Resultats de la cerca

El 1947 contribuí a la fundació de la Unió Esportiva Lleida, de la qual fou secretari durant més de vint-i-cinc anys Després de deixar la directiva hi tornà entre el 1982 i el 1989 També fou entrenador del CD Binéfar i de la Unión Deportiva Fraga, fou àrbitre de futbol i fundador del Club Deportivo Ilerda 1945, el qual presidí durant vint-i-sis anys Fou també secretari de la Federació Catalana de Futbol FCF a Lleida i membre del comitè de competició Collaborà en la majoria d’iniciatives esportives de Lleida fou un dels fundadors del Club Patí Lleida, impulsor del Llista Blava d’hoquei sobre…

Canonge de Lleida continuà a l’Estudi el moviment iniciat pel bisbe Antoni Agustí Residí a Roma i a Barcelona Fou síndic del capítol de Lleida en la proclamació de Lluís XIII com a comte de Barcelona 1641, i president de la generalitat 1656 El 1659, arran del tractat dels Pirineus, escriví en nom del consistori a Joan Josep d’Àustria i a d’altres personatges contra la separació del Rosselló i de la Cerdanya Reuní una important biblioteca de més de 5 000 volums, que llegà, per testament, als carmelitans descalços de Barcelona, amb la condició que fos pública 1654 Fou amic de Pèire de Marca i…

Propietari agrícola, era fill d’una família d’arrel tradicionalista –el seu pare, Casimir Sangenís Bertrand, fou executat pel Tribunal Popular de Lleida a l’agost del 1936– l’esclat de la guerra el sorprengué a Barcelona Fugí a Andorra i d’allà a Irun per incorporar-se a les files de l’exèrcit facciós, amb el qual participà en l’ofensiva final sobre Catalunya, assolint diverses condecoracions de campanya Acabada la guerra reprengué els estudis de farmàcia a la Ciutat Comtal, tornant a Lleida 1948 amb la condició d' ex-combatiente i membre de FET-JONS Féu carrera política dins la Diputació…

El moviment artístic de difusió dels cors té per finalitat la formació musical del poble mitjançant l’execució i l’audició de la música coral Aquest moviment d’inspiració romàntica és basat en la revaloració de la cançó popular Durant el segle XIX aparegueren a Europa central nombroses agrupacions corals, formades per afeccionats a la música, que assumiren una funció educativa i social L’activitat coral es desenvolupà a les escoles, les universitats, les esglésies, les fàbriques, etc el repertori era format per harmonitzacions i glosses de cançons populars, polifonia a cappella del segle XVI…

Es tracta d’un castell mític car surt citat a les fonts musulmanes a la frontera nord del districte lleidatà o bé com a força expugnada pels musulmans al començament del segle X Tanmateix, tractant-se d’un topònim tan genèric —el terreny pedregós abunda pertot arreu—, hom no s’ha posat d’acord respecte a la seva localització Codera suggereix Pedrui segons J Rubió i Lois seria Soperuny fins i tot hi ha qui el situa a Purroi o més avall En la documentació ribagorçana trobem concretament citats els termes de Cornudella i de Pedros com a límits ponentins del castell d’Areny els anys 1055 i 1056…

Fundat a l’abril del 1951, la seva primera denominació fou Club Lista Azul Inicialment practicà el futbol, però poc després se centrà en l’hoquei sobre patins La temporada 1955-56 assolí l’ascens a la màxima categoria estatal, on jugà catorze temporades en quatre etapes diferents El 1993 adoptà el nom actual sota la presidència de Lluís Martínez Ribas i es consolidà a l’OK Lliga Esdevingué el primer club lleidatà que es classificà per a jugar en una competició europea, la Copa de la CERS 2002, on participà en tres ocasions La temporada 2002-03 fou finalista d’aquesta competició, però perdé la…

L’àmplia superioritat de l’artilleria i l’aviació de les primeres uns 300 000 homes agrupats en 6 cossos d’exèrcit manats pels generals García Valiño, Moscardó, Muñoz Grandes, Solchaga, Yagüe i Gambara 600 peces d’artilleria i uns 500 avions i la feblesa dels republicans uns 250 000 homes, dirigits pels generals Hernández Sarabia i Rojo 300 peces d’artilleria i un centenar d’avions, que no s’havien refet de les pèrdues de la batalla de l’Ebre , féu que davant l’ofensiva les forces republicanes es retiressin ordenadament i escalonadament fins a territori francès, on foren internades Les forces…

Fill hereu de Pere de Montcada i de Luna, baró de Vilamarxant, i de Joana de Vilaragut El 1443 es casà amb la seva cosina germana Orfresina i aconseguí que el pare d’aquesta, Guillem Ramon III de Montcada i de Luna, en morir ~1456, els deixés l’herència i els títols baronials d’Aitona, Mequinensa, Artesa i Seròs, tot i que tenia un fill baró, Llorenç de Montcada i de Lioro Ambdós consorts tingueren els seus béns en indivís Llorenç s’hi oposà, fet que inicià una bandositat entre ell i Mateu i Orfresina, que no vacillaren a pressionar les autoritats de Lleida perquè els fessin costat…

Catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Lleida 1972-2006 i estudiós del sindicalisme català Fou degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Lleida Ha collaborat amb l’equip de direcció del Grup Eiximenis de Lleida i amb l’IREL Institut de Recerca i Estudis Religiosos de Lleida en el tema de la relació entre fe cristiana i cultura contemporània Ha publicat, entre altres obres, El Congrés de Sants 1975, Catalanisme i moviment obrer el CADCI entre 1903 i 1923 1988, Sindicalistes i llibertaris l’experiència de Camil Piñón 1989,  Carlins i liberals a Lleida…

Es traslladà a Barcelona per a cursar peritatge agrònom, professió de la qual obtingué el títol però que no exercí mai Installat a aquesta ciutat, treballà de comptable en un establiment comercial i, parallelament, s’aproximà al catalanisme, primer a la Lliga Regionalista, posteriorment a la Unió Catalanista de Domènec Martí i Julià , i ingressà finalment a la Federació Nacionalista Democràtica de Francesc Macià , organització per a la qual recorregué Catalunya fent mítings i reclutant militants El 1922 seguí Macià en la fundació d’ Estat Català , del qual s’escindí junt amb el sector que…