Es tracta d’un castell mític car surt citat a les fonts musulmanes a la frontera nord del districte lleidatà o bé com a força expugnada pels musulmans al començament del segle X. Tanmateix, tractant-se d’un topònim tan genèric —el terreny pedregós abunda pertot arreu—, hom no s’ha posat d’acord respecte a la seva localització. Codera suggereix Pedrui; segons J. Rubió i Lois seria Soperuny; fins i tot hi ha qui el situa a Purroi o més avall.
En la documentació ribagorçana trobem concretament citats els termes de Cornudella i de Pedros com a límits ponentins del castell d’Areny els anys 1055 i 1056; les fites suggereixen que Pedrós era a migjorn del municipi actual, davant d’Espills. Després l’indret desapareix sense deixar rastre. Només l’acta de dotació de la parròquia de Sant Pere de Cornudella aporta una nova referència que sembla confirmar l’existència d’aquesta fortificació. Hi és consignada una terra a illos Castelletos de Petraons. Al Diccionario geográfico de P. Madoz de mitjan segle XIX, Pedrós encara apareix com a lloc poblat entre Areny i Cornudella. Actualment, però, els naturals de la vall no relacionen ni recorden aquest topònim.