Resultats de la cerca

En el cas particular dels raigs, hom pot provar que el raig incident, la normal a la superfície en el punt d’incidència i el raig refractat són coplanaris, i que la relació entre l' angle d’incidència ê 1 , i el de refracció ê 2 és donada per la llei de Snellius n 1 sin ê 1 = n 2 sin ê 2 , on n 1 i n 2 són els índexs de refracció de cadascun dels medis materials separats per la superfície considerada Quan té lloc la refracció d’una ona en una superfície, simultàniament hi ha una reflexió parcial, per la qual cosa resta disminuïda la intensitat de l’ona refractada respecte a la de la incident…

Fill de professor universitari, estudià ciències naturals a la Universitat de Cambridge i física experimental a Harvard Dirigí el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient UNEP, i actualment presideix Development Alternatives, una empresa social amb seu a Delhi que promou tecnologies viables i sostenibles des dels punts de vista comercial i ambiental Des del 2008, és president de la Unió Mundial per a la Natura UICN L’any 2002 fou guardonat amb el premi Sasakawa -–considerat el Nobel del medi ambient-–, i posteriorment fou nomenat Global 500 Roll of Honour,…

La intensitat de l’ona transmesa depèn de les propietats del nou medi Si l’ona inicial és monocromàtica d’una sola freqüència i el medi inicial de propagació és unidimensional amb una dimensió -llargària- molt més important que les altres dues, com és el cas de les cordes i les columnes d’aire dels instruments musicals, la intensitat de la transmissió es pot caracteritzar quantitativament per un coeficient de transmissió que expressa la raó d’amplituds i la fase relativa entre l’ona transmesa i l’ona incident Per a cada freqüència, aquest coeficient pot tenir un…

Aquestes característiques solen resumir-se en el concepte d’impedància, que expressa la relació entre el moviment d’un medi velocitat i l’esforç força que cal fer per a aconseguir-lo Per a comunicar una mateixa velocitat, un medi d’alta impedància demana més esforç que un de baixa impedància Així, quan l’ona incideix sobre un medi d’impedància molt més alta que la del medi inicial, la reflexió és molt important En cas contrari, la reflexió és baixa, i gran part de l’ona incident és transmesa al segon medi Quan el medi…

Es defineix com la relació entre la diferència de les desviacions D de les ratlles F i C de l’hidrogen, de longituds d’ona λ F = 0,486 μm i λ C = 0,656 μm, i la desviació de la ratlla D del sodi, de longitud d’ona λ D = 0,589 μm, en travessar un prisma d’angle ϕ petit és a dir ϕ ≈ sin ϕ, fet amb el material que constitueix aquest medi El poder dispersiu K és expressat per on n F , n C i n D són els índexs de refracció del medi per a les longituds d’ona corresponents a les diferents ratlles L’invers del poder dispersiu és anomenat constringència

Té el cos en forma de fus curt i ample, que es pot inflar com un globus i surar sobre l’aigua arrossegat pels vents o corrents per això és anomenat també peix globus Viuen a les mars tropicals i temperades, principalment en esculls corallins i a les zones costaneres Són freqüents a les costes atlàntiques i des de fa alguns anys també es troben a la Mediterrània, on accedeixen a través del canal de Suez i de l'estret de Gibraltar Entre les espècies que sovintegen a la Mediterrània hi ha  Lagocephalus lagocephalus i  Sphoeroides pachygaster , espècies verinoses que no són aptes per al consum…

La primera resolució internacional a favor de protegir el medi marí s’establí l’any 1962 durant la I Conferència Mundial de Parcs Nacionals de Seattle EUA No fou, però, fins el 1987, durant el IV Congrés Mundial de la Natura que se celebrà a Colorado Springs EUA, que hom acordà la definició del terme àrea marina protegida i s’establiren les bases de la conservació del medi marí Amb independència d’aquests procediments, la primera àrea marina protegida al món fou el Fort Jefferson National Monument, a la costa de Florida EUA, el 1935 i, a Europa, el Parc Nacional…

La complexitat del tegument és condicionada pel grau de diferència que hi ha entre el medi intern i el medi extern com més gran és aquesta diferència, més complex és el tegument El tegument més senzill conegut és la membrana cellular Altres formacions tegumentàries són la pell, la cutícula, els exoesquelets esquelet, la closca i les formacions epidèrmiques, com ara les escates, les plomes i els pèls pelatge

En propagar-se, les ones es van atenuant amb la distància recorreguda aquesta atenuació és característica del medi i hom l’expressa mitjançant la constant de propagació