Resultats de la cerca
Es mostren 2917 resultats
aranzel exterior comú de la Unió Europea
Economia
Aranzel exterior aplicat als productes importats dins dels límits de la Unió Europea (UE).
És comú per a tots els estats membres de la UE, però varia en funció del producte importat Des de la seva implantació 1968 els estats membres no poden adoptar unilateralment cap mesura aranzelària, i els canvis estan subjectes a l’aprovació del Consell Europeu prèvia negociació o proposta de la Comissió Des dels inicis les modificacions subsegüents es prenen en el marc del GATT des del 1995 Organització Mundial de Comerç L’establiment del que hom anomena una nomenclatura combinada 1987 mitjançant la Tarifa Comunitària Integrada TARIC permet mantenir un control de les clàusules que s’apliquen…
carcinoma in situ
Patologia humana
Tumor maligne del teixit epitelial que no ultrapassa els límits de la membrana basal.
L’excisió quirúrgica en comporta el guariment definitiu
èxtasi
Religió
Psicologia
Sortida del jo fora dels seus límits ordinaris en virtut de les forces afectives.
Psicològicament parlant, és un estat extraordinari de la consciència determinat pel sentiment i acompanyat d’embadaliment En la història de les religions l’èxtasi significa sovint la forma màxima d’unió amb el diví Són coneguts estats extàtics entre els berserkers , guerrers furibunds de la mitologia escandinava, les bacants i mènades dionisíaques, els dervixos del sufisme, els addictes a l’haixix en el món aràbic, els xamans entre els tungús i els ioguis de l’Índia Bé que Jesús i els seus deixebles no seguiren mai camins d’èxtasi, el cristianisme els féu seus ja des d’antic —…
contenció
Acció d’impedir que una cosa surti dels seus límits, traspassi el seu límit.
estenofòtic | estenofòtica
Ecologia
Dit dels organismes adaptats a una intensitat lluminosa que varia entre límits poc separats.
educabilitat
Educació
Capacitat de l’educand de treure profit de l’acció educativa i de desenvolupar la pròpia personalitat.
Es tracta d’un concepte treballat pel pedagog alemany Johann Friedrich Herbart al segle XIX, que representa la plasticitat de tot ésser humà i afirma que tots tenim la possibilitat d’aprendre i ser educats Tothom pot rebre influències i, reaccionant-hi, construir el propi bagatge cultural i fins i tot la identitat personal pròpia Els límits de l’educabilitat són condicionats per l’herència biològica i per l’ambient social que envolta cada persona La posició equilibrada de l’optimisme pedagògic moderat com el de Herbart creu fermament en la possibilitat de perfeccionament de tot…
regne holàrtic
Biologia
Regne biogeogràfic que comprèn les zones fredes, temperades i subtropicals de l’hemisferi nord.
A l’Àsia central, gràcies a la barrera de l’Himàlaia, els límits són clars, però a l’Àfrica, a la Xina i al nord d’Amèrica els límits són confusos, amb zones de transició Hi ha nombrosos grups de vegetals i d’animals que habiten en aquesta àrea o hi tenen el centre de dispersió Entre les famílies vegetals més característiques hi ha les betulàcies, les moràcies, les ranunculàcies, les salicàcies i les umbellíferes hi ha boscs aciculifolis, planocaducifolis i esclerofilles mediterranis, estepes, tundra àrtica i zones desèrtiques Entre els animals es destaquen els…
Angoumois
Regió de la França atlàntica, avui compresa aproximadament dins els límits del departament de Charente.
Drenada pel riu Charente, té dues parts ben diferenciades al nord-est, d’economia ramadera i de pasturatge, que ha originat indústries derivades, i les terres pobres del sud, dedicades a la pastura de xais Vora el Charente, la principal activitat econòmica és l’explotació vinícola, amb centres de destillació com Cognac La part nord-oriental de l’Angoumois és de llengua occitana La història de la regió restà identificada amb la del comtat d'Angulema
sil·labació
Fonètica i fonologia
Divisió de significants en síl·labes segons els límits que es produeixen dins cada seqüència fònica.
Cal tenir compte, sobretot en la poesia, de les modificacions de ritme i metre que produeixen en la sillabació fenòmens tals com la sinalefa, la sinèresi, la dièresi i l’hiat
luminisme
Pintura
Corrent pictòric de límits imprecisos caracteritzat per la representació ostensible dels efectes de llum natural.
Aquest mot ha estat aplicat especialment a l’art de Joaquim Sorolla i la seva escola sorollisme