Resultats de la cerca
Es mostren 177 resultats
Simeó Rabasa i Singla

Simeó Rabasa i Singla
ARXIU RABASA
Economia
Motociclisme
Empresari i promotor del motociclisme a Catalunya.
Fou un dels fundadors de la Penya Ciclista de Mollet 1922 El mateix any fundà un petit taller de reparació de bicicletes a Mollet del Vallès, i el 1930 ja en fabricava diversos models El 1949 creà la marca Derbi i fabricà el primer ciclomotor, i el 1950 l’empresa passà de ser Bicicletes Rabasa a anomenar-se Nacional Motor Rabasa A partir de la dècada de 1960 separà la fabricació de bicicletes i la de motocicletes Derbi fou la fàbrica més robotitzada i amb millor tecnologia per a la fabricació de vehicles d’Espanya, i els seus equips de competició assoliren grans èxits en diverses modalitats…
,
Antoni Pomar i Juan
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor.
D’una família de joiers de la Vila, estudià a l’Escola d’Arts i Oficis d’Eivissa, on fou professor fins que es jubilà 1962-92, i a l’Escola Superior de Belles Arts de València, on rebé la influència de l’obra de Joaquim Sorolla Colorista amb forts gruixos de textura, seguí, sense sortir mai de la figuració, diverses tendències, amb algunes de més constants, com la de figures sòbries i estilitzades i la d’un cert impressionisme on s’acumulen les notes del tipisme illenc A mitjan anys seixanta fou un dels integrants del grup Puget, amb Vicent Calbet, Vicent Ferrer i Guasch i Antoni Marí i…
Llucià Navarro i Rodon
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dissenyador.
Format a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, on es llicencià el 1948, guanyà una beca de viatge Amigó-Cuyas En tornar exposà a la sala Argos Formà part del grup Betepocs i guanyà la medalla de l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya 1956 Estudià pintura mural a Itàlia, i, de nou a Catalunya, des del 1958 fou professor a la Llotja , de la qual fou director al final dels anys setanta, i on es jubilà el 1989 Feu diversos frescs a Barcelona Montbau i els del Cambril de la Mare de Déu de Núria, entre d’altres, vitralls a Apure Veneçuela, Miami EUA, Puerto Rico i en…
Justa Balló i Salvà
Arxivística i biblioteconomia
Bibliotecària.
Estudià a l’Escola de Bibliotecàries 1923-31 i posteriorment assistí al congrés anual de la Library Association a Anglaterra Fou bibliotecària auxiliar a la Biblioteca Popular de Figueres 1927-33, i el 1933 fou nomenada directora de la Biblioteca Popular de Pineda, any que passà a la Central Tècnica de la Xarxa de Biblioteques Populars, on exercí la seva major part de vida laboral fins que s’hi jubilà com a directora maig del 1969 El 1935 feu una segona estada a Anglaterra per estudiar-hi becada l’organització de les biblioteques públiques L’estiu de 1938 impartí classes a l’Escola de…
Heisuke Hironaka
Matemàtiques
Matemàtic japonès.
Estudià a la Universitat de Kyoto, on es graduà en ciències l’any 1954, i obtingué un màster l’any 1956 L’any 1957, a instàncies d' Oscar Zariski , anà a Harvard, on es doctorà el 1960 Posteriorment fou successivament professor a les universitats de Brandeis i Columbia fins el 1968, que es reincorporà a la Universitat de Harvard El 1975 retornà al Japó i fou nomenat professor a l’Institut per a la recerca matemàtica de la Universitat de Kyoto, que dirigí entre el 1983 i el 1985, i on es jubilà 1991 En el període 1996-2002 fou president de la Universitat de Yamaguchi, i posteriorment director…
Carmina Pleyan i Cerdà
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Lingüista i professora de llengua i literatura castellanes.
Catedràtica de llengua i literatura castellanes per la Universitat de Barcelona, impartí aquestes matèries en l’ensenyament secundari en instituts de Lleida, Figueres i Girona, i dirigí una filial de l’Institut Maragall de Barcelona El 1963 obtingué la càtedra de l’Institut Montserrat i del 1970 al 1975 fou responsable d’orientació pedagògica a l’institut experimental pilot Joanot Martorell, ambdós també a Barcelona Es jubilà l’any 1985 Fou autora de diversos llibres de text de la seva especialitat molt utilitzats durant els anys seixanta i setanta Entre els títols més destacats cal esmentar…
Simon Sechter
Música
Teòric i compositor austríac.
Després d’estudiar a Bohèmia, completà la seva formació a Viena, on adquirí fama com a acompanyant del famós virtuós del contrabaix D Dragonetti La seva carrera com a pedagog s’inicià en una institució per a l’educació de cecs, que deixà en ser nomenat organista de la cort l’any 1825 Aviat aconseguí la reputació de millor professor de teoria de Viena, i entre els qui en volien rebre lliçons hi hagué F Schubert El 1851 esdevingué professor de contrapunt i baix xifrat al Conservatori de Viena, on tingué nombrosos alumnes, entre els quals H Vieuxtemps, G Nottebohm o S Thalberg, encara que el seu…
Frederic Muset i Ferrer
Música
Compositor i organista català, germà de Josep Muset.
Inicià els estudis musicals a Igualada i més tard estudià a Barcelona amb VM Gibert El 1916 ocupà la plaça d’organista al seminari de Barcelona, on també fou mestre de capella entre el 1918 i el 1921 El 1917 fundà a València una Schola Cantorum del Collegi de Vocacions Religioses El 1923 anà a París, on estudià orgue amb A Decaux i on fou organista de Saint-Étienne-du-Mont El 1925 fou nomenat organista i mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona, càrrecs que exercí fins que es jubilà També exercí com a professor d’orgue al Conservatori de Música del Liceu entre el 1957 i el 1979…
Juan Pérez Roldan
Música
Mestre de capella, organista, compositor i cantant castellà.
La seva carrera professional s’inicià a la collegiata de Berlanga de Duero, però no es coneix la seva comesa específica La continuà exercint càrrecs referents a la pràctica de la música vocal el 17 de novembre de 1636 passà a la catedral de Toledo com a director de l’escolania, i des del 1638 fou cantant tenor El pas a la categoria de mestre de capella tingué lloc a la catedral de Màlaga, on serví, amb molts problemes personals, del 1641 al 1645 Un llarg parèntesi 1645-60 el dedicà a la interpretació organística al monestir de La Encarnación de Madrid, i retornà al mestratge de capella a la…
Josep Raventós i Giralt
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
Format al Seminari de Tarragona, fou ordenat capellà el 1952 Entre d’altres, exercí el sacerdoci com a rector de la parròquia de Sant Martí Bisbe de l’Aleixar 1963-71 i de Santa Maria de Cambrils 1985-2006, any en què es jubilà i prior de Reus 1971-82 Fou collaborador mensual de la Revista Cambrils a través de la columna “En esperit i en veritat” 1995-2000, articles que després recolliria en un volum amb el mateix títol 2000 Membre fundador de la Societat d’Estudis d’Història Eclesiàstica Moderna i Contemporània de Catalunya, destacà pel conreu de la història eclesiàstica de Catalunya amb les…