Externament s’assemblen als lamel·libranquis, raó per la qual hom els anomenava mol·luscoides. Aquesta confusió prové de l’existència d’una conquilla bivalva, les dues valves de la qual, a diferència de les dels lamel·libranquis, són situades l’una al ventre i l’altra al dors, no són unides per lligaments i poden o no presentar xarnera. La valva ventral o peduncular, que sol ésser més gran i més còncava que la dorsal o braquial, es prolonga sovint en un àpex foradat, que dóna pas al peduncle fixador, carnós. La conquilla és recoberta per un periòstrac que envolta les capes alternades de quitina i sals càlciques; és travessada per papil·les del mantell, potser sensorials. El cos, adossat a la part posterior de la conquilla, és dividit en les tres regions típiques: prosoma (epistoma), mesoma (lofòfor i tentacles) i metasoma (resta del cos i peduncle), i conté una cavitat celòmica molt àmplia. La boca s’obre a la base del lofòfor i continua per un esòfag que desemboca a l’estómac, proveït de glàndules annexes, com el fetge. L’intestí és llarg i corbat, i és cec o acaba en un anus. Els braquiòpodes són omnívors i capturen per filtració petits organismes animals i vegetals, especialment diatomees. No tenen òrgans dels sentits diferenciats, bé que poden presentar estatocists; les vores del mantell semblen tàctils, i algunes larves presenten ocels. Els sexes solen ésser separats, i unes poques espècies són hermafrodites. La fecundació té lloc a la cavitat del mantell o és externa. Dels ous fecundats neixen larves de morfologia variada segons les espècies, però sempre pelàgiques i trocoforianes, amb el cos dividit en tres regions. Al final de la vida larval, es fixen al substrat pel lloc que més endavant originarà el peduncle. Hom distingeix dos ordres de braquiòpodes: els inarticulats o ecardins, sense xarnera valvar, sense esquelet calcari lofofòric i proveïts d’anus, i els articulats o testicardins, amb xarnera valvar, amb esquelet calcari que sosté el lofòfor i amb l’intestí cec i ciliat. Les espècies fòssils són molt nombroses i d’una gran importància en paleontologia, i algunes d’elles, com les del gènere Lingula, han variat molt poc des de les formes silurianes a les vivents actuals. Altres espècies interessants són la llàntia (Terebratula vitrea) i les dels gèneres Discinisca, Terebratulina i Mühlfeldtia.
m
pl
Zoologia