Resultats de la cerca

Situació Aquestes filades de carreus a la façana d’una de les cases del poble són gairebé l’únic testimoni visible del que fou el castell de Peramola ECSA – V Roca Les restes del castell de Peramola es troben dins el nucli urbà, a la part més alta, al Cap del Carrer, en diversos edificis com el Casino i Cal Racó Mapa 34–12291 Situació 31TCG567578 Peramola és prop d’Oliana, a l’altre cantó del Segre S’hi accedeix per una carretera que arrenca de la comarcal 1313 MTV-VRM Història El lloc de Peramola és documentat des de l’any 1026 El seu castell fou llegat per Arnau Mir de Tost en el testament…

Pertangué originàriament als Peramola i successivament als Desbrull, als Zurita, als Pinós, comtes de Vallfogona, als Ferrandis d’Híxar, ducs d’Híxar, i als Silva, marquesos d’Alenquer El 1739, Rosa de Silva y Pimentel, comtessa de Sallent, en el seu testament, la llegà a Antonio de Navarrete mort vers el 1784 Aquest fou succeït pel seu fill Francesc de Navarrete i Sebastián mort el 1807, que fou pare de Pere de Navarrete, qui mort sense fills el 1855 fou succedir per José de Castañeda y de Navarrete i ha passat als Ceruti

Té un plomall de pèls entre les dues banyes És propi de Guinea, Nigèria i Costa d’Or És anomenat també neòtrag

Hom empra industrialment el pèl de diverses races de cabra la domèstica europea, l’asiàtica d’angora o caixmiriana, etc, de diversos camèlids l’alpaca, la llama, la vicunya, el guanac, el camell i el dromedari, etc El pèl de la cabra domèstica és poc apreciat, i emprat per a obtenir fils gruixuts, o en usos industrials el pèl de la cabra d’angora o moher és llarg, brillant, sedós i d’un blanc puríssim —bé que n'hi ha de qualitats brunes, grises o negres—, pot ésser filat molt fi i és emprat per a teixits de bona qualitat, i el pèl de la cabra caixmiriana és un borrissol fi, suau i lluent,…

Les estacions de l'any són la primavera, l'estiu, la tardor i l'hivern L'inici de les estacions és donat per aquells moments en què la Terra es troba en una posició determinada en la seva òrbita al voltant del Sol Al llarg dels anys, la data en què comença cadascuna de les estacions varia, en funció de la manera com encaixa la seqüència dels anys segons el calendari anys de traspàs amb la durabilitat de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol durada coneguda com any tròpic Les estacions religió i les arts Els canvis de les estacions, amb llurs característiques, incidien molt en la vida…

Són diverses les orquídies presents a Son Gual i Xorrigo, algunes d’elles força rares a Mallorca En la fotografia, Ophrys bertolonii , abellera de característic label porpra fosc i taca central violàcia Jesús R Jurado Son Gual i Xorrigo 210, entre els principals espais naturals de Mallorca La transició entre les terres baixes que envolten la ciutat de Palma de Mallorca ocupades fonamentalment per la conurbació, els serveis i les terres agrícoles i tot el Pla de l’Illa, és constituït per terres de bosquines i pinar, amb antigues pletes i rotes conreus de…

El pelatge és de color gris, més clar al dessota És un animal molt prolífic pareix de 4 a 8 cops l’any, amb una mitjana de 6 cries per ventrada Els petits són anomenats llorigons , catxaps o conillets S'alimenta de gairebé tota mena de plantes herbàcies o conreades En estat silvestre és anomenat conill de bosc, boscà, fer o de camp , i habita en llocs més aviat secs i en terrenys poc accidentats Són gregaris i de moviments molt ràpids Viuen en caus o llorigueres que excaven sota terra La seva àrea de distribució s’estén pel nord d’Àfrica i l’Europa meridional i central Del conill hom…

Els esquimals s’anomemenen a ells mateixos inuits , denominació que actualment tendeix a substituir el mot ‘esquimal’, per tal com aquest prové de la designació pejorativa en llengua cree, i que significa ‘menjadors de carn crua’ La població dels esquimals a mitjan dècada de 1990 constava d’uns 80000 individus, distribuïts en 17 grups, alguns dels quals menen una vida sedentària En la forma de vida tradicional, però, predominava el nomadisme, que és en retrocés a l’estiu les comunitats segueixen per terra els ramats de caribús a l’hivern es traslladen a la vora de la mar glaçada i cacen l’os…

Presenten el cos dividit en tres regions, el cap , la massa visceral i el peu , òrgan musculós i reptant que ocupa una posició ventral respecte a les altres dues regions Al cap hi ha dos parells de tentacles, a l’extrem d’un dels quals parells hi ha generalment els ulls, i a l’extrem de l’altre parell, els sentits del tacte i de l’olfacte La boca és apical, amb una llengua eriçada de pues anomenada ràdula La massa visceral, enrotllada en una espiral helicoide, sol ésser recoberta d’una closca univalva també enrotllada helicoidement, bé que aquesta closca manca en alguns llimacs, nudibranquis…