’ions inorgànics, sulfats i volframats Tòxica, produeix dermatitis i tumors a la bufeta