Resultats de la cerca
Es mostren 3875 resultats
Lliga Obrera Comunista
Política
Petit grup polític de l’Estat espanyol, però radicat sobretot a Barcelona, fundat pel desembre del 1973 per elements separats del grup Comunismo.
Secció espanyola del Comitè Internacional de la IV Internacional trotskisme , manté estrets vincles amb el Workers Revolutionary Party britànic i defensa un programa ultraradical —per una república soviètica d’obrers i camperols— i tercermundista Des del 1976, té per òrgan “Prensa Obrera”
lliga de Tudela
Història
Aliança formada per Joan II de Catalunya-Aragó, per tal d’intervenir en els afers de Castella, contra Beltrán de la Cueva i el rei Enric IV (1460).
En formaven part, entre d’altres, l’almirall Fadrique Enríquez, l’arquebisbe de Toledo, Alonso Carrillo, el marquès de Santillana i el de Villena
La Lliga Regionalista es constitueix en Lliga Catalana
La Lliga Regionalista es constitueix en Lliga Catalana
Lliga mediterrània de futbol
Els clubs de futbol catalans i valencians organitzen una lliga mediterrània gener-maig
Lliga del Bon Mot
Història
Entitat fundada a Barcelona el 1909 per Ricard Aragó (Ivon l’Escop), el qual el 1908, des del «Diario de Gerona», s’havia pronunciat contra la blasfèmia i els mots grollers.
Maragall, a l’article Alerta 19 de setembre de 1908, donà impuls al moviment, i, arreu de Catalunya i les Illes, feu conferències i aplecs i publicà postals, cartells i fullets Trobà el suport de bisbes, intellectuals i autoritats civils i reuní sovint milers de persones
Lliga del Bé Públic
Història
Nom sota el qual s’agruparen els grans feudataris revoltats contra Lluís XI de França.
Propugnaven la disminució dels imposts i llur intervenció en la direcció de la política, les finances, l’exèrcit i l’administració Com a cap elegiren Carles, duc de Berry, germà de Lluís XI La gran noblesa entrà en la coalició, però aquesta no trobà suport en la mitjana noblesa ni en la petita, en el clericat ni en l’alta burgesia, i el poble els fou hostil El duc de Borbó, Joan II, obrí les hostilitats març del 1465 A Montlhéry 16 de juliol, s’enfrontaren, en una batalla indecisa, les forces del rei i les del comte de Charolais futur Carles el Temerari, i aquest no pogué entrar a París,…
Primera cimera UE-Lliga Àrab
A la localitat egípcia de Šarm al-Šayh se celebra la primera cimera conjunta entre la Lliga Àrab i la Unió Europea 24 i 25 de febrer La representació de la UE és encapçalada pel seu president, Donald Tusk, i pel de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker i compta amb la presència de la majoria de caps de govern dels estats membres Per la part de la Lliga Àrab hi assisteixen presidents o caps de govern o ministres d’Afers Estrangers dels estats membres Els temes de la cimera se centren sobretot en la immigració, el control de fronteres, el terrorisme, la criminalitat i la cooperació…
Escissió en la Lliga Regionalista
Es produeix una escissió en la Lliga Regionalista 4-5 de juny Nicolau d’Olwer funda Acció Catalana, que triomfa en les eleccions provincials del 10 de juny del 1923 El nou partit adquireix el diari “ La Publicitat”
Lliga d’Associacions de Música
Música
Associació musical catalana fundada el 1919 per iniciativa de l’Associació de Musica da Camera de Barcelona i patrocinada per la Mancomunitat de Catalunya.
El seu objectiu era facilitar, mitjançant una organització mancomunada, audicions i concerts i difondre la bona música per tot Catalunya La Lliga no es legalitzà fins el 1928, any en què el nombre d’associacions que havien anat sorgint arreu de Catalunya i que s’hi havien adherit fou prou important Entre aquestes cal citar els Amics de la Música de Barcelona, Igualada, Olot, Mataró, Figueres, Girona, Palafrugell, Palamós, Reus, Sabadell, Sant Feliu de Guíxols, Tàrrega, Valls, Vic, Vilafranca del Penedès, Íntima de Concerts de Barcelona, etc S’extingí en esclatar la Guerra Civil…
Lliga de Catalunya-Partit Liberal Català
Partit polític
Partit fundat el 30 de setembre de 1976 a Barcelona per la fusió de Lliga Liberal Catalana i d’Acció Democràtica de Catalunya.
Es definia liberal, demòcrata i catalanista, amb voluntat de mantenir un compromís amb la resta d’Espanya Els dirigents foren Salvador Millet i Bel president i Josep M Figueras Bassols secretari general Octavi Saltorfigurà també entre els seus promotors Després de les eleccions legislatives de 1977, on es presentà amb considerables mitjans a Barcelona i Girona 19546 vots, Millet deixà el partit i refundà la Lliga Liberal Catalana També se n’escindí un sector liberal que s’integrà al Centre Català Quan Figueras s’apartà de la política, la LLC-PLC s’integrà a Unió de Centre de…