Resultats de la cerca
Es mostren 790 resultats
mar
Alguns accidents de la mar, vora la costa, i el nom popular corresponent
© Fototeca.cat
Geografia
Transports
Extensió d’aigua salada considerada com una petita divisió de l’oceà, més o menys tancada per la massa continental.
Hom distingeix les mars costaneres , les continentals i les interiors o tancades Les mars costaneres són àmpliament obertes als oceans i es caracteritzen per una gran amplitud de marca Quan tenen forma de grans estrets i són obertes per dos extrems hom les anomena mars mànega mar de Noruega, de la Mànega, i si són en forma de golf, mars golf mar d’Oman Les mars continentals són gairebé tancades i només són comunicades amb els oceans mitjançant estrets, amb una salinitat, una temperatura i uns corrents específics Són mars…
nototènia
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels nototènids, que presenten el cos allargat i comprimit posteriorment i tenen el cap força deprimit.
Habiten a les mars antàrtiques
buccí
Malacologia
Mol·lusc gastròpode marí de la subclasse dels prosobranquis, de closca petita en espiral i obertura ampla.
Habita principalment a les mars fredes
mar de la Xina Meridional
Mar
La més gran de les mars litorals de l’oceà Pacífic.
S’estén al llarg de la costa sud-est de la Xina i d’Indoxina, des de Taiwan, al N, fins a Sumatra, al S L’estret de Formosa la comunica amb la mar de la Xina Oriental, i el de Malaca, al SW, amb l’oceà Índic, i al NE és unida a l’oceà Pacífic per l’estret de Luzon Té una profunditat mitjana d’uns 1100 m, i la màxima és d’uns 5400 m, al NW de Luzon És sotmesa a la força dels monsons del NW a l’hivern i del SE a l’estiu A la seva costa hi ha nombrosos golfs És una zona rica en recursos pesquers, i en el fons marí podria haver-hi recursos miners importants especialment hidrocarburs Per la seva…
narcomeduses
Zoologia
Ordre de cnidaris hidrozous de la subclasse dels traquilins, constituït per meduses de petites dimensions que tenen la vora de l’ombrel·la fistonada i manquen de manubri.
N'hi ha a totes les mars
sargàs
Botànica
Gènere de feofícies, de la família de les fucàcies, de tal·lus ramificat, amb fil·loides proveïts d’una costa medial i amb vesícules flotants o aerocists, que semblen petits fruits (raïm de mar).
Aquestes algues abunden a les mars tropicals
fucàcies
Botànica
Família de fucals integrada per algues de tal·lus gros i molt diferenciat, que sovint presenten aerocists i que es reprodueixen per oogàmia.
N'hi ha sobretot en mars fredes
patent de navegació
Transports
Dret marítim
Document lliurat per les autoritats de marina, que autoritza un vaixell per a la navegació.
A l’Estat espanyol, segons les ordenances de la matrícula de marina i les de la marina de guerra del s XVIII, cap vaixell no podia navegar sense patent, sota pena de confiscació d’aquest i de la seva càrrega L’ordenança del 20 de juny de 1801 i les ordres reials del 1856 i el 1841, confirmaren aquestes mesures, amb certes excepcions per als vaixells de Biscaia i de Guipúscoa Els vaixells costaners en tenien prou amb una simple llicència del comandant de la província marítima Inicialment, en les patents de navegació es fixaven les mars per on havien de navegar els vaixells però…
ostra
Ostres
© Fototeca.cat
Zoologia
Lamel·libranqui de l’ordre dels filibranquis, de la família dels ostreids, que pot atènyer de 7 a 10 cm i té la conquilla bivalva, irregular i aspra amb línies de creixement laminars per fora i llisa i nacrada per dins.
La valva superior és plana o una mica còncava i la inferior és molt convexa i s’adhereix a les roques per mitjà de les substàncies cimentants que segrega el mantell Es reprodueix a l’estiu i els ous fecundats romanen a l’interior de la cavitat branquial fins a la desclosa de les larves, al cap d’una setmana o dues Habita a les costes de totes les mars europees i suporta perfectament els canvis de salinitat provocats per les marees És molt apreciada en gastronomia i hom la cria artificialment ostreïcultura L’ ostra portuguesa Gryphaea angulata , família dels ostreids, pròpia de…
campanulària
Zoologia
Gènere de cnidaris de l’ordre dels hidroïdeus que viuen en colònies ramificades, amb els pòlips en forma de campana.
Són freqüents a les zones litorals de diversos mars