Resultats de la cerca
Es mostren 782 resultats
Ka’b ibn Zuhayr
Literatura
Poeta àrab, fill del també poeta Zuhayr ibn Abī Sulmà.
És autor d’una cassida, la més coneguda de la literatura àrab, en la qual elogià Mahoma, que abans havia atacat Mahoma, en senyal de perdó, li lliurà el seu mantell al-Burda
Wādī al-Naṭrūn
Uadi
Uadi d’Egipte, d’una llargària de 50 km, que s’estén a uns 100 km del Caire, al NW.
Hi ha deu petits llacs, alimentats pel mantell freàtic del Nil, on s’acumulen dipòsits salins i sobretot de natró Centre monàstic important dels primers temps del cristianisme, s’hi conserven quatre monestirs coptes del s III
braquiòpodes
Zoologia
Classe de l’embrancament dels lofoforats formada per individus marins, bentònics, que viuen fixos sobre el fons fins a grans profunditats.
Externament s’assemblen als lamellibranquis, raó per la qual hom els anomenava molluscoides Aquesta confusió prové de l’existència d’una conquilla bivalva, les dues valves de la qual, a diferència de les dels lamellibranquis, són situades l’una al ventre i l’altra al dors, no són unides per lligaments i poden o no presentar xarnera La valva ventral o peduncular, que sol ésser més gran i més còncava que la dorsal o braquial, es prolonga sovint en un àpex foradat, que dóna pas al peduncle fixador, carnós La conquilla és recoberta per un periòstrac que envolta les capes alternades de quitina i…
brànquia
© Fototeca.cat-Corel
Anatomia animal
Cadascun dels elements, en forma de làmina, de filament, etc, que constitueixen l’òrgan respiratori dels metazous aquàtics o de respiració aquàtica, especialment d’aquells als quals llur revestiment cutani no permet la respiració cutània.
Les brànquies són constituïdes per evaginacions cutànies de tegument molt fi i vascularitzat, amb la superfície normalment augmentada per repetides subdivisions brànquies dendriformes, plumoides, pectinades, laminars, etc, a fi de tenir una gran superfície de contacte amb el medi a les brànquies té lloc el bescanvi de gasos i l’oxigen dissolt a l’aigua passa a la sang L’estructura de les brànquies és diferent en els diversos grups en què es presenten, així com llur origen filogenètic, i es tracta quasi sempre d’òrgans anàlegs, no pas homòlegs Es poden allotjar dins el cos brànquies internes…
manglar
© Laura Martínez Ajona
Geobotànica
Formació vegetal helofítica constituïda bàsicament per mangles i espècies llenyoses afins, pròpia de la banda intermareal dels litorals plans i fangosos de la zona intertropical, sobretot al Pacífic, però també a l’Atlàntic i a l’Índic.
Constitueix un mantell vegetal dens, intricat i sempervirent, a cavall del mar i de la terra ferma, que aixopluga moltes espècies notables, entre les quals els mateixos mangles mangle i certs peixos capaços de respirar aire atmosfèric Periophthalmus sp
calamars
bathyporeia (CC BY-NC-ND 2.0)
Malacologia
Gènere de mol·luscs cefalòpodes dibranquis de l’ordre dels decàpodes, que comprèn diverses espècies marines, litorals i pelàgiques, de cos afusat i de mida mitjana o grossa.
Les espècies atlàntiques i mediterrànies més conegudes són L vulgaris i L forbesi La primera d’aquestes ateny de 30 a 50 cm de llargada, i és de color rosat, gairebé transparent la segona és més grossa ateny de 35 cm femelles a 60 cm mascles de llargada, i el color és més fosc bru rogenc En morir, adquireixen un color blanc lletós Posseeixen una conquilla còrnia, molt semblant a una ploma, situada dins el mantell i en posició dorsal les aletes, en nombre de dues, situades a banda i banda del cos, són triangulars, i partint de l’extrem posterior del cos arriben fins a la meitat…
delaminació
Geologia
Procés de separació o desenganxament de l’escorça superior de la inferior durant l’orogènesi.
L’escorça superior delaminada forma el prisma orogènic de plecs i encavalcaments que aflora a la superfície serralada, mentre que l’escorça inferior pot subduir cap al mantell El procés de delaminació ha tingut lloc en serralades alpines com els Pirineus o els Alps
sifonòstoma
Anatomia animal
Nom donat a la conquilla dels mol·luscs gastròpodes quan el perístoma presenta una escotadura acanalada en la seva vora terminal.
Aquesta escotadura és contínua, sovint en forma de canal incompletament tancat, i deixa passar un prolongament del mantell el sifó , tub incomplet que posa en comunicació la cavitat pallial, on són les brànquies, amb l’exterior El canal de la closca és també anomenat sifó
cambrer secret
Cristianisme
Dignatari o oficial eclesiàstic de la cort pontifícia, nomenat per a cada pontificat, al servei familiar i personal del papa (almoiners, bibliotecaris domèstics, secretaris personals, d’ambaixades, dels breus, etc) o de l’avantcambra.
Per tal com participen en la mensa papal, són anomenats cambrers secrets participants hi ha, a més, gran nombre de cambrers secrets supernumeraris , no remunerats Són també cambrers secrets els mestres de cerimònies Vesteixen sotana i mantell de color violeta i tenen el tractament de monsenyor