Resultats de la cerca
Es mostren 146 resultats
revolució dracòntica
Astronomia
Moviment de revolució de la Lluna al voltant de la Terra, quan hom pren com a origen el node ascendent.
Atès que el node ascendent presenta un moviment de retrogradació sobre l’òrbita lunar de 3,177 minuts per dia, una revolució dracòntica de la Lluna dura menys que una revolució sideral El seu període, de 27 dies, 5 hores, 5 minuts i 35,8 segons, constitueix el mes dracòntic o draconític
Tanit
Mitologia
Deessa púnica, el nom de la qual sembla d’origen líbic.
Divinitat lunar, assimilada, a l’època romana, a la verge Caelestis , era, alhora, una deessa mare o de la fecunditat tenia com a atributs la magrana, els coloms, l’espiga, etc Ella i Ba'al Ḥammon, amb el qual comparteix el signe dit de Tanit, eren les divinitats més importants de Cartago
Agena
Astronàutica
Sèrie de coets nord-americans utilitzats en 1959-67 en diversos programes espacials.
Propulsats per propergol líquid, serviren de tram superior als llançadors Thor , Atlas i Titan III A-B-C , que posaren en òrbita molts satèllits, així com de segon tram dels coets Atlas en el llançament de les sondes Ranger i Mariner , i com a fitó de la càpsula Gemini i del Lunar Orbiter
programa Apollo
Astronàutica
Programa astronàutic dels EUA constituït per 21 vols espacials i que tingué per finalitat d’aconseguir l’exploració de la Lluna abans de la fi de l’any 1970.
Fou iniciat el 1960 per decisió del president Kennedy Per tal de mirar de resoldre els problemes plantejats pel programa, hom dugué a terme prèviament els vols Mercury i Gemini , hom desenvolupà la sèrie de coets Saturn i, a més, fou augmentada la informació amb el llançament de les sondes espacials Ranger , Surveyor i Lunar Orbiter
Antoni Aymat i Mareca
Història
Militar
Dret
Militar, advocat i inventor.
Actuà com a defensor del general Goded en el judici que el condemnà a mort Després de la guerra civil de 1936-39 fou jutjat, empresonat i expulsat de l’exèrcit, que el rehabilità, amb el grau de coronel, l’any 1961 Inventà un sistema de direcció automàtica de tir i realitzà importants estudis de cartografia lunar
Fracàs del primer intent d’allunatge privat
La sonda israeliana Beresheet s’estavella a la superfície lunar quan una avaria li impedeix alentir la velocitat de descens Beresheet, construïda per SpaceIL i Israel Aerospace Industries IAI, va ser llançada el 22 de febrer des de cap Canaveral amb un coet Falcon de la companyia SpaceX, i havia de ser el primer allunatge finançat per una empresa privada
Utu
Mitologia
Déu sumeri del Sol, anomenat Šamaš pels assiris i babilonis.
Déu del Sol, ho era també de la justícia i de l’equitat Era venerat a Zararim Larsa i a Sippar Fill del déu lunar Nanna corresponent al semític Sin i de Ningal, era espòs de Shemirda corresponent a l’Aya semítica, de la qual tingué un fill, Šakan, déu de les cabres, les gazeles i altres animals de l’estepa
Missió espacial de la Xina a la Lluna
El coet Llarga Marxa 5 s'enlaira des de la plataforma de Wenchang, a l’illa de Hainan, en direcció a la Lluna El coet transporta el robot Chang’e 5, que té per missió recollir mostres minerals de la superfície lunar La missió es completa el 16 de desembre, quan la càpsula aterra a la Mongòlia Interior el 16 de desembre amb les mostres
any civil
Cronologia
El format per un nombre enter de dies civils: 365 si és comú,
o 366 si és de traspàs,
i que, regulat amb l’any tròpic, és d’ús social general.
L’any civil és dividit en 12 mesos i legalment comença el dia 1 del mes de gener i acaba el dia 31 del mes de desembre L’existència de l’any civil com a període diferent de l’any astronòmic obeeix al fet que aquest no pot ésser pres com a unitat de temps de la vida civil, per tal com no enclou un nombre enter de dies Com que la vida social es regeix pels moviments aparents del Sol, els dies civils dia solar mitjà en ésser iguals solucionen el problema de la correspondència amb el moviment diürn aparent del Sol Però cal, a més, fer coincidir, tant com sigui possible, l’any tròpic amb el civil…
Gerard Peter Kuiper
Astronomia
Astrònom nord-americà d’origen neerlandès.
Graduat per la Universitat de Leiden 1927, anà als Estats Units el 1933 i s’incorporà al Lick Observatory de Califòrnia Després de dos anys al Harvard College Observatory 1935-37, passà al Yerkes Observatory de la Universitat de Chicago, on romangué fins el 1960 Aquest any es traslladà a la Universitat de Tucson Arizona i hi fundà el Lunar and Planetary Laboratory, que dirigí fins a la mort, institució que ràpidament adquirí un gran prestigi i que tingué una notable influència en els programes de la NASA De les seves nombroses aportacions destaquen el descobriment 1945 de l’…