Resultats de la cerca
Es mostren 369 resultats
Binicodrell
Antiga possessió del municipi des Mercadal (Menorca).
Subdividia posteriorment Binicodrell de Baix , més pròxim a la costa, amb un talaiot, i, prop del turó de Binicodrell 126 m alt, on el 1769 fou fundat el nucli des Migjorn Gran, Binicodrell de Dalt o de Darrera i Binicodrell Nou , on hi ha, igualment, talaiots i una taula amb recinte
Albranca
Possessió del terme municipal des Mercadal (Menorca).
El 1789 fou concedit el marquesat d’Albranca al menorquí Gabí de Martorell i Gomila
Universitat i Consell General de Menorca
Història
Organisme representatiu de l’illa de Menorca, instaurat arran de la conquesta catalana.
De la universitat general, radicada a Ciutadella, depenien les particulars de Ciutadella, Maó, Alaior i es Mercadal i Castell de Santa Àgueda, en les quals eren representats els braços dels cavallers, ciutadans, pagesos i menestrals Les universitats foranes sostingueren freqüents disputes amb la general de Ciutadella El governador de Menorca, Galceran de Requesens, dictà la sentència del 1439, confirmada per Alfons el Magnànim el 1442, on fixava la composició de la Universitat i Consell General en 4 jurats i 10 consellers de la de Ciutadella, 4 consellers de Maó, 2 síndics i 1…
castell de Santa Àgueda
Castell
Antic castell del municipi de Ferreries (Menorca), que corona la muntanya de Santa Àgueda (264 m), cim culminant dels terrenys devonians a ponent del Toro.
Fou una de les principals fortificacions musulmanes de Menorca amb el nom de Sen Ageinz i esdevingué el darrer reducte militar de la resistència a la conquesta d’Alfons II de Catalunya-Aragó del 1287 hi foren fets presoners el moixerif i els seus guerrers sarraïns Al mateix segle XIII esdevingué centre d’una de les quatre universitats en què fou dividida l’illa Universitat del castell de Santa Àgueda fins a la formació del nucli des Mercadal encara s’anomenà per molts anys Universitat des Mercadal i del castell de Santa Àgueda el 1713, i definitivament el 1840,…
Menorca
Periodisme
Diari menorquí en castellà, creat el 1941 com a òrgan del Movimiento i traspassat el 1951 a una empresa privada i, després, a Editorial Menorca, actual propietària.
És dirigit per Mateu Seguí i Mercadal Esporàdicament publica articles en català
Carme Montoriol i Puig

Carme Montoriol i Puig l’any 1913, en un retrat per a una audició de piano
Literatura catalana
Escriptora i traductora.
Vida i obra Estudià idiomes i música Fou concertista de piano, presidí el Lyceum Club 1932 i collaborà a Mirador i Companya , entre d’altres En les seves obres renovà el tractament de la temàtica femenina i reflectí la crisi de la família tradicional i els canvis en la moral sexual de l’època Publicà la novella Teresa o la vida amorosa d’una dona 1932, el recull de contes Diumenge de juliol 1936 i dos textos a Escriptors de la revolució 1937 En teatre estrenà L’abisme 1930, L’huracà 1935, Avarícia 1936 —obres amb les quals pretén que el típic teatre d’ambientació burgesa evolucioni cap a la…
,
es Martinells
Sector de tramuntana del terme des Mercadal (Menorca).
Llum Nova
Publicacions periòdiques
Publicació quinzenal menorquina, portaveu de la Secció Minerva des Migjorn Gran.
Hom la començà a publicar pel juny del 1912 i sortí almenys fins el 31 de maig de 1913 Catòlica i regionalista, era redactada per Andreu Ferrer i Ginard, Francesc Camps i Mercadal i BBorràs i Piris
Ferreries
Aspecte de Ferreries , a Menorca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Menorca, estès de la costa de Tramuntana (un petit sector a l’oest de la cala de Calderer) a la de Migjorn (entre les cales de Santagaldana
, important nucli turístic, i de Trabalúger).
El sector de tramuntana té com a elevacions principals la serra de Santa Àgueda 260 m alt, coronada per l’església i antic castell de Santa Àgueda, i la serra de s’Enclusa, al límit amb la Mitjania, que emmarquen el pla Verd El sector de migjorn és drenat per profunds barrancs, com el de Trabalúger límit amb el terme des Mercadal, el riu d’Aljandar límit amb el de Ciutadella i el d’en Fideu Prop de dos terços del territori són sense conrear, poblats en part per pins i alzines un miler d’hectàrees i per matollar ullastres i llentiscle L’agricultura és predominantment de secà unes 3 900 ha, i…
Grupo de Arquitectos y Técnicos Españoles para el Progreso de la Arquitectura Contemporánea
Arquitectura
Associació creada a Saragossa el 26 d’octubre de 1930 en una reunió convocada per l’equip del GATCPAC amb d’altres arquitectes de la resta de l’Estat espanyol.
Tot i la importància individual d’alguns d’aquests —FGarcía Mercadal, de Madrid, o JMAizpurúa i JLabayen, de Sant Sebastià—, no assolí una efectivitat conjunta com a grup el grupo centro es dissolgué el 1933, malgrat que algunes de les realitzacions del GATCPAC es desenvolupessin sota aquest epígraf