Resultats de la cerca

Fou jutge de primera instància a Arenys de Mar i jutge de pau a Barcelona El 1874 fou nomenat registrador de la propietat Fou president de la Societat Barcelonesa d’Amics del País i diputat a corts per Sort Pallars Sobirà en 1876-78 Publicà obres jurídiques, com Legislación hipotecaria 1868 i un estudi sobre la legislació judiciària a Cuba i Puerto Rico, a més d’obres de consulta en collaboració amb Julián MPardo

Es llicencià en dret i de jove ingressà al Centre Nacionalista Radical Fou alcalde de Reus 1918 i president del Centre de Lectura 1911-12, que catalanitzà Publicà diverses obres jurídiques Com a radical independent amenaçat de mort pels anarquistes, es traslladà a Valladolid, fou elegit diputat al Parlament de Catalunya i a les Corts de la República 1931, durant la qual fou també governador civil de Girona S'exilià el 1939

Disposa de tres campus el de la carretera de Borriol, el del Riu Sec i el de Penyeta Roja Disposa de tres centres facultat de ciències jurídiques i econòmiques, facultat de ciències humanes i socials i Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals i quatre instituts Institut Universitari de Tecnologia i Ceràmica, Institut Interuniversitari Joan Lluís Vives, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i Institut Interuniversitari d’Economia Internacional Per al curs 2005-06 oferia 31 titulacions

Estudià les bases jurídiques de les dignitats universitàries, que comentà a De officio Cancellarii 1680 i a Jurisdicción regia y pontificia que tiene el maestrescuelas ~1687, obra escrita amb motiu d’un conflicte que l’oposà al rector de l’estudi general, el 1686 També escriví una Genealogía de la nobilísima casa de los duques de Bournonville 1680, probablement per encàrrec del lloctinent de Catalunya d’aquesta família, Discursos astrológicos y del cometa aparecido en 1668 1688, etc

El codi de comerç francès 1807 fou el primer i l’inspirador de la majoria dels existents De fet, però, dels estats que han procedit a codificar el dret mercantil, uns han seguit estrictament el model francès, que considera el codi de comerç complementari del civil i aplicable a les persones en tant que siguin comerciants, i uns altres han derivat cap al model alemany, que considera autònomament les institucions mercantils i és aplicable a tota persona, sigui comerciant o no en sigui El codi de comerç espanyol segueix el model francès i es fonamenta, ultra en el codi de comerç napoleònic, en…

És emprat en contractes, concessions, arrendaments, aprofitament de béns comunals, serveis de recaptació i cobrament, etc A l’Estat espanyol és el sistema normal l’administració n'estableix les condicions tècniques, jurídiques i econòmiques L’adjudicació no és definitiva fins que l’ha aprovada l’autoritat competent Les adjudicacions de l’administració local funcionen segons el sistema de concurs-subhasta concurs, en què hom tria entre els presentats els licitadors més qualificats i, a continuació, hom adjudica l’obra o el servei al millor postor

L’hereu té una preeminència en el sistema successori romanocatalà que es caracteritza pel fet d’organitzar la successió per causa de mort collocant l’hereu en el lloc del difunt, cosa que representa una idea de continuïtat de les relacions jurídiques que afectaven el causant, les quals continuen subsistint a favor i càrrec de l’hereu Però, en el sistema successori català, l’hereu, com a successor en totes les relacions jurídiques actives i passives del causant, encarna igualment la idea de continuïtat i conservació del patrimoni familiar, especialment tractant-se de patrimonis agrícoles, la…

Registre de nomenaments tutelars no testamentaris és el nom de l’anterior registre de tuteles i autotuteles Per a poder-se inscriure en l’esmentat registre és necessari que els notaris que autoritzin les escriptures públiques adrecin un ofici directament al registre En aquest ofici s’indicaran totes les dades de l’atorgant, però mai no s’assenyalaran les dades de les persones designades La informació que es demana es facilitarà mitjançant certificat signat pel responsable del registre i amb el vistiplau del director general de dret i d’entitats jurídiques

A Grècia i a Roma, l’esclau aconseguí en ocasions la condició de lliure, però amb limitacions jurídiques i amb obligacions respecte al seu amo Així, els lliberts mantingueren llurs antigues ocupacions, i llur situació canvià poc, bé que alguns aconseguiren una certa riquesa en ocupar-se dels afers comercials, menyspreats per les grans famílies Així mateix, els lliberts imperials, antics esclaus de l’administració, aconseguiren una força política considerable Als Països Catalans, al començament de l’edat moderna, era costum per part dels amos de donar el propi cognom a l’esclau afranquit