Resultats de la cerca

Pot anar precedit d’una esbaldida amb aigua freda desxurrada , que s’enduu les sals solubles, principalment de potassa, i una part de la terra i de les impureses El desgreixatge de la llana pròpiament dit consisteix en un rentatge a fons en una solució de sosa i sabó a una temperatura d’uns 50°C La llana pot arribar a perdre el 55% del pes en brut Per centrifugació de la solució sabonosa de suarda, procedent del desgreixatge, hom extreu la lanolina De l’aigua del primer rentatge o desxurrada hom obté sals potàssiques

Consisteix a amarar-les en calent amb aigua o líquids sabonosos i alcalins i sotmetre-les a un masegament continu en el batà A conseqüència d’aquest tractament les escates de la superfície de la fibra de llana s’enganxen entre elles i resten unides i entrellaçades

Des del segle XII hi ha constància de la fabricació de draps de llana a diversos llocs de Catalunya, principalment a la zona pirinenca i prop dels rius, però fins a mitjan segle XIII fou una indústria menestral modesta, destinada a cobrir les necessitats locals, mentre que els draps fins eren importats de França Des del segle XIII, i especialment del XIV, la fabricació de draps de llana s’estengué, amb la protecció de les autoritats locals i estatals, a gairebé tot el Principat de Catalunya i també a Mallorca i a València, i esdevingué una activitat bàsica en el…

Utilitzava grans tisores de molles sense punta tisores d’abaixar i treballava damunt un taulell Era un dels oficis auxiliars de la fabricació de teixits de llana, sovint unit al de paraire A Barcelona, aquests dos oficis s’agrupaven en una sola confraria des d’abans del 1459 València i, sembla, totes les poblacions catalanes amb indústria llanera tingueren gremi de paraires i abaixadors Actiu encara al s XVIII, aquest ofici inicià la davallada al segle següent, amb la generalització de les tondoses

Alguns entenen que la suarda inclou també les sals potàssiques i les impureses que acompanyen la part greixosa En el desgreixatge de la llana se separa la suarda, que és formada per una part saponificable, anomenada suïntina o oleïna de llana, i per una altra de no saponificable, anomenada lanolina o greix de llana