Segons les normatives vigents, les conserves i altres aliments que es venen envasats han de portar un etiquetatge on s’especifiquin diverses dades, com ara la naturalesa del producte, la indústria que l’ha elaborat, la procedència de l’aliment, la llista dels ingredients que el componen i els additius alimentaris que s’hi han afegit, el pes o volum, la data en què s’ha de consumir i les maneres idònies per a preparar-lo i conservar-lo un cop obert l’envàs. Abans d’adquirir aquest tipus d’aliments és convenient, doncs, d’observar amb atenció totes aquestes dades.
Unes de les dades més importants de l’etiquetatge dels aliments i que, segons les normatives vigents, ha de constar sempre, és la referència a la seva duració en condicions adients per al consum. Pot tractar-se de la data de consum òptim o data de duració mínima, que indica el moment fins al qual el producte manté totes les seves qualitats nutritives i higièniques òptimes, sempre que es conservi en condicions adequades. En realitat, passada aquesta data el producte encara es pot mantenir en bon estat, però abans de consumir-lo cal comprovar que les seves característiques físiques —olor, aspecte, etc.— són adequades i és preferible de refusar-lo en cas de dubte. També pot estar indicada la data de caducitat, que indica el moment a partir del qual ja no hi ha garanties que l’aliment conservi les qualitats aptes per al seu consum, encara que la seva aparença sigui normal, per la qual cosa, a partir d’aquesta data, sempre hauria d’ésser refusat. Com és lògic, cal tenir en compte el temps que es trigarà a consumir els productes, per tal de triar el que tingui la data de caducitat més tardana si no s’ha d’utilitzar immediatament.
Una altra dada important de l’etiquetatge és la composició nutritiva del producte, és a dir, la llista d’ingredients que el componen; de vegades s’inclou la quantitat de cada un d’ells i, en cas contrari, la llista segueix un ordre establert ja que el primer que hi consta és el més abundós i els altres segueixen en ordre decreixent. També hi consta el pes net o volum net del producte. Aquestes dades són summament útils en la pràctica, per diversos motius. En primer lloc, permeten de comparar productes que són aparentment similars però de diferent preu i triar entre ells aquell que resulti proporcionalment més barat d’acord amb el seu contingut en nutrients. A més, tenint en compte aquestes dades és possible d’establir la quantitat de racions que s’obtindran d’un envàs, la qual cosa facilita la previsió per a un pla d’alimentació adient.
Entre les dades de l’etiquetatge figuren els additius alimentaris, substàncies de diversos tipus, sia naturals o sintètiques, que s’afegeixen als aliments a fi de mantenir-los en bon estat durant més temps, o bé per a preservar o fins i tot modificar llurs característiques organolèptiques, com és ara l’aroma, el sabor i la textura. Aquests additius comprenen, entre d’altres, els anomenats conservants, estabilitzants, aromatitzants, edulcorants i texturitzants. En alguns casos hom indica el nom específic de la substància, mentre que en d’altres es fa constar el codi, amb una lletra i un número. En realitat, la seva inclusió en l’etiquetatge serveix per a verificar que l’empresa fabricant compleix els requisits sanitaris i legals i no té, en general, cap importància que l’usuari en conegui el contingut. Les autoritats sanitàries analitzen i autoritzen la utilització de cada un dels additius que es fan servir en l’elaboració dels aliments, per la qual cosa existeixen suficients garanties que llur consum no és perjudicial per a l’organisme. En tot cas, si una persona en concret és al·lèrgica a un determinat additiu, com ho pot ésser a qualsevol altra substància, cal que s’asseguri que els aliments que consumeixi no el continguin pas.
A part de l’etiquetatge, quan es compra un producte envasat o una conserva, és important de comprovar que l’envàs està tancat hermèticament, ja que, en cas contrari, els aliments que hi són continguts podrien estar contaminats o alterats. Així, per exemple, si un paquet de farina, d’arròs o de llegums secs no està intacte és possible que hi contingui petits insectes procedents de l’exterior, o bé que el seu contingut s’hagi humitejat excessivament. Igualment, un pot de llegums o de maionesa que no estigui hermèticament tancat podria estar contaminat per diversos microorganismes. Per tant, cal refusar tot envàs que no estigui intacte.
D’altra banda, quan es compren conserves en llauna, és molt important de comprovar que l’envàs no presenti deformacions importants —per bé que sense donar una gran importància a aquelles que és clar que s’han produït per cops externs—, i, molt especialment, que no estigui bufat, ja que aquestes alteracions podrien ésser indici que els aliments que hi ha a dins estan contaminats per diversos tipus de microorganismes que elaboren gas, com és ara el Clostridium botulinum, és a dir, l’agent causal del botulisme. De tota manera, si fos així, en obrir la llauna es produiria una emanació de gasos que es percebria tant per una olor com per un so característics.