Resultats de la cerca
Es mostren 328 resultats
electroencefalograma

Electroencefalograma amb les seves vuit derivacions més característiques
© fototeca.cat
Biologia
Electrònica i informàtica
Enregistrament de l’activitat elèctrica cerebral, constituïda per oscil·lacions complexes i irregulars que són el resultat de la suma integrada de les variacions elèctriques de les neurones i, especialment, de les oscil·lacions del potencial de repòs de la seva membrana i dels potencials d’acció.
En l’electroencefalograma de persones sanes es presenten activitats rítmiques a diferents freqüències Els ritmes β són constituïts per freqüències compreses entre 30 i 14 cicles per segon, els ritmes α, entre 12 i 8, els ritmes subα o α lents, entre 8 i 7, els ritmes φ, de 7 a 3, i els ritmes δ, de 3 a 0,5
pulsació
Música
Pols subjacent present en una música mètricament organitzada.
L’establiment d’un metre musical implica l’establiment -subjacent a l’esdevenir sonor- d’una sèrie constant i isocrònica de marques o talls que, dividint el temps en parts iguals, en permetin la mesura Absent en músiques amb ritmes no mètrics, la pulsació s’erigeix, a manera de batec de rellotge, en patró de mesura, en unitat de temps musical, valor de referència per a la mesura del ritme La pulsació no és de naturalesa empírica, en el sentit que no ha de ser necessàriament explicitada en els valors rítmics La pulsació es manté present en la consciència musical de l’oient, tot i que es…
andante
Música
Indicació de tempo moderat, entre l'adagio i l'allegro.
Originàriament, el terme -sense fer cap referència al tempo - indicava només el moviment uniforme del baix que, amb notes d’un mateix valor, podia recordar o imitar el caminar d’algú El fet de no pertànyer clarament ni als tempi lents ni als ràpids fa que termes com più andante, andante molto , etc presentin ambigüitats que dificulten qualsevol generalització Amb tot, più andante sol indicar un tempo lleugerament més ràpid que andante
fugat
Música
Passatge en estil fugat que té lloc dins d’un moviment no imitatiu.
El fugat, d’extensió molt variable però que no acostuma a assolir el grau d’expansió que presenta una fuga, pot trobar-se en les seccions de desenvolupament de la forma sonata J Brahms Sextet núm 2 , opus 36, IV Poco allegro , compàs 52 i següents, en els rondós WA Mozart Quintet de corda , KV 614, IV Allegro , compàs 113 i següents, o en els moviments lents L van Beethoven Simfonia número 3, 'Heroica', op 55, II Adagio assai , compàs 114 i següents
moviments de la terra
Geologia
Desplaçaments de les masses continentals terrestres, que, segons les forces que els produeixen, poden ésser de dos tipus: epirogènics i orogènics.
Els epirogènics són lents moviments d’enfonsament o d’aixecament produïts per un joc de forces verticals Aquests moviments es poden apreciar molt bé a les regions de la costa, on es tradueixen per un avanç lent o una retirada lenta de la mar, segons que s’enfonsi o s’aixequi el continent Els orogènics s’originen per l’acció de forts moviments horitzontals que provoquen la deformació i el plegament dels sediments i el seu lent aixecament, fins a arribar a formar les serralades de plegament
megateri
Paleontologia
Gènere de mamífers fòssils de l’ordre dels edentats, del subordre dels paleanodonts.
Els megateris atenyien uns 6 m de longitud i uns 3 d’alçada a la creu, i eren d’aspecte massís, pèl abundant i, per l’aspecte general de l’esquelet, probablement de moviments molt lents Les extremitats posteriors eren molt més robustes que les anteriors, i estaven proveïdes de grans ungles La cua era ampla i forta Eren de règim herbívor i visqueren durant el Plistocè a l’Amèrica Central i del Sud, contemporàniament a les primeres poblacions d’humans al continent americà
observatori Pulkovo
Astronomia
Observatori astronòmic situat a les proximitats de Leningrad.
Fou fundat l’any 1839 i disposava d’un telescopi refractor de 38 cm que fou durant molts anys el més gran del món L’any 1878 hom en construí un altre de 76 cm L’edifici i els seus instruments foren destruïts durant la Segona Guerra Mundial, però hom pogué salvar les lents dels telescopis i, acabada la guerra, l’observatori fou reconstruït Actualment disposa també d’una torre solar, amb tots els instruments específics per a l’estudi del Sol, i d’un gran radiotelescopi
Clinton Joseph Davisson
Física
Físic nord-americà.
Es doctorà a la Universitat de Princeton Fou professor de física a l’institut Carnegie de tecnologia 1911-17 i a la Universitat de Virgínia 1937 Investigà en el camp de l’emissió termoiònica dels metalls i fou un dels capdavanters de la microscòpia electrònica Estudià, juntament amb LHGermer, la difracció dels electrons lents en incidir damunt els metalls experiment de Davisson-Germer El 1937 li fou concedit el premi Nobel de física pels seus treballs sobre la difracció electrònica, que compartí amb sir George Thomson
crosta
Geologia
Superfície d’uns dos metres de profunditat originada per la cimentació dels sòls de les zones àrides o semiàrides amb carbonat i sulfat de calci.
Aquesta capa calcària, sovint concrecionada, és típica de les regions de clima càlid o sec, com les del nord d’Àfrica, Egipte, Califòrnia, Mèxic, etc Els sòls amb crostes solen suportar una vegetació estèpica o arbustiva clara Les crostes són produïdes per un conjunt de processos lents i complexos, com és ara rentats verticals o oblics, pujades o precipitacions de substàncies minerals, evaporació d’aigües estancades riques en calç A les latituds temperades, les crostes són formacions pedològiques antigues, que daten dels períodes interglacials A la regió mediterrània són…
disparador
Fotografia
Dispositiu de natura mecànica o electromecànica que acciona l’obturador perquè deixi entrar la llum a l’interior de la càmera durant un temps determinat.
El disparador de cable consta d’un tub flexible, amb un filferro, també flexible, a l’interior, un extrem del qual, en ésser pitjat l’altre, acciona el disparador de la càmera Hom l’empra per a suprimir els moviments de la càmera a l’hora del disparament En les càmeres filmadores és usat per a obtenir pellícules imatge per imatge, a fi d’examinar més detingudament moviments lents, com el naixement d’una flor, etc El disparador automàtic és un dispositiu electromecànic que acciona el disparador després d’un temps determinat