Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
Jaume Bartrolí i Mas
Tennis
Tennista i dirigent esportiu.
Fou campió de Catalunya 1952, 1955, i entre el 1946 i el 1955 participà en cinc eliminatòries de la Copa Davis Es proclamà campió d’Espanya de dobles vuit vegades entre el 1942 i el 1952 formant parella amb Lluís Carles, 1942-43 Pere Castellà, 1945 Pere Massip, 1946-49, i Emili Martínez, 1952 i jugà dues vegades a Roland Garros i vuit a Wimbledon El 1958 es retirà Fou capità de l’equip espanyol de la Copa Davis 1963-79 Fou membre de la federació espanyola, membre del comitè de tennis masculí de la federació europea i un dels socis fundadors de l’International Club de Tennis Lawn…
,
María Isabel Maier Müller
Tennis
Tennista.
Es formà al Reial Club de Lawn-Tennis del Turó Fou en cinc ocasions campiona de Catalunya en individuals 1934, 1935, 1940, 1941, 1942 dotze en dobles amb M Cruz López 1934, amb la Sra King 1935, amb D Rifé 1940, amb M Blasco 1941, amb G Losse 1942, amb C Puig 1946, 1948, 1949, amb D Rifé 1947, amb A Guri 1950 i amb MJ Riba 1954, 1957, i quatre en dobles mixtos amb JM Blanc 1940, amb L Carles 1941, amb J Bartrolí 1947 i amb P Masip 1950 Guanyà el Campionat d’Espanya individual 1942 i en dobles el guanyà en vuit ocasions amb MJ Chávarri 1934, 1942, 1944, 1945, amb L Álvarez 1941,…
Enrique Maier Müller
Tennis
Tennista.
Conegut com Bubi Maier, es formà al Reial Club de Lawn-Tennis del Turó Fou tres vegades campió de Catalunya júnior i absolut 1929, 1930, 1931 cinc en dobles amb Eduard Flaquer 1928, amb Francesc Sindreu 1929-1931 i amb Joan Manuel Blanc 1935, i quatre en dobles mixtos amb Rosa Torras 1928-31 Guanyà set Campionats d’Espanya en individual 1929-35 sis en dobles amb Francesc Sindreu 1929, 1932, 1934, amb Eduard Flaquer 1930, amb Joan Manuel Blanc 1935 i amb Fernando de Olózaga 1944, i tres en dobles mixtos amb Rossa Torras 1929, 1931 i amb la seva germana Maria Isabel 1934 Guanyà…
Federació de Societats Esportives de Barcelona
Esport general
Organisme esportiu fundat el 1912 a Barcelona.
Fou la primera entitat o plataforma de representació de diverses federacions i clubs de Catalunya, entre els quals hi ha el Reial Automòbil Club de Catalunya, el Reial Club de Polo de Barcelona, la Societat Hípica de Barcelona, la Reial Associació de Caçadors, la Secció Esports de Muntanya, el Reial Club Marítim de Barcelona, el Reial Club Nàutic de Barcelona, l’Associació de Lawn-Tennis, la Federació Catalana de Futbol, el Tiro Nacional, el Club Natació Barcelona i la Unió Velocipèdica Espanyola, entre d’altres El seu primer president fou Francesc de Moxó de Sentmenat Pretenia…
Club Tennis Sabadell

Cartell del trofeu de tennis Ciutat de Sabadell del 2010, organitzat pel Club Tennis Sabadell
Club Tennis Sabadell
Tennis
Club poliesportiu de Sabadell.
