Resultats de la cerca
Es mostren 137 resultats
Oxfordià
Geologia
Primer estatge del Malm (o Juràssic superior), que jeu damunt el Cal·lovià i sota el Kimmeridgià.
L’estratotip és a les margues negres d’Oxford
Serpukhovià
Geologia
Sèrie (i època) del Carbonífer marí de Rússia, que jeu damunt el Viseà i sota el Baixkirià.
Baixkirià
Geologia
Sèrie (i època) del Carbonífer marí de Rússia, que jeu damunt el Serpukhovià i sota el Moscovià.
Alportià
Geologia
Estatge del Namurià A d’Anglaterra (Silesià, Carbonífer, Paleozoic), que jeu damunt el Chokerià i sota el Kinderscoutià.
L’estratotip és a la vall d’Alport Derbyshire, Anglaterra
Majestat Batlló
Art romànic
Talla Imatge procedent d’alguna església de la Garrotxa, actualment conservada al Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, on és catalogada amb el núm 15937 Rambol Amb el núm 15937 d’inventari, el Museu d’Art de Catalunya guarda una majestat romànica, donatiu d’Enric Batlló i Batlló, procedent de la comarca d’Olot, però de localitat indeterminada Així, des de l’any 1914 en què fou dipositada al museu, se la coneix amb el nom del donant És una imatge de talla sobre fusta policromada, de 92 cm sense els peus, que hi manquen, per 97 cm comptant-hi els dits, que són destrossats però ben indicats…
Gjelià
Geologia
Sèrie superior (i època) del Carbonífer superior marí de Rússia, que jeu damunt el Kasimovià i sota el Permià.
Kasimovià
Geologia
Sèrie (i època) inferior del Carbonífer superior marí de Rússia, que jeu damunt el Moscovià i sota el Gjelià.
Llandoverià
Geologia
Primera sèrie o estatge (i època o edat) del Silurià inferior, que jeu damunt l’Ashgil·lià i sota el Wenlockià.
La localitat tipus és a Llandovery, a Galles
Turingià
Geologia
Tercer estatge (i edat) del Permià, mantingut especialment pels autors francesos, que jeu damunt el Saxonià i sota el Triàsic.
El nom fa referència a l’àrea tipus, que és a Turíngia Dins aquesta unitat hom distingeix tres subdivisions els conglomerats de base, els Kupferschiefer o esquists de pirita de coure i el Zechstein o Zechsteinkalk Hom el considera correlatiu del Zechstein dels autors germànics
La depressió costanera valenciana
Reblerta principalment de materials miocens i quaternaris, s’obre cap a la Mediterrània entre Puçol i Cullera i queda tancada cap al N pels relleus de la serra de Portaceli, a ponent per les serres de la Cabrera, Malacara i de Los Bosques, i cap al S per la serra de Dosaigües, fins a la serra de les Agulles i Cullera Hi afloren llindars de materials mesozoics i paleògens que constitueixen el substrat preneogen Localment, per exemple entre Macastre i Montserrat d’Alcalà, els materials miocens jeuen sobre materials triàsics afectats per un diapirisme que en punts concrets per…