Resultats de la cerca
Es mostren 131 resultats
Peter Durand
Introductor del laminat de ferro estampat (llauna) com a envàs per a conserves d’aliments.
Aquest envàs esdevingué definitivament popular amb els descobriments d’Appert appertització , que evitaven els inconvenients del vidre
Conserves i aliments envasats: l’etiquetatge
Segons les normatives vigents, les conserves i altres aliments que es venen envasats han de portar un etiquetatge on s’especifiquin diverses dades, com ara la naturalesa del producte, la indústria que l’ha elaborat, la procedència de l’aliment, la llista dels ingredients que el componen i els additius alimentaris que s’hi han afegit, el pes o volum, la data en què s’ha de consumir i les maneres idònies per a preparar-lo i conservar-lo un cop obert l’envàs Abans d’adquirir aquest tipus d’aliments és convenient, doncs, d’observar amb atenció totes aquestes dades Unes de les dades més importants…
tangí
Perol d’aram, ferro o alumini, amb cobertora o llauna, emprat per a fer crema, confitura, etc.
plegadora
Plat de llauna, de coure, etc, per a arreplegar certes coses, com l’oli de les piques.
sitra
Recipient de llauna, amb un mànec llarg vertical, que serveix per a treure aigua de la gerra.
apagallums

Apagallums
Objecte de llauna, de forma cònica, fixat a l’extrem d’una canya per a apagar ciris.
Basconia
Economia
Companyia basca fundada el 1892 a Bilbao per a la fabricació de llauna, acer, ferro i productes derivats.
El capital augmentà des de 40 milions de pessetes el 1950 fins a 632,9 milions de pessetes el 1969 Té les fàbriques a Basauri, i participació majoritària a diferents empreses, com SA Basauri 100% i Instalación de Laminación de Bandas de Echévarri dues terceres parts El 1969 es fusionà amb Altos Hornos de Vizcaya SA
Carme Pinós i Desplat

Carme Pinós i Desplat
© Ruben Moreno / Generalitat de Catalunya
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecta, urbanista i interiorista.
Titulada a l’ETSAB 1979, del 1982 al 1990 compartí estudi amb Enric Miralles i Moya , i l’any següent s’establí amb el seu propi nom Entre els seus projectes cal esmentar la remodelació de la fàbrica La Llauna de Badalona per a un centre d’ensenyament secundari amb E Miralles, premi FAD d’interiorisme 1987, el parc del cementiri d’Igualada premi de la Triennal de Milà 1991 i premi FAD d’arquitectura 1992, les installacions de tir olímpic de Barcelona premi Ciutat de Barcelona 1992, el Centre Social de la Mina a Sant Adrià de Besòs 1994, l’Escola-Llar de Morella Premio Nacional d’…
La Trinca
La Trinca
© AVUI
Música
Conjunt musicovocal creat l’any 1969, a Canet de Mar.
Format per Toni Cruz i Llauna Girona, 14 de juliol de 1946 — Barcelona, 11 de juliol de 2025, Josep Maria Mainat i Castells Canet de Mar, 24 d’octubre de 1946 i Miquel Àngel Pascual i Llinàs Mataró, 4 de gener de 1949, conreà el gènere humorístic i satíric, i assolí un alt nivell de popularitat arreu del país amb cançons i espectacles musicals Esdevingué el màxim venedor de discs del país i per aquesta mateixa projecció, un cas singular dins de la Nova Cançó Ultra les seves pròpies cançons, musicà texts d’altres autors — Jaume Picas , Maria Aurèlia Capmany , Terenci Moix , Jaume Vidal i…
,
capçat
Virolleta de llautó o de llauna que hom posa al cap dels cordons per passar-los més fàcilment pels ullets.