Format al Seminari de Tarragona, fou ordenat capellà el 1952. Entre d’altres, exercí el sacerdoci com a rector de la parròquia de Sant Martí Bisbe de l’Aleixar (1963-71) i de Santa Maria de Cambrils (1985-2006, any en què es jubilà) i prior de Reus (1971-82).
Fou col·laborador mensual de la Revista Cambrils a través de la columna “En esperit i en veritat” (1995-2000), articles que després recolliria en un volum amb el mateix títol (2000). Membre fundador de la Societat d’Estudis d’Història Eclesiàstica Moderna i Contemporània de Catalunya, destacà pel conreu de la història eclesiàstica de Catalunya amb les obres L’Església clandestina a Catalunya durant la Guerra Civil 1936-1939 (1984), amb Albert Manent; Francesc Vidal i Barraquer (1993), i Sinodalitat a Catalunya. Síntesi històrica dels concilis Tarraconenses (2000). Col·laborà amb el Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya, dirigit per Ramon Corts, Joan Galtés i Albert Manent.