Resultats de la cerca
Es mostren 131 resultats
Llorenç Vives i Buchaca
Educació
Periodisme
Pedagog i periodista.
Es dedicà a la docència a diferents centres de Das Baixa Cerdanya, Roses i Figueres Fou fundador de l’Acadèmia Monturiol 1913, prestigiosa entitat, on estudiaren, entre d’altres, Alexandre Deulofeu, Jaume Terrades i Anna Maria Dalí Afeccionat al periodisme, collaborà, des de molt jove, a La Veu de L’Emporda El 1928 emigrà a Amèrica i s’establí a Costa Rica Hi residí en una propietat que anomenava Mon Clos Conegué el català Lluís Quer i Boule, ambaixador d’Espanya en aquest país, amb el qual hi creà I'Instituto Hispánico Fou autor de poesia en català i en castellà, redactà articles per a…
La Verdad
Setmanari
Setmanari fundat a Barcelona el 6 de desembre de 1930.
Òrgan de l’Associació Monàrquica Obrera, simpatitzava amb el Sindicat Lliure i estava vinculat a la Unión Monárquica Nacional Hi escrivien Joan Sardà i Torras, Manuel Isern, Josep Maria Sesseras i de Batlle, etc Anticatalanista i nostàlgic de la Dictadura, desaparegué poc abans de la proclamació de la República
República
Setmanari
Setmanari d’esquerra, bilingüe, que aparegué a Palma (gener del 1934 — gener del 1936).
El seu director fou Benet Gaita i Isern i es convertí en òrgan d’Esquerra Republicana Balear en fundar-se aquesta per l’abril del 1934 Féu unes sorolloses campanyes per a la revisió de la llei d’arrendaments i de denúncia de la Companyia de Ferrocarrils de Mallorca Deixà d’aparèixer per facilitar la sortida del diari Antorxa , òrgan del front popular
Il Tiberio

Portada del primer número de Il Tiberio (15 de novembre de 1896)
Publicacions periòdiques
Revista manuscrita barcelonina que consta d’una única col·lecció (majoritàriament a la col·lecció Joan Audet de Barcelona) de trenta-vuit números realitzats quinzenalment entre el 15 de novembre de 1896 i el 15 d’abril de 1899.
Fou el portaveu del grup antisimbolista d' El Rovell de l'Ou i hi collaboraren —per a informar a llur company Pere Isern, que estudiava a Roma— els artistes Marià Pidelaserra que hi feia la crítica d’art, Emili Fontbona, Ramon i Juli Borrell, Josep V Solà i Andreu, Gaietà Cornet, Filibert Montagut i Joan Comellas i Viñals L’ànima en fou el litògraf Ramon Riera i Moliner Esmentat per Feliu Elias i per Rafael Benet, no fou estudiat fins el 1974
Ferran Pou i Moreno
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític republicà.
Regidor 1903, 1909, 1913 i 1917, fou a partir de 1912-13 reformista En 1917-18 figurà en el Bloc Assembleista S'uní pel març del 1931 al Front Antimonàrquic i el 14 d’abril de 1931 es féu càrrec amb Francesc Julià i Jaume Bauzà de la diputació Assolí una gran anomenada com a advocat laboralista defensà en diverses ocasions Llorenç Bisbal i d’altres dirigents obrers i intervingué en alguns judicis molt populars així el 1934 com a acusador privat contra els carrabiners que mataren els contrabandistes germans Isern Vidal a Alcúdia
Torre de Codony (el Montmell)
Art romànic
Aquesta torre es trobava situada dins el terme del castell de Montmell Al principi, fou de domini de la seu de Barcelona L’any 1078 el bisbe de Barcelona, Umbert de Cervelló, va infeudar-la als Banyeres, que en aquells moments ja eren els feudataris del bisbe al castell de Montmell Segons l’esmentat document, la torre de Codony, amb la seva quadra, estava deshabitada i abandonada per culpa dels sarraïns Els Banyeres van reconstruir-la i deu anys més tard, el 1088, van cedir-la a Guifré Isern i a la seva muller Ermengarda
Corea
Nucli situat dins del barri del Camp Redó, a Palma (Mallorca).
Conjunt d’habitatges socials construïts pel règim franquista l’any 1954 D’un bon principi se l’anomenava Generalísimo Franco però aviat passà a ser conegut popularment com Corea Constava de 568 pisos projectats per l’arquitecte Antoni Roca Cabanellas i ocupen una zona de 22000 m 2 Els pisos, actualment força degradats, oscillen entre els 30 i els 50 m 2 Diferents equips de govern de l’Ajuntament de Palma hi començaren projectes de rehabilitació o d’enderroc, però no se n'enllestí cap El batlle Mateu Isern PP aturà l’últim intent de rehabilitació que promogué la socialista Aina…
Joventut Nacionalista La Falç
Història
Agrupació catalanista formada el 1918 a Barcelona, en escindir-se del grup La Renaixença, que es decantà cap al socialisme.
Els afiliats, en llur majoria joveníssims, eren obrers o dependents de comerç Entre els primers presidents es destaquen Pere Muntané, Josep Isern i Lluís Bru i Jardí En foren socis Josep Tarradellas, Enric Fontbernat, Jaume Casanovas, etc Hi predominava l’esquerranisme democràtic, amb independència dels partits, i l’adhesió a Francesc Macià, nomenat president honorari Durant la Dictadura es camuflà sota el nom d’Humorístic Club i s’infiltrà en els camps de la dansa, l’esport i el teatre La Falç s’adherí a l’Esquerra Republicana de Catalunya 1932, però se'n separà el 1933 i restà…
Progrés del Pirineu
Partit polític
Partit comarcal amb presència a l’Alt Urgell, fundat a Montferrer.
Fou inscrit a l’abril de 1987 per Domingo Canut, Josep Isern, Daniel Tuca i Josep Badia El seu objectiu principal és la defensa dels interessos econòmics i socials de les zones de muntanya El líder principal és Josep Ganyet, alcalde de la Seu d’Urgell i diputat del Partit dels Socialistes de Catalunya al Parlament de Catalunya El 1991 presentà diverses candidatures municipals progressistes amb el propòsit d’obtenir representació als Consells Comarcals El 1991 esdevingué la segona força municipal de l’Alt Urgell 3 consellers comarcals, però també fou present a la Cerdanya i al…
les Maleses

Sant Pere de les Maleses
Ramon Oromí (CC BY-NC-ND 2.0)
Monestir
Antic monestir benedictí (Sant Pere de les Maleses), situat a l’esquerra del barranc de les Maleses (o de Sant Pere), afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa, a la sortida de l’estret de Collegats, dins el terme de la Pobla de Segur (Pallars Jussà).
Fou fundat, abans del 868, sota el títol de Sant Andreu, per l’abat Atili, i unit a Sant Vicenç d’Oveix, on sembla que es traslladà la comunitat, fins que, a mitjan segle X, hom donà nova vida a les Maleses Els comtes de Pallars li feren nombroses donacions i fou reedificada l’església, ja dedicada a sant Pere, que fou consagrada el 988 sota l’abat Isern A la fi del segle XI passà a dependre del monestir de Gerri, del qual fou des d’aleshores un simple priorat Fou secularitzat el 1592 hom creà un vicariat perpetu a les Maleses, dependent de la rectoria de Montsor Tingué culte fins al…