Resultats de la cerca

El núclid residual té un nombre atòmic i màssic bastant inferiors als del primitiu Hom anomena també aquest fenomen estellament

Procedeixen de les agrupacions d’estels que foren imaginades a l’antiguitat, bé que actualment la zonificació acceptada internacionalment és un conveni Les constellacions foren imaginades en l’antiguitat per tal d’aconseguir una orientació dins els nombrosos conjunts d’estels en el firmament i per tal d’identificar els diversos aspectes totals i parcials del cel, que permetien de conèixer amb exactitud les diverses èpoques de l’any temps de pluges, sembra, crescuda dels rius, etc Cadascuna d’aquestes agrupacions fou batejada amb un nom, i foren composts dibuixos on coincidia l’esquema de l’…

N’és un exemple molt conegut l’ anellació de Robinson

RB Leighton, RW Noyes i GW Simon descobriren l’any 1960 que aquestes oscillacions tenien un període de 5 minuts L’estudi de les oscillacions solars permet estudiar l’interior del Sol, del qual fins ara només se'n tenia un coneixement teòric La predicció teòrica de l’existència de les oscillacions solars es feu més de 10 anys abans del seu descobriment Les característiques de les oscillacions de 5 minuts han estat estudiades molt exhaustivament els darrers vint anys són manifestacions superficials de modes acústics i possiblement gravitatoris radials i no radials atrapats a l’interior del Sol…

La manca de contracció ventricular equival a l’aturada cardíaca i, per tant, pot provocar la mort en pocs minuts si no cessa l’arítmia La causa més comuna de fibrillació ventricular és l’infart agut de miocardi

Alguns d’aquests impulsos arriben als ventricles i hi determinen una contracció totalment arrítmica arítmia completa que hom aprecia fàcilment palpant el pols Les causes més importants de fibrillació auricular són l’arterioesclerosi coronària, l’estenosi reumàtica de la vàlvula mitral i l’hipertiroïdisme

Aquest fenomen és degut a la presència d’inhomogeneïtats en el gas ionitzat que constitueix el vent solar, de la mateixa manera que les inhomogeneïtats de la baixa atmosfera terrestre produeixen l’escintillació de la llum dels estels L’escintillació interplanetària, predita per VL Ginzburg l’any 1956 i descoberta vint anys després per A Hewish, és una eina poderosa per a l’estudi del vent solar que forma part del medi interplanetari, i també per a la determinació de l’estructura de les radiofonts llunyanes, ja que solament les que són puntuals poden presentar el fenomen de l’escintillació

Molt característic en els neuròtics obsessius i caràcters masoquistes