Fundat el 1929, nasqué amb la denominació de Sabadell Lawn Tennis Club i fou pioner de la pràctica del tennis a la població Amb installacions pròpies des del 1959, disposa d’una escola de tennis d’on sorgiren alguns tennistes destacats Guanyà el Campionat d’Espanya en categoria C 1973 i el de categoria B 1974 El 1975 participà en la màxima categoria del tennis espanyol i el 2002 assolí el subcam-pionat masculí de segona categoria i el tercer lloc femení en la mateixa categoria També aconseguí alguns títols del Campionat de Catalunya en diverses categories En destaca Arnau Brugués…
Josep Elias i Juncosa
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
Fou un dels màxims impulsors i divulgadors de l’esport a Catalunya en el primer terç del segle XX S’interessà per la gimnàstica, el ciclisme, el futbol i la nàutica Fou membre o directiu de diversos organismes com la Unió Velocipèdica Espanyola UVE i la Federació Gimnàstica Espanyola, i de clubs com el Reial Yacht Club, el FC Barcelona, l’Sportmen’s Club, el Catalunya Lawn Tennis Club, el Reial Club Marítim de Barcelona i el Centre Excursionista de Catalunya El 18 de desembre de 1913 escrigué una carta al president del Comitè Olímpic Internacional, el baró Pierre de Coubertin,…
,
Club Tennis Tarragona
Pàdel
Tennis
Club de tennis i pàdel de Tarragona.
Tennistes del Club Tennis Tarragona Club Tennis Tarragona Fundat el 1915, nasqué com a secció del Club Gimnàstic de Tarragona amb la denominació de Lawn Tennis Club Tarragona Fou impulsat pel directiu Lluís Bonet, que cedí uns terrenys al Camí de l’Àngel, on es construïren dues pistes de tennis El 1955, arran d’una crisi al Club Gimnàstic, els socis de la secció de tennis es constituïren com a societat independent i prengueren el nom actual El 1960 aprovà els nous estatuts i el 1962 adquirí els terrenys de Cala Romana, on es traslladà dos anys més tard El 1966 es creà l’escola de…
Club Tennis Barcino
Tennis
Club poliesportiu de Barcelona.
Fundat el 1928, és reconegut sobretot per la pràctica del tennis Els seus antecedents remunten al 1917 amb la creació de la secció de tennis del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria CADCI La prohibició del CADCI per la Dictadura de Primo de Rivera afavorí la creació del Barcino Lawn-Tennis Club l’any 1928 El 1953 es traslladà a la seva seu actual, al passatge Foresté del barri de Sant Gervasi Inicialment tingué tres pistes de tennis i, després de diverses ampliacions i remodelacions, el 2011 disposava de dotze pistes de tennis de terra batuda, tres pistes…
tennis

Pista de tennis d’individuals i de dobles, raqueta i pilota
© Fototeca.cat
Esport
Joc de pilota que hom juga en una pista rectangular dividida per una xarxa i en què dos adversaris (o dues parelles adversàries), col·locats a banda i banda de la xarxa, es llancen la pilota amb la raqueta per sobre la xarxa.
Normes i reglament La pilota pot ésser tornada per l’adversari abans de botar o bé després d’haver botat una vegada És practicat sobre una pista d’herba, terra batuda, ciment, fusta o fibra artificial, que ha de fer 8,23 m d’ample 10,97 per als dobles i 23,77 de llarg La pista és dividida per una xarxa de 0,914 m d’alçada, que és fixada a dos pals d’1,07 m d’alt i distants 12,80 m l’un de l’altre Parallelament a cada cantó de la xarxa, a 6,40 m, hi ha les línies de servei, que determinen la superfície on ha de botar la pilota després del servei Els partits poden ésser simples masculí i femení…
Pompeu Fabra i Poch
Pompeu Fabra i Poch
© Fototeca.cat
Gramàtica
Lingüística i sociolingüística
Esport
Gramàtic i lexicògraf.
Estudis Estudià la carrera d’enginyer industrial, i ocupà una càtedra de química a l’escola d’enginyers de Bilbao, on residí durant deu anys 1902-11 Amb tot, de molt jovenet encara, s’afermà en ell la decisió de dedicar-se a l’estudi del català i a la difusió de la correcció de la llengua Això explica les seves obres primerenques Ensayo de gramática del catalán moderno 1891 i Contribució a la gramàtica de la llengua catalana 1898, que redactà amb un criteri molt independent respecte a les gramàtiques existents Formà part de L’Avenç , on promogué 1890-91 una campanya memorable per a la reforma…
, ,