Resultats de la cerca
Es mostren 88 resultats
espal·lació
Física
Reacció nuclear en què partícules de gran energia incideixen sobre un nucli tot provocant l’emissió d’un gran nombre de nucleons individuals.
El núclid residual té un nombre atòmic i màssic bastant inferiors als del primitiu Hom anomena també aquest fenomen estellament
constel·lació
Astronomia
Cadascuna de les 88 zones en què hom divideix l’esfera celeste (planisferi celeste).
Procedeixen de les agrupacions d’estels que foren imaginades a l’antiguitat, bé que actualment la zonificació acceptada internacionalment és un conveni Les constellacions foren imaginades en l’antiguitat per tal d’aconseguir una orientació dins els nombrosos conjunts d’estels en el firmament i per tal d’identificar els diversos aspectes totals i parcials del cel, que permetien de conèixer amb exactitud les diverses èpoques de l’any temps de pluges, sembra, crescuda dels rius, etc Cadascuna d’aquestes agrupacions fou batejada amb un nom, i foren composts dibuixos on coincidia l’esquema de l’…
anel·lació
Química
Denominació genèrica de diverses reaccions emprades per a la construcció d’anells carbonats a partir d’un compost cíclic preexistent i d’un fragment de cadena oberta.
N’és un exemple molt conegut l’ anellació de Robinson
oscil·lació solar
Astronomia
Fenomen pel qual la fotosfera i la cromosfera solar estan sotmeses a un moviment continu cap a dins i cap a enfora del Sol.
RB Leighton, RW Noyes i GW Simon descobriren l’any 1960 que aquestes oscillacions tenien un període de 5 minuts L’estudi de les oscillacions solars permet estudiar l’interior del Sol, del qual fins ara només se'n tenia un coneixement teòric La predicció teòrica de l’existència de les oscillacions solars es feu més de 10 anys abans del seu descobriment Les característiques de les oscillacions de 5 minuts han estat estudiades molt exhaustivament els darrers vint anys són manifestacions superficials de modes acústics i possiblement gravitatoris radials i no radials atrapats a l’interior del Sol…
instal·lació interactiva
Art
Instal·lació artística que permet una interacció directa entre l’espectador i l’obra.
fibril·lació ventricular
Patologia humana
Arrítmia cardíaca ocasionada per la producció desorganitzada d’impulsos elèctrics a l’interior de les parets dels ventricles, els quals són incapaços de contreure’s adequadament.
La manca de contracció ventricular equival a l’aturada cardíaca i, per tant, pot provocar la mort en pocs minuts si no cessa l’arítmia La causa més comuna de fibrillació ventricular és l’infart agut de miocardi
fibril·lació auricular
Patologia humana
Arrítmia cardíaca ocasionada per la producció contínua i caòtica d’impulsos elèctrics a l’interior de les parets de les aurícules, les quals es veuen incapaces de contraure’s adequadament.
Alguns d’aquests impulsos arriben als ventricles i hi determinen una contracció totalment arrítmica arítmia completa que hom aprecia fàcilment palpant el pols Les causes més importants de fibrillació auricular són l’arterioesclerosi coronària, l’estenosi reumàtica de la vàlvula mitral i l’hipertiroïdisme
escintil·lació interplanetària
Astronomia
Fluctuació ràpida en el flux d’una radiofont de petit diàmetre aparent, situada en una direcció que passa per les proximitats del disc solar.
Aquest fenomen és degut a la presència d’inhomogeneïtats en el gas ionitzat que constitueix el vent solar, de la mateixa manera que les inhomogeneïtats de la baixa atmosfera terrestre produeixen l’escintillació de la llum dels estels L’escintillació interplanetària, predita per VL Ginzburg l’any 1956 i descoberta vint anys després per A Hewish, és una eina poderosa per a l’estudi del vent solar que forma part del medi interplanetari, i també per a la determinació de l’estructura de les radiofonts llunyanes, ja que solament les que són puntuals poden presentar el fenomen de l’escintillació
anul·lació retroactiva
Psicologia
En la psicoanàlisi, mecanisme de defensa del jo consistent a transformar en llur contrari afectes, pensaments, mots, gests o actes passats, inacceptables per al subjecte; per exemple, interès, amor, en lloc de refús, odi.
Molt característic en els neuròtics obsessius i caràcters masoquistes