Resultats de la cerca

Fundador d’una secta d’estricta observança mosaica, s’anuncià com el Messies promès i tingué seguidors fins al s IV

El seu exponent més destacat fou el filòsof Moses Mendelssohn Aquest moviment s’oposava al hassidisme i també a la llengua ídix, que consideraven un argot Atemorí els hassidistes, perquè es consideraven una amenaça a les tradicions jueves Mendelssohn volgué que tot allò que era jueu s’assimilés a les ciutats adoptant les llengües a les grans ciutats conjuntament amb l’hebreu, i que el jueu s’instruís a través dels llibres de filosofia, ciència, literatura, religió, etc

Soldats israelians desallotgen per la força l’assentament jueu de Javat Maon, al sud d’Hebron Cisjordània, a la zona on el Govern d’Ehud Barak va pactar la retirada amb els palestins Després d’haver evacuat sense problemes els altres assentaments, Barak ordena personalment la intervenció militar davant la resistència dels colons Aquesta primera actuació de l’exèrcit contra un assentament jueu des del 1982 s’escau el mateix dia que el Govern aprova la transferència d’un 5% més de Cisjordània als palestins

D’origen jueu, emigrà en produir-se la invasió hitleriana 1939 Amic de Franz Kafka, fou qui, a la seva mort, en publicà les obres, i adaptà al teatre les novelles Das Schloss ‘El castell’, 1953 i Amerika 1957 La seva producció, expressionista, reflecteix la simbiosi entre el món germànic i el jueu Reübeni, Fürst der Juden ‘Reübeni, príncep dels jueus’, 1925, Galilei in Gefangenschaft ‘Galilei a la presó’, 1948, etc Exercí la crítica musical i compongué melodies i música de cambra i per a orquestra

Fou deixeble de Mošé ben Ḥanok a Còrdova i residí a la cort d’al-Ḥakam II Per diferències sorgides a l’aljama cordovesa s’embarcà a Pechina Almeria i viatjà al N d’Àfrica, Palestina, Síria i l’Iraq És autor de nombroses poesies litúrgiques, algunes de les quals descobertes recentment a la guenizà del Caire, i d’un comentari, en àrab, del Talmud

Fou deixeble d’Abraham Abū-l-'Afiya És autor de diverses obres cabalístiques, entre les quals un comentari místic a la Guia dels desencaminats , de Maimònides, d’una gran influència posterior, fins i tot en el renaixement cristià Escriví també composicions poètiques de tema sacre

La intolerància almohade el féu emigrar a Provença, on s’establí amb la seva família Ṭibbōn Traduí de l’àrab a l’hebreu obres filosòfiques d’Avicebró Correcció de les qualitats de l’ànima , de Baḥya ibn Paquda Llibre de la guia sobre els deures dels cors , de Sa'adia ha-Gaon Llibre de les creences i de les opinions , diverses obres gramaticals de Yonà ibn Yanāḥ Llibre del Recamat i Llibre de les arrels i el Kuzarí de Yĕhudà ha-Leví Així mateix, és notable el testament moral Musar abika que llegà al seu fill, el també metge i traductor Šĕmuel ibn Yĕhudà ibn Ṭibbōn

Educat a diverses ciutats andalusines, el 1100 s’establí a Toledo, llavors ja sota domini cristià, on exercí la medicina Tornà a residir a Còrdova, i el 1140 emprengué viatge a Palestina És autor d’una vasta producció, tant en hebreu com en àrab En hebreu destaca l' Himne de la creació Qĕdušà , una part del qual s’inspira en la Corona reial d’Avicebró, entre nombroses poesies religioses i profanes, diverses de les primeres de les quals foren incorporades a la litúrgia sefardita Cal esmentar-lo també com el creador del gènere poeticoreligiós centrat en el tema del retorn a Sió, d’un clar…

Fou nomenat metge reial el 1354 Escriví un supercomentari bíblic a ibn ‘Ezra, acabat entre el 1362 i el 1370, i una recensió del Séfer Yosippon De la seva biblioteca, composta de 153 obres, s’ha conservat l’inventari 1375 i la subhasta 1377 per això és la més ben coneguda de totes les biblioteques jueves medievals

Fou conegut també amb el nom de Don Profeit Tibbon Astrònom, matemàtic i metge, és notable per la traducció del Tractat de l’Assafea , d’Azarquiel, l’estudi, l’edició crítica i la traducció catalana del qual, obra de Josep MMillàs i Vallicrosa, constituí el quart volum de la Biblioteca Hebraicocatalana Barcelona 1933