Resultats de la cerca

Es proclamà campió d’Espanya júnior de lluita lliure olímpica en les categories de 50 i 55 kg en tres ocasions 2005, 2006, 2007 En categoria sènior, fou subcampió 2010 i quatre vegades tercer classificat 2005, 2006, 2007, 2012 en el Campionat d’Espanya de lluita lliure olímpica en la categoria de 55 kg Competí en un Campionat d’Europa cadet També fou subcampió de Catalunya de lluita lliure olímpica 2005 Fou guardonat amb el premi d’honor de l’esport català

Davanter format al Reus Deportiu, amb el qual debutà a l’OK Lliga a setze anys després de jugar una temporada amb l’equip infantil del FC Barcelona, fou campió d’Europa juvenil 2003 i júnior 2004 amb la selecció espanyola Fitxà per l’Alcoi 2004-07, l’Igualada HC 2007-09 i el CP Vilanova 2009-10, tornà a l’equip reusenc 2010-13, fitxà pel FC Barcelona 2013-15 i la temporada 2015-16 retornà al Reus Deportiu Guanyà la Copa d’Europa 2014, 2015, 2017, la Copa Intercontinental 2014, la Copa de la CERS 2004, la Supercopa d’Espanya 2014, 2015, la Lliga Catalana 2016, 2017 i la Lliga 2011, 2014, 2015…

Començà a practicar l’atletisme a quinze anys Guanyà la medalla d’or en 800, 1500 i 5000 m als Jocs Paralímpics de Seül 1988, on establí el rècord del món en 1500 i 5000 m Repetí les tres medalles al Campionat del Món 1990 i baté el rècord del món en 800 m 1991 Posteriorment guanyà la medalla de plata en 10000 m i la de bronze en 5000 m als Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 Rebé la medalla de plata del Reial Orde del Mèrit Esportiu 2007

Fou campiona de Catalunya de 400 m a l’aire lliure 1999, 2002 i en pista coberta 1999, 2000, 2001 Establí el rècord d’Espanya de 300 m en pista coberta i el rècord català a l’aire lliure 1992

Fou campiona de Catalunya de llançament de javelina en tres ocasions 1991, 1993, 1994

Actuava de mig i de defensa, i jugà amb el Reial Club Deportiu Espanyol 1969-71 31 partits de Lliga Abans, havia jugat a l’Europa, a la UE Sant Andreu, al Badalona, al Terrassa i al Mataró Després de marxar de l’Espanyol, jugà al Llevant i de nou a l’Europa Fou cinc vegades internacional amateur

S’aficionà als coloms esportius de ben jove, i el 1923 traslladà els seus coloms a Barcelona Després de la Guerra Civil Espanyola, retornà a Barcelona i refeu el seu colomar El 1941 entrà a la Societat Columbòfila de Sant Martí El 1945 fundà la Societat Camps de l’Arpa, que presidí en dues ocasions El 1948 entrà a formar part de la junta directiva de la Federació Catalana de Coloms Esportius Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1987

En pàdel arribà a ser número 1 del rànquing català, número 35 d’Espanya i 40 del món Guanyà més de trenta proves del circuit català, així com els torneigs internacionals de Tolosa i Figeac També ha estat campió d’Espanya de pàdel i cinc cops campió d’Espanya de tennis platja

Base, fitxà pel FC Barcelona 1998-2004, procedent de l’Unicaja de Màlaga Amb el Barçà conquerí quatre Lligues ACB 1999, 2001, 2003, 2004, dues Copes del Rei 1999, 2003, una Copa Korac 1999 i la primera Eurolliga de la història del club 2003 Fou internacional absolut amb Espanya en 125 ocasions, i guanyà la medalla de plata 1999 i la de bronze 2001 en el Campionat d’Europa

Pilot de la marca Ducati, fou especialista en resistència i velocitat, i també participà en proves de muntanya Debutà professionalment l’any 1963 Guanyà dotze títols del Campionat d’Espanya de velocitat, els dos primers en 50 cc i la resta, en 80 cc 1973, 1974, 1975, en 250 cc 1976-79 i 500 cc 1975, 1976, 1977 Guanyà el Gran Premi d’Espanya de 125 cc 1974 Participà en dinou edicions de les 24 Hores Internacionals de Montjuïc i hi aconseguí set victòries Formà equip amb Salvador Cañellas en les edicions del 1973 i el 1975, en què fou primer en 125 cc i segon en 250 cc Fou campió d’Espanya de…