Resultats de la cerca
Es mostren 208 resultats
Jaume Fines
Metge.
Establert a Perpinyà, on fou cap de l’hospital civil, es dedicà a la meteorologia President de la Comissió Meteorològica dels Pirineus Orientals 1863, installà estacions d’observació en diversos punts de la regió, i a partir del 1879 organitzà l’Observatori Meteorològic de Perpinyà i en dirigí el butlletí Publicà Notes sur la climatologie du Roussillon 1883
calor sensible
Meteorologia
Energia calorífica associada directament amb els canvis de temperatura d’una substància.
En les transformacions termodinàmiques a pressió constant, coincideix amb les variacions d’entalpia En meteorologia, s’utilitza fonamentalment per a diferenciar el transport de calor d’una massa d’aire en funció de la seva temperatura, del corresponent al transport de calor latent a causa del seu contingut de vapor o al flux de calor per emissió o absorció de radiació
Francis Galton
Biologia
Matemàtiques
Naturalista i estadístic anglès.
Féu estudis i investigacions sobre meteorologia, metodologia estadística, antropologia, psicotècnia i herència biològica, especialment dels caràcters físics i psíquics de l’home, i creà l' eugenèsia Establí l’anomenada ogiva de Galton , corba representativa de la funció de repartició de la llei de probabilitat normal Les seves obres més importants són Hereditary Genius 1860, Natural Inheritance 1889 i Essays in Eugenics 1909
Ernest Guille i Moliné
Astronomia
Meteorologia
Divulgador científic, meteoròleg i astrònom.
Autodidacte, de molt jove s’afeccionà a la física i la meteorologia Treballà a la cimentera Asland, d’on el seu avi Ernest Moliné i Brasés era primer secretari del Consell d’Administració El 1948 fundà l’agrupació astronòmica Aster , de la qual fou president fins el 1957 i des d’on impulsà nombroses observacions astronòmiques i la revista homònima En 1956-78 installà un laboratori fotogràfic especialitzat en fotogrametria i en formats gegants Reuní també una important biblioteca científica amb llibres dels segles XVI al XX i emprengué el recull de la documentació sobre el seu avi…
Josep Baltà de Cela
Química
Enginyer tècnic químic i llicenciat en ciències fisicoquímiques.
Dirigí i administrà les revistes La atmósfera 1892-94, dedicada a la meteorologia, i La fotografía práctica 1893-1908, que gaudí d’una extraordinària difusió arreu de l’Estat espanyol Fou director de l’Escola Industrial Superior de Terrassa 1908-30 Publicà Compendio de electroquímica 1927 i Electroquímica general 1927 El 1916 patentà el cupriol, producte químic que combatia el míldiu i l’oïdi
Jule Gregory Charney
Meteorologia
Meteoròleg nord-americà.
Foren notables les seves contribucions en meteorologia dinàmica, fonamentalment sobre la teoria de les ones baroclines i ones planetàries També destacà pels seus estudis dels fenòmens atmosfèrics oceànics principalment dels ciclons tropicals Fou un dels principals impulsors de la predicció numèrica del temps, i el 1950, juntament amb un grup de meteoròlegs, realitzà amb èxit prediccions numèriques del temps per 24 hores amb la computadora anomenada Numerical Integrator and Calculator ENIAC
Joaquim Febrer i Carbó
Astronomia
Meteorologia
Matemàtiques
Meteoròleg, astrònom i matemàtic.
Estudià ciències físiques i matemàtiques a la Universitat de Barcelona, de la qual fou catedràtic d’astronomia 1931-64 Entrà a l’Observatori Fabra el 1917, i en fou director des del 1958 Des del 1921 formà part del Servei Meteorològic de Catalunya Presidí la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica El 1930 publicà un important Atlas pluviomètric de Catalunya És també autor d’altres obres sobre astronomia i meteorologia
Vagn Walfrid Ekman
Física
Geografia
Físic i oceanògraf suec.
Es doctorà a la Universitat d’Uppsala 1902, i passà a formar part del laboratori de recerques oceanogràfiques d’Oslo 1902-08, on dugué a terme la major part de les seves investigacions més valuoses sobre els corrents oceànics La seva obra ha permès de fornir una explicació qualitativa de la distribució dels corrents oceànics i ha estat d’una gran repercussió en el camp de la meteorologia
geofísica
Física
Geografia
Ciència que, aplicant els mètodes de la física, estudia la totalitat de la Terra, des del centre fins a l’atmosfera superior.
És una de les ciències de la Terra més recents, i els seus espectaculars assoliments foren exposats per primera vegada a l’opinió pública per l'Any Geofísic Internacional Hom acostuma a dividir la geofísica en aeronomia, geodèsia, geoelectricitat, geomagnetisme, geotermometria, gravimetria, hidrologia, meteorologia, oceanografia, sismologia, tectonofísica i vulcanologia L’aplicació de la geofísica a l’exploració geològica és emprada per a descobrir nous jaciments minerals o per a determinar-ne les característiques
Edward B. Lewis
Biologia
Genetista nord-americà.
Estudià a la Universitat de Minnesota i a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia, on fou professor 1946-88 Doctor honoris causa per les universitats de Minnesota EUA i Umeaa Suècia, també fou un estudiós de la bioestadística i la meteorologia El 1995 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia, juntament amb Christiane Nüsslein-Volhard i Eric F Wieschaus, pels seus treballs en biologia bàsica i pels coneixements aportats sobre el control genètic del desenvolupament embrionari