Resultats de la cerca
Es mostren 179 resultats
alcandora
Indumentària
Peça de roba interior amb mànigues, a manera de camisa, que portaven homes i dones indistintament.
Sovint era ornada amb or, seda o puntes Usada a partir de l’edat mitjana
pul·lòver
Peça de vestir de punt, generalment de llana, amb mànigues, inconsútil, que hom es posa pel cap.
maneguí
Indumentària
Màniga postissa que cobreix l’avantbraç, utilitzada per a protegir les mànigues del vestit en diverses feines.
quimono
Indumentària
Túnica llarga d’amples mànigues, d’origen antiquíssim, creuada per davant i cenyida amb una faixa anomenada obi
.
És usat al Japó per homes i dones De color bru o gris els dels homes, són teixits de colors i molt adornats els de les dones Els colors utilitzats estan en relació amb la classe social i l’estat civil de la dona
raglan
Indumentària
Mena de paltó amb valona, les mànigues del qual partien de la base del coll en forma radial.
Dut per FJRaglan, fou moda des de mitjan s XIX
combinació
Indumentària
Peça de vestir interior femenina, sense mànigues, de cotó, seda, niló, etc, que hom duu sota el vestit.
camisol
Militar
Al s XIII, cota de malla que arribava prop dels peus i duia mànigues, portada sobre el perpunt.
El frontal de Sant Jordi de la capella del palau de la Generalitat
Art gòtic
Part central del frontal de Sant Jordi, llenç brodat de fils de seda, or i argent, que va ser obrat probablement per Antoni Sadurní entre el 1450 i el 1451 Al segle XVI s’hi van afegir dues franges decoratives laterals amb grotescos, gerros, grius i escuts de la Diputació del General ©RManent A la capella del palau de la Generalitat de Barcelona es conserva un frontal d’altar que conté un magnífic brodat de pintura a l’agulla La iconografia de la zona central del frontal representa el sant cavaller vestit amb armadura dalt d’un cavall matant el drac amb la llança, mentre la princesa, filla…
planxamànigues
Oficis manuals
Peça de fusta llarguera que usen els sastres, les planxadores, etc, per a planxar les mànigues, els cuixots, etc.
toga
Indumentària
Peça llarga fins als peus, generalment de drap negre, amb esclavina i gires de diferents colors i amb mànigues.
Aparegué a Venècia, a partir del s XIV, com a hàbit masculí Constituïa la vestidura pròpia dels magistrats, dels nobles, dels senadors i també dels metges Caigué en desús després de la Revolució Francesa, però encara actualment constitueix el revestiment habitual dels magistrats, advocats, jutges i personal lletrat en l’exercici de llurs funcions davant els tribunals, així com dels professors universitaris i doctors, en les cerimònies oficials o en els actes acadèmics més solemnes de la universitat