Resultats de la cerca

A Roma, el comitium era a la zona del Camp de Mart, en una installació coneguda amb el nom de Septa Júlia, molt a prop del panteó d’Agripa El complex comprenia un gran pati quadrangular porticat que feia 310 x 120 m en què es reunia el poble convocat a vot i una gran sala coberta, que era el lloc on es feien les votacions i es procedia al recompte de vots A l’època imperial, com que la designació dels magistrats la feia directament l’emperador, l’edifici del comitium serví per a altres usos, com ara de mercat o per a la celebració de jocs de gladiadors 

Nomenat inspector general de finances el 1783, intentà el redreç econòmic Volgué evitar 1786 la fallida nacional amb reformes radicals, d’acord amb l’escola fisiocràtica imposts territorials tant sobre els estaments privilegiats com sobre el tercer estat, assemblees provincials, reforma de les antigues prestacions feudals, abolició de les duanes internes, etc Sotmeté aquestes propostes davant una assemblea de notables 1787, però fracassà per l’oposició de la noblesa, de l’alt clergat, dels magistrats i de Necker Revolució dels Nobles Emigrà a Anglaterra, i des de la Revolució…

La seva actuació era purament jurídica, i es referia a matèries de dret civil català, en el qual la seva competència fou total, i contenciós administratiu No tenia funcions polítiques, com el Tribunal de Garanties Constitucionals de la República, ni sala per a afers penals, puix que la Generalitat no hi tenia competències pròpies En foren presidents SGubern i Fàbregues 1934-36 i JAndreu i Abelló fins el 1939 Entre els magistrats es destacaren Borrell i Soler, Martí i Miralles, Comes i Calvet i Roca i Sastre Atesa la seva curta durada i el fet que les seves decisions no pogueren…

Inicialment el nom indicava possiblement l’encarregat de construir els ponts sobre el Tíber, funció associada a la religió Els pontífexs eren els encarregats de controlar el culte, les obligacions religioses i el calendari abans de la reforma de Cèsar, assegurant així la pax deorum ‘pau dels déus’ entre la ciutat i els déus El collegi, que atenyé els 16 membres, degué ésser fundat per Numa Com a insígnia duien la praetexta , toga amb orles de porpra Molt influents, sense ésser magistrats, calia llur assistència per a la interpretació de les lleis fins i tot després de llur…

Els absis, com a lloc d’honor, començaren a tenir veritable importància a les basíliques i altres edificis públics romans A causa de la seva forma d’edicle foren considerats com a lloc d’honor de la sala i reservats als magistrats, als presidents d’assemblees i a les estàtues de personatges importants Després de l’edicte de Milà establert el 313 per Constantí I i Licini, les basíliques passaren a ésser edificis destinats al culte cristià, i hom installà a l’absis el presbiteri amb l’altar Aquesta disposició, amb lleugeres modificacions, ha perdurat fins avui L’absis ha estat…

En l’antic ordenament institucional andorrà, n'hi havia un d’elegit pel bisbe d’Urgell i un altre pel copríncep francès Cadascun tenia el seu tribunal, i els demandants podien acudir indistintament a qualsevol d’ells dos Els batlles instruïen els processos delictius i vetllaven per l’execució de les sentències de les jurisdiccions civils, polítiques i criminals Depenien dels veguers i els suplien en cas d’absència En virtut del privilegi atorgat pel bisbe Andreu Capella 1589, els dos batlles eren elegits pels coprínceps entre set candidats setena , un per cada parròquia, presentats pel…

De família de magistrats, fou diputat de l’Erau a la Convenció 1792, i membre del Comitè de Salvació Pública i del Consell dels Cinc-cents Fou membre del consell de legislació primer projecte de codi civil, 1793 i ministre de justícia 1799 del Directori Napoleó Bonaparte el nomenà segon cònsol 1799, arxicanceller de l’imperi 1804 i duc de Parma Presidí el senat i el consell d’estat en absència de Napoleó, del qual fou el principal conseller jurídic tingué un paper principal en la redacció del codi civil 1801-04 i dels subsegüents codis Desaconsellà les invasions d’Espanya i de…

Era constituït pels dos veguers, episcopal i francès, i el jutge d’apellacions, que actuaven de magistrats, acompanyats de dos representants del consell general, anomenats raonadors , dels dos batlles, dels dos escrivans o notaris i del nunci Les sentències sobre causes civils i criminals, conegudes en primera i única instància, tenien caràcter definitiu i no admetien recurs Des de l’aprovació de la Constitució del 1993, el poder judicial andorrà és exercit pels batlles primera instància, pel Tribunal de Batlles, pel Tribunal de Corts penal i pel Tribunal Superior de Justícia El…

La història de la Roma republicana és, però, la història de la lluita constant de la plebs per assolir els mateixos drets de ciutadania que els patricis Associada en una societat forta i estretament vinculada, la plebs amenaçà repetidament els nobles de constituir-se comunitat independent, allunyada de la ciutat, i, gradualment, obtingué la modificació de les diverses lleis que li eren contràries abolició del poder d’interpretació del dret consuetudinari dels magistrats patricis llei de les XII taules, derogació de la prohibició de connubium entre patricis i plebeus llei Canuleia…

De molt antic el bastó fou sempre un signe de comandament o un atribut de dignitat, no solament militar, sinó també judicial Homer ja parlava dels bastons militars portats pels capitants Els primitius magistrats de Roma portaven bastonets d’or, de vori o d’alzina, segons llur dignitat El ceptre mateix no és sinó un bastó que indica l’autoritat sobirana Els primers reis francesos portaven un bastó recobert de làmines d’or, que al s XIV fou substituït per la mà de la justícia En forma curta el bastó és distintiu, en diferents països, dels més elevats graus militars mariscals,…