Resultats de la cerca

Sota la direcció de Tom O'Horgan, desenvolupà un estil propi que combinava el teatre de la crueltat Antonin Artaud , el ioga, el teatre nō, la política i la metafísica, i que influí en el teatre independent de l’època

Representant de l’escola d’Oxford, volgué sintetitzar en una summa de metafísica el Sapientiale aristotelisme, neoplatonisme, patrística i filosofia àrab sobretot d’Avicebró i jueva de fet, però, restà més aviat fidel a la tradició augustiniana, sense assolir el que s’havia proposat

Eclesiàstic i professor de metafísica a Oxford Influït pel seu amic Ben Jonson escriví The Royal Slave ‘L’esclau reial’, 1636 Fou molt admirat pels seus coetanis, entre els quals Carles I La seva obra fou publicada pòstumament Comedies, Tragicomedies, with other Poems 1651

Deixeble del filòsof Francesc Canals Vidal, es formà en l’anomenada Escola Tomista de Barcelona Des del 1989 és catedràtic de metafísica a la Universitat de Barcelona D’entre els seus treballs cal esmentar Fenomenología descriptiva del lenguaje 1981, Ser y persona 1983 i Persona y modo substancial 1983

El mite solar i el curs de l’astre —el Rig-Veda parla de tres sols— situat al zenit són fonts de poesia i metafísica sublim és la faç de la veritat, signe d’allò que no té cap signe, forma d’allò que no té cap forma

Oposat sovint a atomisme i organicisme, la denominació d’estructuralista ha estat aplicada a autors com MFoucault, el qual, tanmateix, l’ha rebutjada Quan les estructures no són principis últims sinó més aviat principis d’explicació, sembla molt més adient pensar en l’estructuralisme com a metodologia que com a metafísica

Professor a Petrograd, d’on s’exilià el 1922, a Praga, Bratislava i Nova York En lògica propugnà una teoria del judici a partir del contingut dels conceptes En metafísica exposà un idealisme d’orientació plotiniana Escriví, entre altres obres, Fonaments de l’intuïcionisme 1906 i Manual de lògica 1921

Féu una anàlisi i una crítica de l’idealisme de Gentile i de Croce i del subjectivisme historicista i s’orientà vers un espiritualisme personalista i una axiologia de valors absoluts Moralità e storia nella prospettiva spiritualistica 1953, I valori fra la metafisica e la storia 1957, Economia, diretto, morale 1972

La seva poesia s’inspira molt en la metafísica hindú Rama aux yeux de lotus bleu 1952, L’éternel reflet 1963, Vertiges et voltiges 1970 Com a filòsof i exegeta publicà  Lamennais et le christianisme universel 1963, Les clés de Nostradamus 1965 i Les secrets ésotériques de la Bible 1968

Jesuïta 1548, fou la principal autoritat filosòfica de la seva època Escriví Institutionum dialecticarum libri octo 1567, compendi de la lògica aristotèlica, d’una àmplia difusió, i Comentarii in libros metaphysicorum Aristotelis Stagiritae 1577-1612, on intentà de presentar la doctrina metafísica d’Aristòtil dins un sistema doctrinal al màxim de complet