Resultats de la cerca
Es mostren 331 resultats
Juan Bautista Maíno
Pintura
Pintor castellà de l’escola realista madrilenya del sXVII.
Un viatge juvenil a Itàlia el posà en contacte amb l’ambient artístic romà i llombard, i adquirí un gran coneixement de l’art de MMda Caravaggio De retorn a la península Ibèrica, professà a l’orde dominicà a Toledo 1613 Vers el 1620 fou professor de dibuix del futur Felip IV Participà en les decoracions del Salón de Reinos del palau del Buen Retiro amb la Reconquesta de la badia del Brasil avui al Museo del Prado, Madrid El Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú té una bona representació del seu art se'n destaca L’adoració dels pastors En el seu estil hom pot trobar unes certes…
Sant Joan de Caselles
Sant Joan de Caselles
© Fototeca.cat
Església
Església de la parròquia de Canillo (Andorra), de tradició preromànica, situada a 1 560 m alt, damunt un turonet que s’aixeca a la dreta de la Valira d’Encamp, aigua amunt de la població.
Fou refeta al s XII, quan li foren afegits l’absis i el campanar llombard Els pòrtics de davant i de la façana W daten dels s XVI i XVII En el curs dels treballs de restauració, duts a terme sota la direcció de Rafael Benet, el 1963, hi fou descoberta una majestat d’estuc, adossada a una creu pintada, sobre els braços de la qual hi ha representats el sol i la lluna i, a sota, dos personatges llegendaris, Longí i Stefanton, relacionats amb la crucifixió, tot emmarcat per una sanefa també pintada S'hi guarda igualment un notable retaule gòtic del principi del s XVI, d’autor desconegut, amb…
Sant Cugat del Racó

Vista del nucli de Sant Cugat del Racó
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Navars (Bages), entre els nuclis de Castelladral i de Navars.
El poble de Sant Cugat del Racó tenia 30 h el 2001 La festa major s’escau el diumenge més proper al 25 de juliol L’església romànica de Sant Cugat del Racó , o Salou, és un temple d’estil romànic llombard del segle XI, en el qual es manifesta una certa influència oriental perquè té la planta de creu grega —poc usual en terres catalanes— i és coronat per un airós cimbori cilíndric Al N de l’església de Sant Cugat del Racó hi ha l’anomenat pla de Sant Pere, lloc que presenta vestigis d’ocupació ibèrica i on hom ha trobat diferents restes arqueològiques tombes excavades a la roca i un conjunt…
Friül
Geografia històrica
Regió històrica de la Itàlia septentrional.
Conquerida pels romans s II aC, el 586 fou convertida en ducat llombard Ocupada per Carlemany 775, formà part de la marca de Friül Fou conquerida pels germànics 922 i annexada al Sacre Imperi 962 fins que fou venuda al patriarcat d’Aquileia, tret del comtat de Gorízia 1077, i el 1420 passà a Venècia El comtat restà independent fins a la seva compra per Maximilià I 1500 Annexat a Àustria 1815, el Friül tornà a Itàlia el 1886 El 1947 aquesta cedí la Gorízia oriental a Iugoslàvia llevat de la ciutat de Trieste, on formà part de la República d’Eslovènia fins el 1992, que aquesta esdevingué…
unció dels malalts
Cristianisme
Ritu de les esglésies cristianes, que consisteix a ungir els diversos òrgans dels sentits dels malalts o algunes parts del cos, acompanyant l’acció amb unes pregàries que imploren l’alleujament de la malaltia i la remissió dels pecats.
Coneguda ja pels primers cristians al Nou Testament n'hi ha referències, era considerada una ajuda amb vista a la guarició corporal, símbol de la guarició de l’ànima Des del segle X, a Occident, hom n'explica el sentit dins la teologia dels sagraments, i Pere Llombard, que fou el primer a anomenar-la extrema unctio ‘extremunció’, la considerà un dels set sagraments de l’Església, doctrina que fou acceptada pel concili de Trento Entre els ortodoxos coneguda per εψχέλαιον, ‘oli de pregària’ és administrada per set, cinc o tres preveres com a preparació per al viàtic Durant molt de…
Odó d’Arezzo
Música
Teòric musical italià.
Sovint se l’ha confós amb el també abat Odó de Cluny Fou abat d’un monestir benedictí de la diòcesi d’Arezzo Diversos manuscrits compilats en aquesta regió italiana cap al final del segle X li atribueixen l’autoria d’un tonari i dtractat teòric en forma de pròleg Aquest tractat serví com a model per a la redacció, per part d’un autor anònim d’origen llombard, del cèlebre Dialogus que, erròniament, fou atribuït a Odó d’Arezzo El tonari, d’orientació bàsicament pràctica, utilitza per a marcar les differentiae salmòdiques un tipus de notació alfabètica basada en una única sèrie de…
mascarpone

Mascarpone
Alimentació
Formatge llombard fet amb nata dolça, de textura cremosa, de color blanc i de gust suau.
Thurn und Taxis
Llinatge alemany d’origen llombard (prop de Bèrgam), documentat des del 1117 amb Rainerio de Tasso
.
Successivament, els seus membres foren creats nobles 1512, barons 1608, comtes 1624 i prínceps 1695 del Sacre Imperi L’any 1681 foren creats prínceps de Thurn und Taxis als Països Baixos hispànics, i aconseguiren també el comtat de Val Sàssina La característica essencial d’aquest llinatge és la de la seva relació amb el càrrec de mestre major de correus correu reial Efectivament, el 1595 reberen el càrrec de grans mestres generals de correus del Sacre Imperi aquest càrrec fet hereditari en el llinatge el 1615 fou erigit en feu del tron del Sacre Imperi Una branca hispànica els Tassis ,…
Ciutadella de Roses

Vista de la Ciutadella de Roses
© Museu de la Ciutadella de Roses
Fortificació militar d’estil renaixentista, construïda el 1543 a Roses (Alt Empordà).
Declarada conjunt historicoartístic l'any 1961, hi destaca la monumental Porta de Mar És un recinte de 131480 m 2 que aplega vestigis de diferents ocupacions des del segle IV aC El seu interior hi ha un important jaciment arqueològic amb restes del barri hellenístic de la colònia grega de Rhode segles IV i III aC, de la villa romana segles II aC i VI dC, de la necròpolis paleocrisitana, d’edificis d’època visigoda, del monestir romànic llombard de Santa Maria segle XI i del nucli urbà fortificat medieval, i dels diferents edificis militars de la darrera ocupació del segle XVI…
Sant Martí de Torrelles de Llobregat
Art romànic
El 966 els executors del testament del comte Miró donaren a la seu de Barcelona l’alou de Torrelles, del terme del castell de Cervelló, amb les esglésies que hi havia “ ecclesias de Turrilias ” El 1089 Umbert de Cervelló, abans de pelegrinar a Terra Santa, donà terres i vinyes a l’església de Sant Martí de Torrelles i al seu fill Ramon, la vall de Torrelles i l’església de Sant Martí, amb els seus termes i pertinences Els esposos Ramon Guillem i Guilla de Torrelles, el 1162 i el 1183, respectivament, feren llegats a Sant Martí, ell una emina d’ordi i a son prevere tres quarteres d’ordi i ella…