Resultats de la cerca

A França, durant el s XVII, foren cèlebres els de la marquesa de Rambouillet, Madeleine de Scudéry, etc Al s XVIII, els de Mmede Lambert i MmeNecker, i, al s XIX, els de Mmede Staël, Mmede Récamier i molts d’altres

Marquesa de Castelldosrius Filla d’ Eusebi Güell i Bacigalupi i germana d’ Eusebi Güell i López Estudià piano i orgue, a Barcelona i a París Musicà poemes de Jacint Verdaguer i escriví un Te Deum 1898 i un Stabat Mater 1917

Filla de l’emperador Pere I de Constantinoble i de Violant d’Hainaut, marquesa de Namur i germana dels emperadors Robert I i Balduí II Fou casada amb l’emperador Teodor I Làscaris de Nicea, de qui fou segona muller Fou regent del seu germà Robert I

Aquest castell devia dependre en un primer moment del castell de l’Aguda, perquè ambdós indrets formaven part del mateix terme jurisdiccional i en compartien els senyors Esmenta per primera vegada el castell de Torà una collecció de miracles atribuïts a sant Benet, on es narra la batalla que tingué lloc davant d’aquest castell durant una de les ràtzies d’Abd al-Malik, segurament el 1006 El lloc de Torà és esmentat també, juntament amb l’Aguda, en un document de l’any 1024 La referència directa més antiga del castell de Torà és de l’any 1141, en el testament de Ramon Gilabert i la seva muller…

De l’església parroquial Santa Maria depenen les de la Sala i el Fonoll Pertangué als Cervera el 1266 la marquesa de Cervera donà als hospitalers el castell de Glorieta , i el 1380 l’orde adquirí la jurisdicció civil i criminal fou de la comanda de l’Espluga

Assidu a l' RHôtel de ambouillet , féu amistat amb els contertulians més significatius i arribà a ésser confident de la marquesa de Rambouillet Les seves Historiettes 1835 reflecteixen aquest ambient mundà, que, juntament amb l’ambient teatral, fou objecte de la seva observació i reflexió Escriví també una tragèdia, Oedipe , que restà inèdita

Comte de Vázquez Probablement net de Josep Galceran de Pinós El 1714, en caure Barcelona en mans de Felip V, s’exilià a Viena, on restà al servei de l’emperador Carles VI, del qual fou conseller d’estat Fou mariscal de camp dels exèrcits imperials Fou soterrat a Brunn, al costat de la seva primera muller, la marquesa de Perles

La primera referència del lloc de Foradada es troba en la dotació de la canònica de Montmagastre del 1054, en la qual Arnau Mir de Tost li feu donació de la quadra de Foradada i de la seva església, quan aquesta estigués construïda D’aquest document es desprèn que la conquesta de l’Indret era molt recent i no s’havia encara bastit l’església El fet que Foradada s’esmenti com a quadra ja indica el seu caràcter fronterer i la seva creació en el curs d’una reconquesta de repoblació més organitzada L’any 1065 la canònica de Sant Miquel de Montmagastre passà a dependre de Sant Pere d’Àger i d’…

Antonio Tagliavia, baró de Castelvetrano, fou pare de Gian Vicenzo Tagliavia , primer comte de Castelvetrano, que es casà amb Beatriu d’Aragó, filla del baró d’Àvola Foren pares possiblement de Pietro Tagliavia d'Aragona i amb seguretat de Francesco Tagliavia d’Aragona i de Giovanni Tagliavia d’Aragona mort el 1548, que es casaren successivament amb la seva cosina germana Antònia-Contessa d’Aragó, segona marquesa d’Àvola i baronessa de Terranova Giovanni fou creat 1530, amb la seva muller, marquès de Terranova i, en enviduar, es tornà a casar amb Beatriu de Cardona i de Luna Amb…

Collaborà en el Correo de Menorca i en l' Eco de Menorca i en altres publicacions de Madrid, Palma i Barcelona Traduí al castellà novelles de Sue i de Molenes i publicà diversos opuscles, com Reseña de las cajas de ahorros 1857, Resumen histórico del canto 1858, Memoria sobre la Agricultura romana 1858, Educación de la mujer 1859 i La marquesa de Sévigné 1859