Situació
Les restes d’aquesta fortalesa, molt refeta al segle XV, coronen la població homònima.
EFS
Les restes del castell coronen la població de la Guàrdia Lada, a l’est de Montoliu de Segarra.
Mapa: 34-15 (390). Situació: 31TCG578059.
S’hi arriba per la carretera L-214, que surt pel sud de Cervera en direcció a Rocafort de Queralt, després de superar Vilagrasseta. (JRG-DRR-JIR-JMT)
Història
La primera referència d’aquesta fortalesa és del segle XI. En la delimitació del terme de Cervera de l’any 1026 apareix el topònim Guardiam Grossam que molt possiblement correspon al de la Guàrdia Lada, ben documentat des del 1059. El domini eminent del terme fou de bon començament dels comtes de Barcelona. El castell de la Guàrdia Lada apareix entre les pertinences del comte de Barcelona Ramon Berenguer I el 1076. Els seus feudataris foren els Cervera. L’any 1075 Hug Dalmau de Cervera va encomanar el castell a Guifré Bonfill i a la seva muller Ricarda, primers castlans coneguts. Berenguer Sendred i la seva muller Sicarda, senyors de Conesa, ho eren el 1123. En el seu testament del 1172, Ramon de Cervera deixà al seu fill Guillem, entre altres castells, el de la Guàrdia Lada.
D’aquest castell sorgí un llinatge de castlans cognomenats Guàrdia o Guàrdia Lada, que eren descendents dels Cervera. El 1223 aquesta família tornà a emparentar-se amb els Cervera en casar-se Marquesa, filla de Ramon de Cervera, amb Guillem de la Guàrdia Lada. Els Cervera conservaven en aquests moments la senyoria del castell perquè el dot de Marquesa foren mil morabatins que havien de sortir del terme de la Guàrdia Lada. Quan Marquesa enviudà (1239) es féu monja de l’Hospital i ingressà a la comanda de Cervera, on arribà a ser comanadora. Marquesa cedí el castell de la Guàrdia Lada a l’orde de l’Hospital, tot i que hagué de pledejar algun temps amb Guillem de la Guàrdia i amb Guillem d’Aguiló, que havien estat castlans del terme i s’oposaven a la donació. Una sentència de Pere el Gran del 1261 confirmà la decisió de Marquesa. Els hospitalers cediren aquest castell a castlans com Ramon de Viure (1305), Jaume de Guanalor (1318) o a fra Ponç de Benviure (1318). El 1325 consta com a batlle del lloc Bartomeu Català.
La Guàrdia Lada estigué sota el domini de l’orde de l’Hospital fins a l’abolició de les senyories al segle XIX. (ABR)
Castell
La major part de l’estructura conservada d’aquest castell pertany a un moment baixmedieval. Amb tot, no deixa de ser una de les fortificacions més notables de la comarca tant per la seva situació com per la seva tipologia. La planta actual de la fortalesa de la Guàrdia Lada és de forma pentagonal i està formada per un mur perimetral que no té cap torre ni estructura que trenqui aquesta regularitat. El parament és format per carreus bastant quadrats, units amb fort morter. Hi ha dues portes, la principal, situada al sud del mur de llevant, i una de més petita, al nord del mur de ponent. A l’interior, hi ha estructures semisubterrànies, però allò que més destaca de tot el castell és el pregon fossat que el voreja pels costats nord i oest. De la primitiva fortificació que devia correspondre al món romànic sembla que hi ha algunes restes sota la cantonada sud-oest i alguns indicis en la nord-est. També es podria pensar que fos d’aquell moment l’estructura que, a manera de plataforma, hi ha dins del fossat per la banda nord i que continua en un mur que corre paral·lel a l’actual, uns metres per sota en el pendent est. Però, sobretot, el que amb més seguretat es pot identificar amb la primitiva construcció altmedieval és el fonament d’una torre circular, de 6,25 m de diàmetre i un gruix per la base del mur d’1,80 m. La seva situació, a la part més alta de l’indret on està bastida la fortalesa, i el fet de ser anterior a la muralla actual, ens permeten deduir que es tracta de la primitiva torre cilíndrica del castell, que caldria datar al segle XI, la qual devia tenir alguna fortificació annexa més moderna. Tot el primitiu castell fou aprofitat com a pedrera o basament dels murs actuals del castell, els quals creiem poder datar al segle XV. (JRG-DRR-JIR-JMT)
Bibliografia
- Miret, 1910; Udina, 1947, doc. 10, pàgs. 13-14; Els castells catalans, 1979, vol. VI (I), pàgs. 661-669; Altisent, 1993, vol. I, doc. 441, pàgs. 330-331; Llobet, 1993.