Resultats de la cerca

Marquesa de Castelldosrius Filla d’ Eusebi Güell i Bacigalupi i germana d’ Eusebi Güell i López Estudià piano i orgue, a Barcelona i a París Musicà poemes de Jacint Verdaguer i escriví un Te Deum 1898 i un Stabat Mater 1917

Filla de l’emperador Pere I de Constantinoble i de Violant d’Hainaut, marquesa de Namur i germana dels emperadors Robert I i Balduí II Fou casada amb l’emperador Teodor I Làscaris de Nicea, de qui fou segona muller Fou regent del seu germà Robert I

Situació Les restes d’aquesta fortalesa, molt refeta al segle XV, coronen la població homònima EFS Les restes del castell coronen la població de la Guàrdia Lada, a l’est de Montoliu de Segarra Mapa 34-15 390 Situació 31TCG578059 S’hi arriba per la carretera L-214, que surt pel sud de Cervera en direcció a Rocafort de Queralt, després de superar Vilagrasseta JRG-DRR-JIR-JMT Història La primera referència d’aquesta fortalesa és del segle XI En la delimitació del terme de Cervera de l’any 1026 apareix el topònim Guardiam Grossam que molt possiblement correspon al de la Guàrdia Lada, ben…

De l’església parroquial Santa Maria depenen les de la Sala i el Fonoll Pertangué als Cervera el 1266 la marquesa de Cervera donà als hospitalers el castell de Glorieta , i el 1380 l’orde adquirí la jurisdicció civil i criminal fou de la comanda de l’Espluga

Assidu a l' RHôtel de ambouillet , féu amistat amb els contertulians més significatius i arribà a ésser confident de la marquesa de Rambouillet Les seves Historiettes 1835 reflecteixen aquest ambient mundà, que, juntament amb l’ambient teatral, fou objecte de la seva observació i reflexió Escriví també una tragèdia, Oedipe , que restà inèdita

Aquest castell devia dependre en un primer moment del castell de l’Aguda, perquè ambdós indrets formaven part del mateix terme jurisdiccional i en compartien els senyors Esmenta per primera vegada el castell de Torà una collecció de miracles atribuïts a sant Benet, on es narra la batalla que tingué lloc davant d’aquest castell durant una de les ràtzies d’Abd al-Malik, segurament el 1006 El lloc de Torà és esmentat també, juntament amb l’Aguda, en un document de l’any 1024 La referència directa més antiga del castell de Torà és de l’any 1141, en el testament de Ramon Gilabert i la seva muller…

Comte de Vázquez Probablement net de Josep Galceran de Pinós El 1714, en caure Barcelona en mans de Felip V, s’exilià a Viena, on restà al servei de l’emperador Carles VI, del qual fou conseller d’estat Fou mariscal de camp dels exèrcits imperials Fou soterrat a Brunn, al costat de la seva primera muller, la marquesa de Perles

Collaborà en el Correo de Menorca i en l' Eco de Menorca i en altres publicacions de Madrid, Palma i Barcelona Traduí al castellà novelles de Sue i de Molenes i publicà diversos opuscles, com Reseña de las cajas de ahorros 1857, Resumen histórico del canto 1858, Memoria sobre la Agricultura romana 1858, Educación de la mujer 1859 i La marquesa de Sévigné 1859

Per mort 1718 sense fills de la seva filla, la segona marquesa, el títol passà a una altra branca de la família, que el posseí fins el 1794, que, per enllaç, passà als Suelves, que en les primeres generacions es cognomenaren Montserrat-Suelves Entre aquests cal destacar el vuitè marquès Antoni de Montserrat de Suelves i d'Ustáriz , i el seu nebot i successor Josep de Montserrat-Suelves i de Montagut

Membre de l’Académie Française 1634 i protegit per Richelieu, intervingué activament en la tasca del Dictionnaire Es relacionà amb sant Francesc de Sales i assistí al saló de la marquesa de Rambouillet Fou autor d’unes Observations sobre la llengua que més endavant es convertiren en les famoses Remarques sur la langue française 1647, i d’una traducció, inacabada, de Quinte-Curce , completada i editada després de la seva mort